carn · Cuina mallorquina · General · Receptes salades

Ronyons amb salsa

Els divendres na Maria feia bullit per dinar ella i el seu home. En feia una olla generosa: patata, pastanagó, mongetes i ous. Del que en sobrava en feia una ensaladilla gustosa que servia en el seu bar. També feia ronyons amb salsa, llom amb xampinyons i tota classe de plats dels que poden conformar un variat. Els diumenges molta gent solia anar-hi els horabaixes, sortida de missa o en acabar el futbol i ella, amb destresa, obria els panets per un lateral i els omplia al gust de la clientela: carn o sípia amb salsa, ensaladilla i qualque croqueta o anella de calamar per coronar un farciment tan generós. Record molts altres diumenges horabaixa a Cas Cotxer de Sa Pobla amb els meus pares. Les taules es tocaven entre elles i la gent havia d’asseure’s fent contorsions per encaixar en el petit espai que quedava lliure. L’ambient era grogós, espessit pel fum del tabac; gent, renou i l’anar i venir dels cambrers es mesclaven amb l’olor dels variats, el cervell fregit que es fonia a la boca com un bunyol i les millors banderilles que he menjat mai mentre la boca flamejava.

Continua la lectura de “Ronyons amb salsa”
cremes i sopes · Cuina mallorquina · entrants · General · llegums · Receptes salades · verdures

Puré de ciurons i pastanagó

Els crostons de pa fregits degotaven sobre un plat cobert de paper. Un cop a taula ens els repartíem per posar dins el puré. A mi m’agradava menjar-me’ls encara cruixents així que havia de bufar ràpid per evitar les cremades. Els tons verdosos de la crema variaven depenent de les verdures o els llegums que ma mare emprava, igual que la meva poca debilitat per la crema ja que si hi havien posat llenties o faves ben aviat les detectava amb resignància i menyspreu.

Continua la lectura de “Puré de ciurons i pastanagó”
Cuina mallorquina · General · peix i marisc · Receptes salades

Cassola de cap-roig

Inesperadament, el fred ha tornat. Diuen que fins i tot la neu ha emblanquinat lleugerament el Puig Major. La roba d’hivern, diligentment guardada, ha tornat a reaparèixer per fer més bo de dur aquesta baixada de temperatura tan sobtada. Hem tornat a encendre el foc i també a cuinar plats on els brous calents encalenteixin el cos. Sort que podem gaudir d’una gran riquesa en aguiats, plats saborosos que exigeixen coccions lentes, cuinats amb paciència i dedicació.

Continua la lectura de “Cassola de cap-roig”
Cuina mallorquina · entrants · pastes salades · Receptes salades

Duquesses de pollastre i romaní

Els dies que pujàvem a Palma per comprar roba eren una petita excursió familiar. Les tendes de referència eren al centre i sempre acabàvem passant pel carrer de Sant Miquel. Sempre esperava amb el major dels delits que el nostre camí conduís cap a «La Palma de oro» on solíem anar a berenar. El forn era petit i cuidat. En el mostrador que donava al carrer les palanganes oferien la millor rebosteria de Ciutat però el més especial per a mi eren les duquesses de tonyina. Crec que mai no he menjat una pasta amb un farcit tan melós com aquell. Me la menjava molt poc a poc per allargar el plaer de cada mossegada mentre es feia petita entre les meves mans. És curiós com el record estotja els sabors i com és de difícil tornar-los a capturar novament. I la ment, traïdora, els idealitza.

Continua la lectura de “Duquesses de pollastre i romaní”
Cuina mallorquina · ensalades · entrants · General · peix i marisc · Receptes salades · verdures

Ensalada de carxofes negres i bacallà confitat amb almadroc

Les salses, per a la cuina medieval, eren d’una importància cabdal perquè a més de banyar i cuinar els aliments enriquien el plats. Els plats a l’ast i els d’olla s’acompanyaven de salses que es servien dins d’una salsera, anomenada “gresal” o “gresalet” .D’aquesta manera els plats esdevenien creatius i gustosos, s’hi concentraven els sabors i s’hi desplegava tota la riquesa del condiments i les espècies de les que podien disposar. El terme «salsa», també feia referència a una mescla seca d’espècies, com podria ser el curri hindú o el ras-el-hanut del magreb. La gran riquesa en de salses que apareixen en els receptaris són una bona mostra de la consideració que es tenia per a aquestes preparacions.

