A meitat del mes de maig va tancar Llibres Mallorca, botiga i mostrador de la desapareguda Editorial Moll, tot un referent d’aquesta illa. Per alleugerar el tancament posaren els llibres a meitat de preu i va ser una gran oportunitat per trobar autèntics tresors literaris a preus escandalosament assequibles. A casa hi entraren llibres de teatre, clàssics de la literatura catalana i també tots els llibres de cuina que hi vaig trobar i que em cridaren l’atenció. Un d’ells ha resultat ser d’una gran influència per la inspiració que m’ha oferit. Es tracta de “Mi primera comida vegetariana“, de n’Alice Hart. Els plats que he provat han estat deliciosos, sans, senzills i tots van acompanyats d’unes imatges que només veure-les ja voldries tenir-los a taula. Una de les receptes que em vaig proposar fer en temps de carabassa va ser aquesta, que he adaptat una mica als meus gustos. Continua la lectura de “Falafels de carabassa amb salsa chermoula”
Categoria: verdures
Gaspatxo verd
Què bo el gaspatxo, m’encanta fer-ne de diferents maneres i versions. Trob que és un entrant tan refrescant i saludable… i ara hi ha milions de receptes per internet. A casa meva no se’n va fer mai de gaspatxo. En aquestes coses ma mare és molt tradicional i li costa incorporar receptes que no són pròpiament de l’illa. Per a ella el gaspatxo és com si hagués de passar el trempó pel túrmix i se l’hagués de beure. Sé que pot sonar estrany que escrigui això però per a un mallorquí és com si li diguessin que s’ha de beure una ensalada. Continua la lectura de “Gaspatxo verd”
Patató a la brava i musclos al vapor, el plaer de fer el vermut a la terrassa.
Quina calor que feia el dissabte passat!!! havíem quedat a Palma a passar el cap de setmana i decidírem encetar la temporada fent l’aperitiu-dinar a la terrassa. Entre el para-sol i l’airet que circulava vàrem gaudir realment del migdia, cosa que no podem fer a l’estiu de ple. He de dir que som uns privilegiats perquè tenim una terrassa amb unes vistes precioses a la catedral. I quan ens giram, són l’església de st Francesc i el pinacle de sta Eulàlia el que ens deixa bocabadats. Són el nostre triangle visual, llàstima que l’església de Montission quedi oculta rera les teulades perquè ja seria la culminació de les grans vistes del barri. Continua la lectura de “Patató a la brava i musclos al vapor, el plaer de fer el vermut a la terrassa.”
Taboulé d’ordi
La recepta d’avui no té cap secret, és senzilla de fer i la podem enriquir amb les verdures que tenguem a casa. El que em sembla important és que s’aromatitzi amb herbes i llimona per donar-li un toc de frescor. Aquí, només l’us de l’ordi fa que sigui una mica diferent als tabulés que podeu trobar freqüentment. El tabulé es sol cuinar amb búlgur o amb cuscús però em va fer gràcia substituir-los per un cereal de gra sencer com el que tenim aquí.
L’ordi fou un dels primers conreus que es domesticaren a l’Orient Pròxim i ha tengut un paper important en la història, no només com a font d’alimentació sinó també en la elaboració de la cervesa o com a moneda de canvi . En l’actualitat el seu ús s’estén a la producció de malta, l’alimentació animal i el consum humà. Continua la lectura de “Taboulé d’ordi”
Pastissets d’albergínia i brossat amb pesto de fonoll
Vaig començar a fer aquests pastissets quan feia feina al Siset. Algun dia els acompanyava amb salsa de tomàtiga i altres amb qualsevol pesto. Ambdues salses crec que hi diuen bé. Ja veureu que són molt fàcils i es poden menjar freds o calents. Per comoditat i perquè m’agrada com queda, els faig de forma individual, fent servir un motllo de magdalenes, però també es pot fer un únic pastís amb un motllo de púding seguint la mateixa elaboració. Continua la lectura de “Pastissets d’albergínia i brossat amb pesto de fonoll”
Coca dolça de xeixa amb tomàtiga
Fullejant el receptari de Rebosteria de les Illes Balears de na Caty Juan de Corral, vaig veure una coca dolça de tomàtigues que em va cridar molt l’atenció. En lloc de seguir-la de pe a pa, la vaig adaptar endolcint la massa que solc fer sempre i emprar tomàtigues de ramallet, de carn dura i àcida que contrasten a la perfecció amb la coca. L’he fet en dues ocasions, la segona vegada vaig substituir el sucre per xarop d’atzavara i ho trob una bona solució si anau alerta amb el sucre.
