A casa som de secà, de terra endins, del Pla. El vent a prop nostre agita les branques dels
arbres en lloc de les veles de les barques i el mar és lluny, molt més lluny encara per als meus
avantpassats tot i comptar amb la mateixa distància. Dins el menjador de ca els meus padrins
materns hi havia una fotografia enorme en blanc i negre del moll vell de Palma. S’hi veien
alguns llaüts amarrats, les aigües quietes del port i també la Seu, immensa i silenciosa
dominant l’escena, com si vigilàs alhora la ciutat, la mar i a nosaltres, asseguts a taula. Una
gran finestra a tocar de l’aigua, un dia qualsevol, en una casa a l’interior de l’illa.
Retorn sovint a aquella imatge mentre llegesc La mar quotidiana. Cartes d’un pescador de
David Oliver Ramón i de Bartomeu Vera Mas publicat per Miquel Font l’any 2010. El volum
parteix de les cartes, converses i records de Bartomeu Vera, pescador nascut al barri del
Jonquet el 1926 que evoca una ciutat marinera i popular avui gairebé desapareguda. Entre les
seves pàgines s’hi reflecteix una tasca que Bartomeu estima, coneix i pateix. Hi parla de la
feina dura dels pescadors, del barri del Jonquet i Santa Catalina, la precarietat, les rutines del
port i dels altres oficis que orbitaven al voltant de la pesca. A través de la seva veu emergeix
una ciutat molt diferent de l’actual. El Jonquet, Santa Catalina, Can Barbarà o el moll apareixen com espais humils, habitats per pescadors, peixateres, mariners i famílies obreres que vivien molt vinculades a la mar.
Vera, que pertanyia a una família de pescadors no desitjava que els seus fills heretassin el seu
ofici perquè era dur i haurien de patir els canvis que havien succeït durant bona part del segle
XX, quan la pesca va deixar de ser una activitat artesanal per convertir-se en una indústriacapaç d’extreure recursos a gran escala. La pesca artesanal funcionava amb embarcacions petites, arts selectives i jornades curtes. Els pescadors depenien de les temporades, del temps i del coneixement acumulat durant generacions i les captures eren limitades per factors naturals i tecnològics. Aquest model va començar a canviar amb la mecanització dels vaixells i l’ús de xarxes de gran capacitat. En una de les seves primeres cartes el pescador es lamenta de l’esgotament del mar. Per a ell la solució per a la regeneració no consistia en fer aturades biològiques sinó limitar les grans extraccions i l’ús de maquinària. Segons el seu relat, els detergents i altres productes contaminants havien acabat amb el marisc; mentre que la pesca submarina i les xarxes a la deriva havien provocat la pràctica desaparició d’espècies com la tonyina, el salroig, el centurió, o els escorballs, entre d’altres.
Resulta especialment interessant apropar-se a la vida quotidiana d’aquest col·lectiu. Les hores
passades dins la barca, la convivència entre la tripulació, els coneixements transmesos de
generació en generació i els petits rituals associats a la feina marinera formen part d’un
patrimoni de gran valor. La vida dels pescadors estava marcada pel cicle anual, per les
espècies capturades i els usos i costums per a pescar-les. Sovint dormien dins la barca
arracerats en coves i els dinars eren comunitaris en un ribell de fang. En un s’hi menjava el
peix, en l’altre hi feien l’arròs que coïa mentre s’acabaven el primer. Per a qui ve de terra
endins, com és el meu cas, aquestes pàgines permeten acostar-se a una realitat sovint desconeguda, un testimoni personal de gran valor però que també forma part de la nostra
història col·lectiva.
La recepta d’avui és una versió de l’anfós amb olives tapat de pasta de coca del llibre Recetas
marineras mediterraneas para cocinar a bordo, editat per la Asociación de navegantes del
Mediterraneo en el 2023. Es tracta d’una recepta sorprenent i molt versàtil que he cuinat amb
escorball, un peix de temporada que menciona Tomeu Vera en el seu relat.
Ingredients
per a la pasta:
100 gr oli d’oliva
150 gr cervesa
350 gr farina
1 pessic de sal
per al peix:
1 escorball
1 ceba
2 alls
1 pastanagó
1 bulb de fonoll
1 grapada d’olives trancades
Primer de tot farem la pasta dela coca. Mesclarem l’oli, l’aigua i la sal, despés afegirem la farina i la pastarem fins que no s’aferri a les mans. La deixarem reposar.
Tallarem la ceba en juliana, el pastanagó en tires fines i farem el mateix amb el bulb de fonoll.
Tremparem les verdures per separat. En una rostidora on hi càpiga el peix hi posarem les
verdures per sostres, acabarem amb les olives trancades i al damunt hi posarem l’escorball.
Aprimarem la pasta i cobrirem la rostidora procurant que la massa vessi una mica pels costats,
de manera que quedi ben tapat. La picarem arreu amb una forqueta i enfornarem el peix a
180oC fins que la pasta sigui cuita (En el meu cas va tardar 25 minuts). Servirem el peix
acompanyat amb bocins de la pasta cuita com si fos el pa.
taulaposada 