Passejant per la blogosfera em vaig topar amb el blog Cocido de sopa i amb la recepta que veureu clicant a l’enllaç. Em va semblar una bona manera de fer uns muffins aprofitant diferents confitures que tenia en el rebost, així com un formatge fantàstic al qual no acabàvem de donar sortida a casa. Aquest estiu passat anàrem a Astúries i compràrem un tros de gamoneo, un formatge fumat i madurat posteriorment en coves, de gust fort i lleugerament picant. Ja he declarat en anteriors entrades la meva passió per la carxofa i per altres aliments, però la meva debilitat autèntica és el formatge. Per mi no hi ha cap embotit que pugui fer-li costat i quan vaig de viatge m’agrada tastar les varietats locals, sobretot aquelles que són imossibles de trobar a Mallorca. Mai no n’he trobat cap que no m’agradàs, tot i que n’hi ha de molt baixa qualitat al mercat, ben descartables. Només la gran quantitat de greix que aporta fa que no en mengi tan sovint com m’agradaria. Continua la lectura de “Muffins amb gamoneo i confitura de tomàtiga”
Categoria: entrants
Truita llorencina
Una de les meves darreres lectures ha estat el llibre “La cuina dels ermitans” de Miquel de Binifar. En ell s’hi descriuen els usos i costums gastronòmics dels ermitans de Valldemossa i de l’ermita de Betlem, a Artà. Els ermitans eren persones de costums molt arrelades i extremadament conservadors que rarament incloïen les novetats que poguessin aportar els més joves que ingressaven a l’ermita. Per amor als seus vots temien pecar de gola o faltar al vot de pobresa i, per tant, els plats que es descriuen en el llibre estan exempts de floritures. Continua la lectura de “Truita llorencina”
Menestra de verdures amb gremolata de festucs
No sé si havia tengut mai tants dubtes a l’hora de publicar una entrada. La qüestió és que a hores d’ara no estic segura de si el que veis aquí és una menestra o una simple ensalada de verdures. A “Memòries d’una cuinera” ens han proposat aquest plat i com que no n’havia fet mai no sabia molt bé com ho havia de compondre. He cercat bastant i he vist receptes de totes maneres: amb brou, sense, amb carn, patates, ou,… al final i posant límits a tanta informació, he fet la meva pròpia versió, que s’asembla molt al que solc dinar o sopar molts de dies. Per personalitzar-la l’he amanida amb una gremolata de festucs. Aquesta picada d’origen italià és, bàsicament, una picada d’all i julivert a la qual s’hi afegeix pell de llimona ratllada. Continua la lectura de “Menestra de verdures amb gremolata de festucs”
Rotllet de cuixot salat, poma caramel·litzada i formatge blau.
L’entrada d’avui és la meva aportació al Concurs de receptes Mossegades. Una iniciativa que comença aquest mes de febrer i a la qual em feia moltes ganes participar. Ara, com sempre, he anat ben justa de temps! la proposta de febrer era una barqueta o una tapa. He pensat aquestes torrades que són molt senzilles de fer i amb ingredients que fàcilment podem tenir a casa.
Continua la lectura de “Rotllet de cuixot salat, poma caramel·litzada i formatge blau.”
Rotllets de neules d’arròs amb salmó fumat
M’he proposat publicar receptes lleugeres que puguin servir com a idea de plats senzills i sans per depurar una mica l’ingesta copiosa de les festes que hem passat. Aquests rotllets són com una ploma i a més, es fan en un moment. L’únic inconvenient és que les neules són molt fràgils i es trenquen amb facilitat. Les instruccions del paquet diuen que, una vegada hidratades, s’han de posar sobre un drap eixut. A mi, com més bé m’ha anat, és posant-les directament sobre la post de tallar. Les podeu farcir del que volgueu, jo he emprat el que tenia a casa però tenen possibilitats infinites. Si les voleu fer més contundents les podeu fregir com si fossin rotllets de primavera. Continua la lectura de “Rotllets de neules d’arròs amb salmó fumat”
Musclos bloody mary i fins ben aviat, amics!!!
Publicar aquest post és un motiu d’alegria i de pena al mateix temps. D’alegria perquè sempre és un gust participar en la Recepta del 15. Una de les meves motivacions per començar amb el blog va ser la possibilitat de formar part en algunes convocatòries que m’agradaven. Una d’elles era aquesta, així que taulaposada és un fillet de “La Recepta”.
I de pena, perquè aquesta és la darrera proposta que els amics de Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta ens fan. Entenc que porta molta feina cada mes i és un temps que han de restar al seu blog. Gràcies a ells tenim uns magnífics reculls de receptes a l’abast de tothom i és una tasca que els vull agrair des d’aquí. Potser més endavant hi retornaran i m’agradaria molt que fos així. Em dol dir adéu, m’estim més pensar que serà un fins ben aviat! Continua la lectura de “Musclos bloody mary i fins ben aviat, amics!!!”
Flan de rap i porros amb salsa de piquillos
Amb el post d’avui arrib a l’entrada número 100!!! una xifra que em fan ben feliç i amb una recepta ben senzilla i de sabor molt fi.
El peix protagonista d’aquest blog és el lluç i vaig pensar que ja estava bé, que havia de canviar una mica si no volia ser repetitiva. El que passa és que guarda la millor relació qualitat preu del mercat i sol donar molt bon resultat. Tanmateix, per a la recepta d’avui, el peix no és determinant perquè es pot fer amb qualsevol. Pensant amb les festes de Nadal em sembla que aquest podria ser un bon entrant: és fàcil i es pot consumir tant fred com calent. I també el podeu fer en un motllo de púding si no teniu flaneres. Continua la lectura de “Flan de rap i porros amb salsa de piquillos”
Milfulls de bolets i moniato
El temps passa volant, sí, un tòpic que no podem deixar de repetir i que a mi em cau al damunt cada mes. Vull ser complidora amb les propostes habituals d’altres blocaires i quan me n’adon vaig a contratemps. Tot això per dir que ja tornam a ser a la Recepta del 15 i que ara dediquen als bolets. Els que m’heu anat seguint ja sabeu que m’apasionen. Continua la lectura de “Milfulls de bolets i moniato”
Crumble de carabassa amb feta i sàlvia
Quan era més petita i anava a l’escola em feien pànic les carabasses que havien d’entrar a carretades a casa. Ara les que tenim són més nostres que mai perquè han nat a l’hort del meu pare. N’han sortit de tots els colors i varietats, fins i tot d’aquestes que només serveixen per decorar. Passat un temps s’assequen per dins i duren molt. D’aquestes darreres en varen sortir tantes que fins i tot vaig muntar una paradeta al mercat de Llubí, el meu poble, i vaig vendre quasi totes les que duia. No em vaig fer rica però vaig passar un matí ben entretingut. Continua la lectura de “Crumble de carabassa amb feta i sàlvia”
Crepe d’ensalada de marisc i salsa tàrtara
Les crepes són fantàstiques per fer receptes perquè les pots emprar tant per plats salats com per dolços. He de confessar que som una iniciada i que són les primeres que gos publicar. La massa és de n’Ismael Prados i la vaig veure a la “Lecturas cocina”, una revista de cuina que m’agrada bastant en general i que em sembla fiable. Després d’aquestes m’animaré a fer-ne més, es poden fer tantes coses amb elles! Continua la lectura de “Crepe d’ensalada de marisc i salsa tàrtara”
taulaposada 
