carn · ensalades · General · Receptes salades

Broquetes de kofta de mè, ensalada de iogurt i cogombre i baba ghanoush

Kofta, baba ganush i ensalada de cogombre i iogurt

Després de dos mesos de no participar en la convocatòria de Memòries d’una cuinera aquí va la meva proposta per al tema del maig, que són les broquetes.

La kofta és una pilota de carn o de peix amanida amb espècies, molt habitual a l’Orient Mitjà, a l’Índia i als Balcans i que es sol coure al caliu. Les bolles s’enfilen en una broqueta i se’ls dóna una forma més o manco tubular. És habitual que aquest tipus de plat vagi acompanyat de diverses salses, per la qual cosa he trobat oportuna l’ensalada de iogurt i la crema baba ghanoush. En aquest mateix blog trobareu la recepta del moutabal. Una altra manera d’anomenar aquesta salsa tot i que feta de forma diferent. Podeu acompanyar-ho amb pa de pita. Si clicau aquí veureu la recepta. El conjunt resultarà un àpat ben complet. Continua la lectura de “Broquetes de kofta de mè, ensalada de iogurt i cogombre i baba ghanoush”

ensalades · entrants · General · Receptes salades

Labneh amb ensalada de taronja i tapenade de kalamates

labneh amb ensalada de taronja

Vaig conèixer el labneh gràcies a “Gastronomia & Cia”, una pàgina a la qual estic subscrita i que m’aporta moltes idees. Tan aviat com vaig conèixer aquesta manera de transformar el iogurt vaig tenir ganes d’experimentar i, de passada, fer alguna cosa amb l’excedent que tenia a la gelera. Des de fa unes setmanes faig iogurt búlgar natural i em donaren la bactèria al mateix temps que en tenia de comercials i clar, no sabia què fer-ne.

Tant si en teniu com si no, vos recoman aquesta recepta de veres. No pot ser més fàcil, cremosa, especial i sorprenent. El podeu combinar de moltes maneres, fins i tot menjar-vos-el com si es tractàs d’un formatge per untar ja que aquesta és realment la consistència que té. Aquí el propòs amb una ensalada de taronja que li aporta frescor, dolçor i acidesa i un tapenade d’olives de kalamata, de gust fort i àcid que contrasta molt bé amb la resta d’ingredients. Continua la lectura de “Labneh amb ensalada de taronja i tapenade de kalamates”

ensalades · entrants · General · Receptes salades · verdures

Menestra de verdures amb gremolata de festucs

Menestra amb gremolat de festucs

No sé si havia tengut mai tants dubtes a l’hora de publicar una entrada. La qüestió és que a hores d’ara no estic segura de si el que veis aquí és una menestra o una simple ensalada de verdures. A “Memòries d’una cuinera” ens han proposat aquest plat i com que no n’havia fet mai no sabia molt bé com ho havia de compondre. He cercat bastant i he vist receptes de totes maneres: amb brou, sense, amb carn, patates, ou,… al final i  posant límits a tanta informació, he fet la meva pròpia versió, que s’asembla molt al que solc dinar o sopar molts de dies. Per personalitzar-la l’he amanida amb una gremolata de festucs. Aquesta picada d’origen italià és, bàsicament, una picada d’all i julivert a la qual s’hi afegeix pell de llimona ratllada. Continua la lectura de “Menestra de verdures amb gremolata de festucs”

ensalades · entrants · peix i marisc · Receptes salades

Crepe d’ensalada de marisc i salsa tàrtara

Les crepes són fantàstiques per fer receptes perquè les pots emprar tant per plats salats com per dolços. He de confessar que som una iniciada i que són les primeres que gos publicar. La massa és de n’Ismael Prados i la vaig veure a la “Lecturas cocina”, una revista de cuina que m’agrada bastant en general i que em sembla fiable. Després d’aquestes m’animaré a fer-ne més, es poden fer tantes coses amb elles! Continua la lectura de “Crepe d’ensalada de marisc i salsa tàrtara”

cremes i sopes · ensalades · entrants · General · verdures

Tomàtigues farcides i la seva sopeta freda.

El dia que vaig publicar els carabassons farcits de lluç ja vaig fer alabances de l’hort del meu pare. I aquest any les tomàtigues superen a totes les demés verdures perquè han sortit boníssimes, amb un punt àcid i amb la popa dura i gustosa. Ara, em sembla que haurem d’anar a fer mercat perquè n’hi ha per aturar un tren. A mi m’agraden molt, de moltes maneres però quasi sempre crues. De tomàtigues farcides n’hi ha a mils i la recepta d’aquest post és una aportació més, per contribuir a les ensalades fresques de l’estiu. Ja em direu si vos han agradat. Els ingredients són un poc orientatius i dependrà del tamany de les tomàtigues.

