A tots i a cada un del receptaris de cuina antiga que he llegit hi ha una recepta de greixonera d’albergínies i totes són pràcticament similars. La que més m’ha cridat l’atenció, però, és la del llibre de “La cuina de sa Vall”, de n’Apol·lònia Adrover; perquè hi incorpora un allioli, un punt més de sofisticació. Jo he intentat fer-lo més lleuger i he optat per coure les albergínies al forn en lloc de fregir-les.
Aquesta recepta pot servir-vos com a entrant o com un acompanyament per a un altre plat. El podeu fer d’un dia per a un altre i menjar-lo calent o fred. A casa meva ha tengut molt bona acollida i no serà la darrera vegada que el faci. També hi he afegit formatge de cabra i fulles de sàlvia i romaní que li dona un punt més de sabor i m’ha servit com a plat únic. Continua la lectura de “Agost: pastís d’albergínies de sa madona de sa Vall”
En altres receptes ja he declarat el meu amor per l’albergínia. M’encanten i sempre n’hi sol haver a la gelera de casa. La única cosa que no m’acaba de fer és que absorbeix molt d’oli i pot resultar feixuga. Per a evitar-ho el millor és submergir-la un temps en aigua i, una vegada cuinada, posar-la sobre paper absorbent. Vos recoman aquest plat com a entrant, amb la vinegreta resultant no podreu evitar fer mulles amb el pa.
