Per fi hem arribat a la meva estació preferida, la tardor. M’agrada veure la llum tardorenca de l’horabaixa apagant el cel, el contrast profund entre el verd dels arbres, les herbes incipients i el blau del cel amb nigols intermitents. Sentir encara el dia llarg que a poc a poc s’acaba, les primeres fredors de l’aire i l’humitat dels dies de pluja que canten i sadollen tot el que està a punt d’oferir la terra. I amb tot això, collir els darrers fruits de l’estiu que van donant pas a les noves verdures de l’estació encetada. Fruites noves, tenyides de carabassa i vermell, fruita seca acabada de madurar, carnosos bolets que clivellen i aromatitzen l’estora de fulles dels alzinars. Continue reading “Moussaka amb moniato i sobrassada”
