Tenc les carxofes tan presents en la meva dieta que em costa no incloure-les cada temporada en una recepta pel blog. Aquest és un plat senzill que fareu en un moment, quasi no necessita descripció. A mi m’agrada la pasta llarga però voltros podeu triar la que tengueu a casa o sigui del vostre gust. Alerta amb la sal, com que l’anxova sol ser gustosa no en necessita gaire. Esper que la suggerència vos faci gola.
Continua la lectura de “Pappardelle amb carxofes i anxoves”
És habitual trobar potons aguiats a bars i a restaurants de cuina tradicional mallorquina, sobretot en aquells especialitzats en variats. És una recepta que no presenta cap dificultat, el secret està en coure bé els peus de porc.
Ara que és temps de bolets els he usat d’acompanyament, perquè hi diuen molt bé. També casen amb l’ensaladilla o, simplement, amb una llesca de pa. La salseta bé ho val!
Continua la lectura de “Potons”
El conill amb ceba és un dels plats més coneguts i cuinats de la nostra gastronomia. Una recepta molt recurrent per a un dinar familiar perquè en poden fer per a molta de gent i és econòmic. A més a més admet altres variants, canviar el conill per pollastre o enriquir-lo amb marisc com les gambes o la llagosta.
He consultat diferents llibres però tanmateix he optat per la recepta de ma mare, amb tocs personals, com la picada final. Ja veureu que és un plat molt fàcil de fer i amb pocs ingredients; això sí, sigueu generosos amb la ceba i no l’escatimeu ni vos passeu amb la cocció o desapareixerà com ànima de Robert. Continua la lectura de “Conill amb ceba”
Aquesta recepta és només una excusa per fer una entrada on hi aparegui la socca, una crep que es fa només amb aigua i farina de cigró a parts iguals. És molt fàcil de fer i una fantàstica alternativa al gluten. Jo la faig moltes vegades per berenar al matí, farcida de lletuga i alvocat, salmó marinat o formatge tendre…
La recepta de les verdures és una variant d’una de Yotam Ottolenghi, del llibre El gourmet vegetariano i crec que vos pot servir per acompanyar altres plats a la perfecció.
Continua la lectura de “Socca amb verdures confitades, tàperes i salsa satziki”
Vàrem començar l’any amb una recepta de festa i no podíem acabar d’altra manera. He triat, per a aquesta ocasió, una recepta de torró, molt senzilla, per a què fos fàcil fer-la a casa. Una recepta que permet moltíssimes variants, tantes com fruits secs i tipus de xocolata se vos ocorrin i que vaig treure del llibre La cuina conventual a Mallorca. Un llibre imprescindible i preciós que recull els espais, els costums i les receptes dels convents de Mallorca. Una feinada recollida en un volum coordinat per Jaume Llabrés i Aina Pascual que edità el Consell de Mallorca en el 2005 i que em sembla que no és fàcil d’aconseguir. Continua la lectura de “Desembre: torró de xocolata i ametles de les monges de la Puresa”
La colflori és una verdura que està a l’alça, tal i com es pot veure en nombroses receptes en els darrers temps. I no és estrany, ja que posseeix magnífiques propietats: té molta fibra, és bona per a la memòria , és antioxidant i com la resta de verudres crucíferes, redueix el risc de contreure alguns tipus de càncer.
En aquesta recepta l’he preparada com si es tractàs d’un arròs i ja veureu que les variants poden ser tan grans com la vostra imaginació.
Acompanyarem el plat amb un ou escalfat i un mojo verd, una salsa canària molt versàtil i gustosa.
Continua la lectura de “Fals arròs de colflori amb bolets, ou escalfat i mojo verd”
Els cocarrois són la meva debilitat. M’agraden moltíssim i també experimentar provant noves receptes. A casa meva no n’hem fet mai amb pasta dolça, ni tampoc amb peix. Per això permeteu-me que abusi un poc més de na Caty Juan de Corral, aquesta vegada del llibre Repostería balear i publiqui aquesta recepta. La pasta no queda molt cruixent però el resultat és molt bo. Continua la lectura de “Novembre: cocarrois dolços de mussola”
El flaó és el pastís més popular de la rebosteria eivissenca. Unes postres que daten de l’època medieval, fresques i saboroses i que aguanten molt bé el pas dels dies. Me sembla que és una boníssima manera d’acabar un dinar o acompanyar un cafè o un te a mitjan horabaixa. He vist diverses receptes del flaó i finalment m’he fet la meva, mesclant el formatge tendre amb el brossat i el formatge d’ovella, pensant en el gust i la cremositat.
Continua la lectura de “Flaó”
Les vieires me semblen tenir una mossegada suculenta i deliciosa,. A Mallorca no són massa populars i no en trobes ni al mercat ni als restaurants. És més fàcil trobar-les congelades o per peces en llocs especialitzats. A mi m’agraden com a entrant perquè queden molt vistoses. He pensat en acompanyar-les d’una crema de remolatxa i patata per fer un terra i mar ben acolorit. Per altra banda, aquesta crema la podeu emprar com a acompanyament en qualsevol plat. Continua la lectura de “Vieires amb crema de patata i remolatxa”
En aquesta selecció de receptes dels clàssics de la cuina de l’illa no hi podia faltar el receptari de capçalera de moltes cases, em referesc a Cocina selecta mallorquina, de na Coloma Abrinas Vidal, possiblement el best seller de la nostra gastronomia. Ma mare l’ha fet servir sovint de manual per a les seves consultes: «Ves a cercar-me el llibre de Madò Garumbau», em diu… (malnom segurament inventat per ella) i ja saps que el llibre en qüestió no és altre que aquest. Continua la lectura de “Octubre: Llom amb salsa de magranes”