Continua la lectura de “Ensalada de carxofes negres i bacallà confitat amb almadroc”
carn · Cuina mallorquina · General · Receptes salades

Capirotada de gallina

Les lloses rovellades penjaven d’un ganxo del quartet d’eines del padrí. Alguna aranya les havia entrellaçat de teranyina i restaven cobertes d’un lleu vel blanc. Quan érem petits les havíem emprat per caçar petits ocells. Anàvem amb els meus pares a les garrigues properes i triàvem algun racó on els animalons es sentirien segurs per aturar-se a menjar l’aliment que els deixàvem. Record encara alguns d’aquests racons, zones ombrívoles i humides amb pedres recobertes de verdet i una estora de fulles seques d’ullastre. Recorríem el camí o descansàvem per fer l’espera més lleugera, l’emoció per la sorpresa. Les trampes mortals eren molt efectives. L’ocellet que fins llavors volava inquiet restava inert sobre la mà: un cos delicat. quasi impalpable. Afortunadament aquestes són les úniques experiències que he tengut amb la caça perquè quan es prohibí l’ús de les lloses no ens hi acostàrem més.

Continua la lectura de “Capirotada de gallina”
Cuina mallorquina · General · postres · receptes dolces

Llesques de papa o sopes de partera

L’olor cremós de la llet impregnava la cuina i els sentits abraçaven la calma d’aquell aroma familiar. En el fons del plat, el pa rostit esperava el moment de ser inundant per la cerema calenta. El blat immaculta trencat per bocins de crosta que suraven sobre la superfície. Llavors la padrina es menjava amb calma les sopes amb llet. La dolçor i la suavitat del pa reblanit les feia molt mengívoles i se les empassava gustosa, xuclant de tant en tant per a què el líquid no quedàs dins la cullera.

Continua la lectura de “Llesques de papa o sopes de partera”
Cuina mallorquina · General · postres · receptes dolces

Rubiols fregits

La processó avançava en silenci. Semblava que la nit hagués caigut de cop sobre els carrers. De lluny, només el dringar de les cadenes sobre l’asfalt advertien de l’avanç dels passos. Hi havia cants lúgubres, cants de mort entonats amb patetisme per les dones que tancaven la desfilada. El cirineus caminaven entre l’anonimat repartint confits a les petites mans esteses que aquí i allà feien i desfeien el camí. Rere d’ells només els degotissos de cera delataven el seu pas. Les panades, els rubiols i els crespells esperaven sota les teles de cotó. Pecats de gola on el pensament viatjava durant la litúrgia. Quan aquesta acabava el camí cap a casa es feia a pas ràpid amb un únic pensament, el premi per la penitència: mossegar aquelles pastes farcides que es fonien a la boca entre la dolçor i el saïm.

Continua la lectura de “Rubiols fregits”
Cuina mallorquina · General · pastes salades · receptes dolces · Receptes salades

Cansaladilles

L’aparador tenia l’aspecte d’una joieria. Els vidres amples regalaven a la vista dolços i llepolies disposats en fruiteres de vidre tallat, safates i bomboneres de peus esmaltats. Llengües de gat, neules de mantega que es fonien a la boca, confits, xocolates i bombons, quartos embetumats farcits de confitura i ametlles ensucrades, fruites confitades de tots colors com petites gemmes brillants on s’hi reflectien els llums de les aranyes de cristall que penjaven del sostre. Confiteries que conservaven l’esplendor d’una ciutat en decadència.

Continua la lectura de “Cansaladilles”
Cuina mallorquina · postres · receptes dolces

Mig-raust de peres

El llibre de Sent Soví és el text culinari català més antic que es coneix, escrit a principis del segle XIV. En ell s’hi descriuen receptes de gust refinat, molt condimentades i elaborades, amb arrels comunes amb la tradició gastronòmica romana i àrab. L’estudi introductori del Llibre de Sent Soví realitzat per Rudolf Grewe introdueix el lector en la cuina de l’època, els estris, els ingredients, les tècniques culinàries i en tots els elements que la conformaven. Es tracta d’una cuina feta sobre foc de llenya a nivell de terra i que cremava de manera suau i regular, per la qual cosa era molt adequada per rostir aliments a l’ast, un dels mètodes de cocció més emprats i també més esmentats en els textos culinaris, ja sigui en la descripció de la recepta o per la salsa que acompanyava a l’aliment. Les aus i les peces grosses de carn es rostien senceres i eren servides d’una peça a taula, per ser trinxades davant els comensals.

Continua la lectura de “Mig-raust de peres”