Tot i ser dolça és un entrant fantàstic que sorprendrà als vostres convidats. Us la recoman de veres! Continua la lectura de “Coca dolça de xeixa amb tomàtiga”
Verdures de tardor amb dukkah de festucs i anacards
Les verdures de tardor em posen les dents llargues. Anar al mercat és un plaer visual i el meu cervellet es posa en marxa. Les cols de brussel·les, els bolets, moniatos, carabassa… gran part de les meves verdures preferides. És habitual que les cuini tal i com les veis avui però sense enriquir-les amb la dukkah, una mescla d’espècies i fruits secs de l’Orient Mitjà que es sol emprar per condimentar salses, carn, peix i verdures. He trobat carreretes al mercat, uns bolets petits i elàstics, de sabor suau i perfumat que no són habituals aquí. Cercant per internet veig que és un fruit de primavera, de juny i fins i tot de juliol. On les he comprades m’han mirat amb cara estranya quan he demanat si eren de temporada i m’han assegurat que sí. I com que no vull confondre a ningú m’estim més dir-ho. Si algú en sap més noves li agrairé que m’ho aclareixi. Continua la lectura de “Verdures de tardor amb dukkah de festucs i anacards”
Croquetes de blaves
Sortir d’excursió en temps de blaves és un doble plaer per a mi perquè puc gaudir a l’hora de dues coses que m’agraden molt: els bolets i caminar per la muntanya. Aquest passat diumenge vàrem fer una sortida preciosa que transcorria durant molt de temps per dins un alzinar. Era impossible no trobar el camí ple de bolets, la majoria verinosos. I clar, les blaves feien la seva aparició de tant en tant i no poguérem estar sense collir-les. La pena és que no anàvem preparats i les haguérem de posar dins una bossa. Al final del camí moltes d’elles estaven fetes a bocins. I com que hagués estat un delicte no fer-les servir vaig pensar en unes croquetes. També és la primera vegada que utilitz el panko per arrebossar. Ara entenc per què té tant d’èxit. Entre fer les fotos i tot plegat ja feia estona que les havia fetes quan me les vaig menjar i encara eren ben cruixents. Continua la lectura de “Croquetes de blaves”
Falafels amb salsa muhammara
Les croquetes més famoses d’Orient prenen avui protagonisme al blog. Aquestes boles cruixents es solen fer de cigrons o de faves però aquí les presentam cambinades amb pèsols pelats, que li donen color al resultat final. En general es combinen amb salsa de iogurt però com que ja n’he fet altres vegades per taulaposada, he pensat en acompanyar-les amb una salsa de pebres ben especial, la salsa muhammara, una salsa d’origen siri, un punt picant i amb molt de contrast. Continua la lectura de “Falafels amb salsa muhammara”
Galette amb espinacs i formatge de cabra
L’entrada d’avui m’agrada per la seva versatilitat. Es poden fer multitud de combinacions amb el farcit i amb la pasta, depenent de les verdures de temporada, per exemple, o també fer variacions dolces. Les galettes són ideals com a entrant i per a un dia que es fa un buffet, una festa o per endur-se’n a la platja. Aquestes de la fotografia les vaig fer ja fa temps, hauria estat bé publicar-ne amb els fruits de la tardor que ja començam a trobar al mercat, com la carabassa o els bolets però per no esperar més aquí les teniu. Continua la lectura de “Galette amb espinacs i formatge de cabra”
taulaposada 