Les pluges de final d’estiu solen ser la premonició d’una bona collita de bolets, sobretot si plou uns dies seguits o es va alternant en el temps a fi que amari bé la terra i permeti el desenvolupament dels fongs, que solen créixer en la humitat que els proporciona l’ombra dels arbres. Algunes espècies són comestibles, altres són verinoses, i fins i tot n’existeixen diverses amb efectes psicotròpics.
Continua la lectura de “Cassola de bolets”
Fullejant el receptari de Rebosteria de les Illes Balears de na Caty Juan de Corral, vaig veure una coca dolça de tomàtigues que em va cridar molt l’atenció. En lloc de seguir-la de pe a pa, la vaig adaptar endolcint la massa que solc fer sempre i emprar tomàtigues de ramallet, de carn dura i àcida que contrasten a la perfecció amb la coca. L’he fet en dues ocasions, la segona vegada vaig substituir el sucre per xarop d’atzavara i ho trob una bona solució si anau alerta amb el sucre.
Tot i ser dolça és un entrant fantàstic que sorprendrà als vostres convidats. Us la recoman de veres! Continua la lectura de “Coca dolça de xeixa amb tomàtiga”
Les verdures de tardor em posen les dents llargues. Anar al mercat és un plaer visual i el meu cervellet es posa en marxa. Les cols de brussel·les, els bolets, moniatos, carabassa… gran part de les meves verdures preferides. És habitual que les cuini tal i com les veis avui però sense enriquir-les amb la dukkah, una mescla d’espècies i fruits secs de l’Orient Mitjà que es sol emprar per condimentar salses, carn, peix i verdures. He trobat carreretes al mercat, uns bolets petits i elàstics, de sabor suau i perfumat que no són habituals aquí. Cercant per internet veig que és un fruit de primavera, de juny i fins i tot de juliol. On les he comprades m’han mirat amb cara estranya quan he demanat si eren de temporada i m’han assegurat que sí. I com que no vull confondre a ningú m’estim més dir-ho. Si algú en sap més noves li agrairé que m’ho aclareixi. Continua la lectura de “Verdures de tardor amb dukkah de festucs i anacards”
Sortir d’excursió en temps de blaves és un doble plaer per a mi perquè puc gaudir a l’hora de dues coses que m’agraden molt: els bolets i caminar per la muntanya. Aquest passat diumenge vàrem fer una sortida preciosa que transcorria durant molt de temps per dins un alzinar. Era impossible no trobar el camí ple de bolets, la majoria verinosos. I clar, les blaves feien la seva aparició de tant en tant i no poguérem estar sense collir-les. La pena és que no anàvem preparats i les haguérem de posar dins una bossa. Al final del camí moltes d’elles estaven fetes a bocins. I com que hagués estat un delicte no fer-les servir vaig pensar en unes croquetes. També és la primera vegada que utilitz el panko per arrebossar. Ara entenc per què té tant d’èxit. Entre fer les fotos i tot plegat ja feia estona que les havia fetes quan me les vaig menjar i encara eren ben cruixents. Continua la lectura de “Croquetes de blaves”
El plat que present avui és senzill, equilibrat i molt sa: un tipus d’arròs diferent i molt atractiu, el tofu i un bolet de temporada: picornells. El tofu, com bé sabreu, és un aliment proteïc que els vegetarians empren per substituir la carn. S’elabora a base de llet de soja i aigua que, a través de la coagulació i posterior premsat, es transforma en una espècie de formatge vegetal, de textura més surenca i gust molt suau. Quan es marina en espècies o en alguna salsa, absorbeix el seu sabor, la qual cosa fa que sigui ideal en sopes. Continua la lectura de “Arròs vermell amb picornells i tofu”
Després de perdre’m vàries edicions del Reto Tía Alía, he retornat triant la recepta salada, el fricandó, un dels plats més coneguts de la cuina tradicional catalana. Els seus ingredients principals són la carn de vedella i els bolets, generalment els moixernons. N’havia menjat en agunes ocasions però no n’havia cuinat mai. Per fer la recepta he mirat aquí i allà, adaptant-la a mi i al que m’agradava. Tot i que no és un plat difícil no és dels que es fan amb mitja hora. Ara, us assegur que val la pena posar-s’hi. Continua la lectura de “Fricandó”
Les pluges d’agost han avançat la temporada de bolets, el camp estava ben humit i les alzines ens esperaven per oferir-nos els fruits que neixen davall les seves fulles caigudes. Allà estaven, mig amagats, fins que els posàrem al paner i cap a casa.
Per aprofitar que els pebressers anaven ben rabents i en teníem de collita, em va semblar perfecte per a una de les receptes que més m’agraden de la cuina tradicional de l’illa: la coca. Tant m’és si és de pebres com de verdura… les pastes salades són una de les meves debilitats i no n’havia fet cap pel blog. Millor no ho podia tenir. Continua la lectura de “Coca de pebres torrats i blaves”
Per a qui no els conegui, els portobellos són uns bolets de la mateixa família dels xampinyons, de textura més ferma i de capell marronós amb un sabor lleugerament més fort. Des de fa un temps és fàcil trobar-ne al mercat i, a diferència d’altres bolets, a un preu raonablement assequible. Tenia ganes de fer algun plat amb portobellos i m’anaven molt bé per combinar textures i sabors amb la sípia i l’hummus. Continua la lectura de “Timbal de sípia, hummus i portobellos”
El temps passa volant, sí, un tòpic que no podem deixar de repetir i que a mi em cau al damunt cada mes. Vull ser complidora amb les propostes habituals d’altres blocaires i quan me n’adon vaig a contratemps. Tot això per dir que ja tornam a ser a la Recepta del 15 i que ara dediquen als bolets. Els que m’heu anat seguint ja sabeu que m’apasionen. Continua la lectura de “Milfulls de bolets i moniato”
El post d’avui és un plat contundent però ben saborós, una variant del “Coq au vin” que proposava Wholekitchen. El “coq au vin és un aguiat de gall amb vi, verdures i xampinyons que s’incorporen quasi al final de la cocció. He canviat el gall per pollastre i aprofitant que ens trobam en temps de bolets he baratat els xampinyons per blaves i picornells. Continua la lectura de “Pollastre al vi amb picornells i blaves”
taulaposada 
