Per fi he agafat el punt a la màquina de pasta que em vaig comprar a principis d’any. La qüestió és que no tenc per costum menjar-ne sovint i he practicat molt poc. Darrerament, però, li he agafat el gust i trob que hi ha una diferència abismal amb la de compra, no té res a veure. Tant la textura com el sabor canvien molt i la notes més lleugera.
Continua la lectura de “Raviolis de pasta feta a casa amb verdures i pesto”
Amb aquesta recepta particip a Film & Food, un blog que té per objectiu fusionar el cinema i la gastronomia. En el repte d’avui es basaven en la pel·lícula “Charlie i la fàbrica de xocolata” i es demanava que els particpants fessin una recepta d’alguna cosa dolça, que es pogués menjar en porcions individuals com xocolatines, gominoles, xupa xups,… i jo he fet aquests bombonets molt senzills i ben dolcets que es poden fer de la forma i el tamany que es vulguin. Reconec que no he tengut massa temps i que una altra vegada m’ho curraré una mica més. Continua la lectura de “Delícies de xocolata”
Les meves darreres publicacions han estat fruit de diferents convocatòries que es fan a altres blogs. Tot i que a vegades algunes coincideixen amb les dates i pot semblar estressant, m’agrada poder-hi participar per diverses raons. Per una banda perquè és una bona forma d’establir connexions amb altra gent, també perquè sempre descobreixes blogs nous i diferents maneres d’enfocar un plat i perquè en cada una d’aquestes convocatòries et plantegen fer plats que potser d’una alta manera no faries. Continua la lectura de “Ous farcits amb triple versió de salmó”
Whole kitchen en la seva Proposta Dolça del mes de maig ens convida a preparar un Zebra Cake.
Aquest és un pastís molt apropiat per les festes, sobretot infantils, ja que és curiós com queda el tall. Pot semblar complicat però és molt fàcil de fer i els ingredients són els bàsics que es tenen a qualsevol cuina. Em sap greu perquè tot i haver-lo fet dues vegades no tenc el tall i no es pot apreciar bé com queda per dedins. Però si punxau aquí tendreu una idea aproximada. Em pens que a les fotos s’aprecia una mica.
En altres receptes ja he declarat el meu amor per l’albergínia. M’encanten i sempre n’hi sol haver a la gelera de casa. La única cosa que no m’acaba de fer és que absorbeix molt d’oli i pot resultar feixuga. Per a evitar-ho el millor és submergir-la un temps en aigua i, una vegada cuinada, posar-la sobre paper absorbent. Vos recoman aquest plat com a entrant, amb la vinegreta resultant no podreu evitar fer mulles amb el pa.
Continua la lectura de “Rotllets d’albergínia amb formatge feta”
La coca més popular de Mallorca és la de verdures, amb trampó o amb pebres torrats. Quasi bé no hi ha celebració o festa on no n’hi hagi a la taula i no hi ha cap forn que no en venguin. La meva coca preferida és la de pebres torrats que fa ma mare. És escandalosament bona, no massa gruixada de pasta però amb cos i ben generosa de pebres. En vull fer qualque dia i publicar-la al blog. La coca d’avui no és gens nostrada però em va cridar l’atenció quan la vaig veure. Fa poc vaig tenir ocasió de poder-la cuinar i com que les persones que en menjaren em demanaren la recepta, aquí la teniu. És ben fàcil i va molt bé com a entrant o per a un bufet.
Continua la lectura de “Coca de blat de les índies amb grells i parmesà”
Aquests pastissets de peix, tal i com els he cuinat, són una espècie de croquetes que s’elaboraven en el Regne Unit per aprofitar els retalls de peix. Jo, aquí, no he aprofitat cap retall, sinó que els he fet de mussola fresca que vaig trobar molt bé de preu al mercat. Tot i no ser un peix excessivament gustós, la carn de la mussola és molt suau i només té una espina central, cosa que fa que sigui més atractiu comprar-ne. A Mallorca és habitual que s’empri per farcir pastes salades com les panades o les espinagades. Si teniu restes de peix podeu cuinar-los seguint la recepta.
Continua la lectura de “Fish cake de mussola amb safrà i salsa de iogurt”
Els baps són uns panets originaris d’Escòcia de molla fina i blana. Es poden farcir del que es vulguin, aquí cada qual amb el que més li agradi o afegir herbes aromàtiques a la massa. Jo, avui, els he acompanyat amb bonítol marinat, pebres torrats i rúcula.
Continua la lectura de “Baps amb bonítol marinat, pebres torrats i rúcula”
El nom d’aquesta tarta pot no ser molt atraient i pot resultar estrany que la remolatxa pugui ser l’ingredient principal d’unes postres. Però heu de deixar que vos sorprengui i no l’heu de témer. Tenia moltes ganes de publicar aquest post i realment he tardat molt. Taulaposada és filla d’aquest pastís!!! Aquest estiu passat vàrem anar quinze dies per Escòcia i entre moltes altres coses meravelloses en tastàrem un de similar en un petit restaurant italià d’Edimburg on s’hi menjava molt bé i on unificaven les dues cultures gastronòmiques. De tornada, cercant la recepta per internet, em vaig adonar de la gran quantitat de blogs que hi ha a la xarxa. I així va néixer el cuquet de tenir-ne un de propi. També he de dir que encara no he trobat la recepta perfecta però vos anim a provar aquesta.
Continua la lectura de “Pastís de remolatxa i cobertura de xocolata”
La primera vegada que vaig menjar arròs negre va ser quan vivia a Barcelona. Allà és molt freqüent trobar-ne a les cartes i als menús dels restaurants. Les racions que es serveixen són ideals per a mi perquè en general no són massa grans. Segurament el tamany respon a raons d’estalvi però a mi ja m’anava bé perquè veure la gran estubada em treu les ganes de tastar-lo. Després de tres anys i mig a Mallorca no n’havia tornat a menjar. Tenia pensat fer-ne pel mes de l’arròs de la Recepta del 15, però finalment, per falta de temps, em vaig decantar per un arròs basmati amb pollastre especiat i mango.
Whole kitchen en la seva proposta salada per al mes de maig ens convida a preparar un Fish cake (Pastís de peix)
taulaposada 