Continua la lectura de “Tomàtigues farcides i la seva sopeta freda.”

ensalades · peix i marisc · Receptes salades

Timbal fresc de bacallà

Aquesta recepta és tan fàcil de fer que només la foto ja s’explica per si mateixa. La única cosa que pot dur més feina és dessalar el bacallà  i com que en podeu comprar al punt de sal i de bona qualitat a molts establiments, vos podeu saltar aquest pas. Aquest és un peix amb moltes possibilitats i que es conserva millor que d’altres. I així, esmicolat, és un bon recurs per a una amanida fresca. Continua la lectura de “Timbal fresc de bacallà”

ensalades · entrants

Ensalada de taronja i bacallà

Avui toca viatjar a l’Al-Andalus i com que el paladar és un òrgan perfecte per a transportar-nos, emprendrem el camí amb aquesta amanida. Una amanida que forma part del llibre “Recetas con historia i que ja havia mencionat en el post dels Bucellatum. No he estat estricta amb els ingredients que es mencionen i he fet les meves pròpies aportacions. Crec que una de les bases de la cuina és aprofitar el que tens a la gelera i tenia una rúcula boníssima que no podia deixar tudar. I com que l’esperit original no s’hi ha vist gens afectat pens que ha quedat bé i tot.

Continua la lectura de “Ensalada de taronja i bacallà”

ensalades · entrants · verdures

Ensalada tèbia de carxofes amb pesto vermell

La meva verdura preferida, sense cap dubte, és la carxofa. M’agrada de totes maneres i trob que acompanya amb quasi tot. Quan acaba la temporada em sap ben molt de greu i tot i que ara en pots trobar quasi tot l’any, tanmateix no és el mateix. A la “Recepta del 15” li dediquen el mes i em vaig emocionar ben molt. No només pel fet de dedicar-li la meva proposta sinó perquè em farà feliç tenir a l’abast un munt de receptes amb ella com a protagonista.

Hi vaig pensar molt a l’hora de fer un plat o un altre, però com que volia que fos una cosa lleugera he optat per una ensalada. La veritat és que les coses que més m’agraden, com més senzilles millor. El meu padrí matern em va ensenyar a menjar les carxofes fulla a fulla, mullant-les en un tassó amb vinagre, oli i sal. La recompensa final del cor en aquella vinagreta, era i és un vertader plaer pel meu paladar. Si no les hi heu menjat mai vos les recoman, de veres.

Ingredients per a una ensalada individual:
1 grapada d’enciams mesclats
1 xampinyó
2 carxofes
Ingredients per al pesto vermell:
8-10 tomàtigues seques en conserva
1 cullerada de nous
1 culleradeta de pinyons
1 branca de julivert
1 all
2 cullerades de formatge parmesà ratllat i un tall petit per decorar.
oli

Feim el pesto posant tots els ingredients en el tassó del túrmix o en una picadora i hi afegim l’oli segons el nostre gust. Ho rectificam de sal.

Amb l’aro emplatador en el centre del plat feim una base amb el xampinyó laminat. A damunt hi col·locam una grapada dels enciams. Ho salpebram i hi afegim un raig d’oli.

Netejam les carxofes de les fulles exteriors i buidam el cor amb una cullera buidadora. Les tallam a làmines i les saltejam en una paella amb un raig petit d’oli fins que vegem que són una mica cuites, però sense que ens passem. Col·locam les carxofes damunt l’enciam i ho coronam amb una cullerada de pesto i un tall de parmesà.

Com que segur que vos sobrarà pesto vermell, podeu aprofitar per menjar-ne amb pasta. És una alternativa al pesto tradicional. Esper que sigui del vostre gust!

 

 

ensalades · entrants · General

Ensalada de contrasts

Les meves darreres entrades han estat de postres així que arriba el moment de canviar. Tenia ganes de publicar algunes receptes pràctiques, sanes i fàcils de fer. Les ensalades són com un caixó de satre perquè ho admeten quasi tot i les pots fer de tantes coses com tenguis a la gelera, tot i que a mi no m’agrada posar-hi qualsevol cosa. M’encanta menjar-ne, em fan sentir bé i lleugera i són una gran opció per al dia a dia si volem variar. L’ensalada d’avui és bastant completa i l’he anomenada així pel contrast que hi ha entre la untositat de l’alvocat, els pinyons i la ricotta vers la fruita, que actua com una bombolla que esclata dins la boca. Per altra part, l’aroma de la canyella i el pebre de sichuan fan que el toc final sigui especial.

Ingredients per a una persona:
fulles de lollo rosso vermell, fulla de roure vermell i rúcula
1/4 alvocat
1 pastanagó
1 clementina
5 grans de raïm
1 cor de carxofa natural
1 cullerada de ricotta o brossat
pinyons torrats en sec
canyella
oli
1 culleradeta suc de  llima
sal. pebre bo, pebre de sichuan

En un plat feim un llit amb les fulles de lletuga, per damunt hi posam els grills de taronja, el raïm pelat i sense pinyols, el pastanagó tallat a tires amb la mandolina, l’alvocat, la carxofa laminada, els pinyons i la ricotta. Empolvoram amb la canyella, la sal i els pebres. Feim una vinagreta amb el suc de llima i l’oli i acabam el plat amb un raig d’aquesta preparació.