Receptes salades
El post d’avui és un plat contundent però ben saborós, una variant del “Coq au vin” que proposava Wholekitchen. El “coq au vin és un aguiat de gall amb vi, verdures i xampinyons que s’incorporen quasi al final de la cocció. He canviat el gall per pollastre i aprofitant que ens trobam en temps de bolets he baratat els xampinyons per blaves i picornells. Continua la lectura de “Pollastre al vi amb picornells i blaves”
Quan era més petita i anava a l’escola em feien pànic les carabasses que havien d’entrar a carretades a casa. Ara les que tenim són més nostres que mai perquè han nat a l’hort del meu pare. N’han sortit de tots els colors i varietats, fins i tot d’aquestes que només serveixen per decorar. Passat un temps s’assequen per dins i duren molt. D’aquestes darreres en varen sortir tantes que fins i tot vaig muntar una paradeta al mercat de Llubí, el meu poble, i vaig vendre quasi totes les que duia. No em vaig fer rica però vaig passar un matí ben entretingut. Continua la lectura de “Crumble de carabassa amb feta i sàlvia”
Les crepes són fantàstiques per fer receptes perquè les pots emprar tant per plats salats com per dolços. He de confessar que som una iniciada i que són les primeres que gos publicar. La massa és de n’Ismael Prados i la vaig veure a la “Lecturas cocina”, una revista de cuina que m’agrada bastant en general i que em sembla fiable. Després d’aquestes m’animaré a fer-ne més, es poden fer tantes coses amb elles! Continua la lectura de “Crepe d’ensalada de marisc i salsa tàrtara”
L’estiu s’acaba i tot torna, també les propostes mensuals de Whole Kitchen. Com veis en l’enunciat, aquesta vegada tocava pasta farcida i m’he animat a fer uns raviolis aprofitant una peça d’Afuega’l pitu que vàrem dur d’Astúries. Per a qui no el conegui és un formatge cremós i sec de llet de vaca molt comú en les terres asturianes. En aquest cas vàrem escollir-ne un amb pebre bord, per la qual cosa el gust s’accentua una mica, amb tocs fumats i lleugerament picant. Per contrastar aquests sabors he optar per fer una salsa de carabassa, més dolça i lleugera i que no disfressi el gust del formatge. Continua la lectura de “Raviolis d’Afuega’l pitu vermell amb salsa de carabassa”
Després d’un mes llarg de letargia cuineril és ben hora de posar-se les piles, no ho creis? sense fer-ne massa comptes la meva cuina ha estat de vacances i he deixat el blog ben abandonadet. I avui la blogosfera s’ha tret les lleganyes i es comença a sentir altra vegada el xup xup de les olles. A taulaposada ens hi hem volgut sumar començant amb una recepta lleugera. Continua la lectura de “Mini-hamburgueses de vedella amb compota de poma”
Verdures que amaguen verdures, petits farcellets que semblen bombonets vegetals, lleugers, recurrents, pràctics,… així són aquests raviolis de carabassó. És cert que hi ha plats molt més pràctics de fer però provau-los, veureu com vos satisfaran, n’estic segura. A més, podeu farcir-los del que tengueu a la gelera, no fa falta que vos compliqueu massa.
Si teniu una mandolina vos estalviareu feina. Si no en teniu procurau tallar el carabassó ben prim o es trencarà. Continua la lectura de “Raviolis vegetals farcits de verduretes”
Els carabassons de l’hort del meu pare estan en ple apogeu. Enguany ha sembrat carabassons dels de sempre i d’aquesta varietat que veis aquí i que semblen estar entre el carabassó i la carabassa. Si no els heu tastat mai vos aconsell que els proveu. Són boníssims i amb una textura cruixent excel·lent per fer-ne un carpaccio o per farcir, com he fet jo… una meravella, perquè a més de ser gustosos queden molt vistosos en el plat. Continua la lectura de “Carabassons farcits de lluç”
Aquesta recepta és tan fàcil de fer que només la foto ja s’explica per si mateixa. La única cosa que pot dur més feina és dessalar el bacallà i com que en podeu comprar al punt de sal i de bona qualitat a molts establiments, vos podeu saltar aquest pas. Aquest és un peix amb moltes possibilitats i que es conserva millor que d’altres. I així, esmicolat, és un bon recurs per a una amanida fresca. Continua la lectura de “Timbal fresc de bacallà”
Amb la calor ve molt de gust menjar coses fresques, que es puguin deixar fetes a la gelera i que siguin lleugeres. Aquesta recepta recull totes aquestes qualitats i per aquest motiu crec que és un bon moment per publicar-la. Tornar de la platja i tenir el dinar fet no té preu!
Les meves darreres publicacions han estat fruit de diferents convocatòries que es fan a altres blogs. Tot i que a vegades algunes coincideixen amb les dates i pot semblar estressant, m’agrada poder-hi participar per diverses raons. Per una banda perquè és una bona forma d’establir connexions amb altra gent, també perquè sempre descobreixes blogs nous i diferents maneres d’enfocar un plat i perquè en cada una d’aquestes convocatòries et plantegen fer plats que potser d’una alta manera no faries. Continua la lectura de “Ous farcits amb triple versió de salmó”
