La tardor esqueixa els darrer mes de l’estació. Ha arribat la gelor i també aquesta humitat freda
tan nostra, que sembla que ho banyi tot. Els horabaixes llargs ens tanquen aviat a casa i poden
ser un bon moment per acostar-nos a la cuina i elaborar plats que exigeixin una mica de
dedicació. La nostra gastronomia és rica en aguiats que es poden elaborar d’un dia per un altre,
potenciant els seus sabors una vegada que han reposat.
La cuina de Nadal sol ser abundant i consistent. L’aviram i la porcella protagonitzen els plats salats mentre que els dolços es constitueixen bàsicament a partir del nostre fruit estrella: l’ametla.
Continua la lectura de “Cuscussó”
Arriba el Nadal carregat de promeses i bons auguris. Ens acostam amb el cor ple d‘esperança a aquestes dates que simbolitzen com mai el renaixement i el pas de les tenebres cap a la llum. Són dies de recolliment, de dedicació a la família i a les amistats. Sovint aquesta demostració la feim al voltant de la taula de manera que la gastronomia és un dels elements més significatius de les festes. Quan arriba el Nadal m’agrada gratar en la memòria perseguint escenes d’altres anys. En els records hi habiten persones estimades que ja no tenc al meu costat, converses, contarelles d’històries familiars que s’allargaven fins a l’entrada de la fosca. I també hi són les olors dels preparatius que inundaven la casa…la memòria olfactiva com un clic al cervell.
Continua la lectura de “Salsa de Nadal”
L’avellana té una rica simbologia que ha estat present en diferents cultures al llarg de la història
associada amb idees de saviesa, protecció i fertilitat. A la mitologia celta, l’avellaner era un
arbre sagrat i es creia que les avellanes contenien coneixements profunds i màgics. Per la seva
forma rodona, també ha estat vista com un símbol de fertilitat i abundància. Se n’oferia com a
desig de prosperitat i bona fortuna, sobretot en esdeveniments com casaments o naixements.
Tot i que l’ametla és el fruit sec per excel·lència de la nostra gastronomia també podem gaudir
de la riquesa que ens aporten altres fruits secs com els pinyons o les avellanes. Aquests es
consumeixen de manera esporàdica i sovint en salses o picades per a plats salats o com un
dels ingredients principals en alguns plats dolços.
L’estiu s’extingí i els arbres de les voreres fructificaren. Entre les fulles verdes s’hi distingia el
groc intens dels codonys. Llavors la finca no estava tancada de reixa i botàvem els marges amb
facilitat. N’agafàvem uns quants i els mossegàvem entre rialles perquè eren tan aspres que et
deixaven la boca vellutada i insensible. M’agradava tenir-los dins les mans i sentir aquella
carnositat rugosa, tan aromàtica. Després, en arribar a casa els deixaríem dins els calaixos o la
caixa, embolicats amb un drap.
La fruita es guardava en canastres de fusta que anaven al rebost o en plats amples de fang a la
gelera. Els caquis ben compostos per tal de desbaratar el mínim la seva carn delicada
mostraven algunes taques negres a la pell. A dalt,a la sala, s’hi escampaven les nesples
depositades sobre les sequetes. En madurar la popa es transformava en una pasta densa i
lleugerament dolça i àcida. Una textura especial i única que envoltava uns quants pinyols. Els
dies que havíem fet una volta per l’alzinar dúiem uns aglans grossos i dolços que torràvem
golgats de cendra i caliu. I també hi havia les magranes, que es collien a mesura que
maduraven i es clivellaven, voluptuoses i temptadores.
Peixos carabasses trencaven la verdor de l’aigua del safareig. Nedaven en calma, destorbada
només quan es feien topadissos amb les nostres cames i s’amagaven de nou entre la molsa
que es desprenia de les parets de marès. M’hauria agradat poder-los agafar un instant i
allargava la mà inútilment, esperant que captarien les meves bones intencions. Només en
nedar en aquella aigua fresca i tèrbola podia sentir el seu contacte lleu. Sovint restaven quiets
en el llot del fons, que removíem per veure’ls llampeguejar creuant la superfície.
Les cadires estaven girades damunt davall sobre la taula. Les portes i finestres s’obrien de bat a bat deixant que la claror entràs a doll per totes les estances. Si et fixaves bé podies veure les partícules de pols surant en l’aire adormissades, agitades tan sols per les mosques que voleiaven o pel pedaç d’espolsar atupant els mobles. El menjador, que només s’emprava en dies assenyalats cobrava vida i lluentor. Les habitacions desfetes, la bugada en marxa, l’olla del brou al foc: dissabte, dia de fer la casa a fons per a tota la setmana. Aquell brou miraculós que havia bullit tot el temps de lluita en favor de la pulcritud proporcionaria aliment per a uns quants plats, una font de receptes si es sabia aprofitar bé.
Continua la lectura de “Sopa a la Colbert”
La nostra tradició culinària, profundament arrelada als seus productes, ha estat influenciada per diverses cultures al llarg dels segles. És indiscutible el llegat deixat per romans, àrabs i jueus en la nostra cuina. Durant els segles XVIII i XIX tendrà especial importància la ingerència de la cuina italiana i francesa sobretot en els receptaris de les cases senyorials.
Continua la lectura de “Friguesé”
Les onades s’esllanguien I tornaven a renéixer aquí I allà. Nosaltres, empesos per les ganes de ser arrossegats per la sabonera les perseguíem, atents a la seva crescuda i ens alegràvem quan es feia gran a prop nostre. Amb rapidesa li donàvem l’esquena i saltàvem ràpidament sense alenar per evitar que l’aigua no ens entràs pel nas. Aquesta era una de les activitats que més ens entretenia els dies de platja. M’agradava bussejar a la recerca de pedres singulars o de petits peixets que es movien dins la fredor de les corrents marines. Sempre hi havia qui havia agafat, malauradament, una estrella de mar o algun grumer. Nosaltres, que ni tan sols teníem gambaner, només pescàvem alguna copinya buida o les raspes de les sípies que de tant en tant arribaven a la vorera. Em meravellava aquella estranya espina, tota una columna calcària que l’animal deixava com a vestigi de la seva presència al mar.
Continua la lectura de “Sípia a la marinera”
taulaposada 