
A la rebranca del portal del rebost, entre les frontisses, s’hi apreciava una taca d’oli ennegrida
pel pas del temps. Els antics propietaris l’havien emprat com a premsa durant anys per poder
escatar i pelar les arengades el dia que n’havien de menjar. Posaven el peix entre paper
d’estrassa i l’estrenyien amb la porta fins que esclatava. Per la dimensió de la clapa
s’endevinava que havia estat un aliment apreciat pels habitants de la casa. La poca traça en
dissimular-ho quedà com una presència, l’ombra fosca d’un peix nedant dins la fusta.









