General · postres · receptes dolces

Galette de pomes amb licor de cassís

Galette de poma i licor de cassís

El licor de cassís és un licor originari de’Occitània que s’elabora amb groselles negres i aiguardent. A mi em recorda als parents francesos que, quan venien de visita a ca la padrina, solien dur presents dels “colmados” que tenien: uns dàtils enormes, caramels, cognac, calvados o aquest licor. Algunes vegades l’havia emprat en una ganatxe de xocolata i ara, en aquesta recepta, m’ha ajudat a potenciar el sabor de les pomes.

Aquesta és una recepta improvisada, per a un dinar de diumenge sense postres i pocs ingredients per elaborar-ne. I trob que va molt bé per aprofitar fruita de temporada o que ja comença a passar-se. No m’ha sortit molt dolça, la galette, si us agraden les postres ben ensucrades us aconsell que n’hi afegiu. Continue reading “Galette de pomes amb licor de cassís”

cremes i sopes · entrants · General · verdures

Crema de moniatos i carabassa rostida especiada


Crema de moniato i carabassa rostida especiada

Que bé que acompanyen les cremes en els dies de fred. Aquesta va quedar sedosa i amb un punt picant gràcies al gingebre, la coentor que desprenia em va semblar medicinal. Tenia una ricotta fumada que havia comprat al mercat de Santa Catalina de Palma, en una parada de productes italians i em va semblar un bon acompanyament. Aquesta crema és més aviat dolceta i la ricotta fumada, que és seca i salada m’oferia un contrapunt interessant. Si no trobau aquest formatge no passa res, un bon parmesà us servirà tot i que us la podeu menjar tal qual.

Continue reading “Crema de moniatos i carabassa rostida especiada”

entrants · General · Receptes salades · verdures

Bunyols de pastanaga i halloumi

Bunyols de pastanaga i halloumi

El halloumi és un formatge originari de Xipre elaborat amb llet de cabra i ovella. És un formatge amb un punt alt de fusió, la qual cosa fa que resisteixi molt a l’hora de fondre’s i sigui ideal per fer-lo a la planxa. Es sol vendre macerat en una espècie d’aigua sal i el seu sèrum. Té un sabor salat i una textura en capes. Es pot consumir fresc i també a la planxa o fregit.

Aquí, acompanyant aquests bunyols, arrodoneix molt el plat i aporta contrast a la dolçor de la pastanaga. Continue reading “Bunyols de pastanaga i halloumi”

General · pasta i arròs · Receptes salades · verdures

Boliquets de col amb búlgur i xitaques i concentrat de tomàtigues seques

Farcellets de col amb búlgur i shitakes

Ara que és bon temps de col borratxones m’ha semblat apropiat fer uns boliquets lleugers i vegans per gaudir d’un àpat lliure de proteïnes d’origen animal tot i que sempre n’hi podeu posar, si és que és del vostre gust. També podeu marcar els farcellets en una paella en lloc d’acabar-los al forn. Per una altra banda, podeu substituir el concentrat de tomàtigues seques per una salsa de tomàtiga o un pesto vermell. Jo volia que fos una salsa amb el mínim d’oli possible així que se’m va ocórrer aquest concentrat i la veritat és que el resultat em va satisfer molt. Continue reading “Boliquets de col amb búlgur i xitaques i concentrat de tomàtigues seques”

Cuina mallorquina · General · pastes salades · Receptes salades · verdures

Espinagada

Espinagada

Quan s’acosta el dia de Sant Antoni a casa ja començam a programar l’agenda per posar data a les espinagades. I tot i que és bastant recent ja deu fer un quinzena d’anys que  dedicam un dia a la seva elaboració. Aquest dia ens reunim amb amics i familiars a taula per tastar-les. A Llubí, al meu poble, no se’n solien fer, ara és més habitual i se’n poden trobar al forn. L’espinagada més coneguda és la d’espinacs amb anguiles però també se’n fan de col i colflori amb llom. Les que veis aquí són un híbrid, que és com més m’agraden a mi, d’espinacs amb llom. Les anguiles em fan bastanta angúnia i no hi ha manera amb elles. Continue reading “Espinagada”

carn · General · Receptes salades

Xups de pollastre amb cunyes de moniato i salsa satay

xups de pollastre, cunyes de moniato i salsa satay

Mira que m’agraden poc les aletes de pollastre, em pens que mai n’he demanat en un restaurant perquè no les trob cap gràcia ni una. En canvi, així, m’encanten, Em semblen una mossegada boníssima que pots fer de mil maneres i acompanyar de mil maneres més. He intentat publicar els xups unes quantes vegades però mai acabava d’estar segura. Avui, finalment, els teniu aquí. Si la vostra carnisseria és de confiança potser us voldran estalviar feina, sinó només es tracta de que us tallin cada aleta en dos bocins, descartant la punta. Després, a casa, heu de pelar l’os d’una punta a l’altra, arrossegant la popa, recollir-la i fer-ne un boliquet. Jo procur treure la pell perquè em fa bastant de fàstic menjar-me-la. Continue reading “Xups de pollastre amb cunyes de moniato i salsa satay”