pa

Panets de ceba i romaní

Des de fa un temps procur fer pa cada setmana. Solc fer un pa de motlle com el que vaig publicar aquí mateix, variant amb les farines i afegint alguns ingredients. Aquesta vegada, però, he variat també la forma i he fet panets. M’han sortit densos però gustosos; i torrats al matí constitueixen una bona manera de començar el dia.

Ingredients:
300gr farina de manitova
200gr farina de blat
100gr farina de blat integral
150gr massa mare
225ml aigua tèbia
1 culleradeta de romaní sec
1 culleradeta de ceba deshidratada
1/2 culleradeta de sal

En un recipient gran mesclau les farines amb la sal, el romaní i la ceba. En un altre lloc mesclau la massa mare amb l’aigua i quan estigui ben dissolta mesclau-la amb les farines fins que ho tengueu ben lligat. Pastau una bona estona, entre 8 i 10 minuts. Posau-ho damunt la pedra de la cuina prèviament enfarinada i fenyeu la massa uns minuts més. Quan la tengueu a punt feis una bolla i tapau-la amb un pedaç dins el recipient gran per a què hi reposi durant una hora. Passat el temps, tornau-la a fènyer i feis la forma que desitgeu. Jo la vaig dividir en 8 panets. Deixau que tovin fins que siguin el doble del volum inicial. Amb el fred d’aquests dies no podia esperar que em tovassin massa així que els vaig posar en el forn a 50ºC durant una hora.

Sense treure’ls vaig pujar la temperatura a 180ºC. Vaig polvoritzar aigua dins el forn per crear vapor i hi van estar 25 minuts. Passat el temps els vaig deixar refredar dins el forn mig obert.

galletes

Galetes de taronja amb xocolata

Avui neva a Mallorca. Un espectacle de flòbies de neu s’escampa davant meu. Asseguda al sofà i amb la finestra al davant, em meravell d’aquest estat excepcional a l’illa. Em pens que gaudiré encara més si tast les galletes que vaig fer ahir pensat amb el blog. Aquesta recepta l’he treta d’un llibre que em vaig comprar fa uns mesos i que es diu “Con las manos en la masa… 100 galletas”.

Bàsicament són totes iguals, només canvien alguns ingredients o els farcits. No és un gran llibre però sempre va bé per donar idees. Un cap de setmana que vaig tenir els meus nebots a casa vaig aprofitar per fer-ne unes de xocolata amb ells. La cuina és un recurs fantàstic pels nins. Els sol agradar remenar i feinejar amb els aliments i pens que després aprecien més el que mengen. Com que a casa meva no hi ha juguetes, les galletes varen ser un bon joc. Les que he fet avui sortien en el receptari com a llengües de moix. Jo no devia estar inspirada i no em sortien gens maques així és que vaig tirar pel dret i amb un tassó les vaig fer rodonetes. Vosaltres mateixos.

Tenen un lleuger gust de taronja i és millor que no siguin excessivament primes. Em recorden molt a les estrelles que feim a casa per Pasqua tot i que aquestes són més suaus.

Ingredients (per a unes 25 unitats):
225 gr de mantega
140 gr de sucre en pols
1 vermell d’ou
ratlladura d’una taronja
1/2 taronja sucada
280 gr de farina
1 cullaredeta de gingebre en pols
1/2 culleradeta de sal
115 gr xocolata de cobertura

Batem en un bol la mantega molt blana amb el sucre. Afegim el vermell d’ou i seguidament el suc i la ratlladura de taronja. Quan estigui ben incorporat afegim la farina tamisada, la sal i el gingebre. Ho mesclam bé, feim una bolla i la posam a la gelera embolicada amb paper film una horeta com a mínim.

Encalentim el forn a 180ºC. Estenem la massa amb l’aprimador sobre una superfície enfarinada. Amb un tassó o un motlle de tallar pasta feim la forma de les galletes i les posam sobre una palangana de forn coberta amb paper. Enfornam entre 10-12 minuts, fins que vegem que estan daurades. Les treim i les deixam reposar sobre una reixeta.

Fonem la xocolata trossejada en el microones i deixam atemperar una mica. Amb un pinzell pintam les galletes fredes amb la xocolata. Millor si les guardam en un recipient hermètic.

 

cremes i sopes · entrants · General · verdures

Crema de carabassa amb xitaques

De cop i volta ha arribat el fred, pareixia que no tendríem hivern però ja és aquí. I amb aquestes temperatures ve molt de gust prendre plats calents. Les sopes i les cremes són molt adients per menjar ara i són tan fàcils de fer que amb mitja hora pots tenir un primer plat saludable i senzill. Avui he fet aquesta crema aprofitant que tenia carabassa i l’he acompanyada amb xitaques. M’ha agradat la combinació, els bolets li donen un toc melós i contrasten bé amb la dolçor dels vegetals.

Ingredients:
350 gr de carabassa pelada
2 pastanagues
1 ceba
100 ml llet evaporada o de llet
200 gr xitaques
500 ml aigua
12 avellanes mig picades
sal, pebre bo

Posam l’aigua al foc. Tallam les verdures a daus i les afegim a l’aigua quan bulli. Deixam que cogui a foc mig durant 15-20 minuts. Treim una mica d’aigua de l’olla i passam les verdures pel túrmix. Afegim la llet evaporada, la sal i el pebre bo, tornam a passar pel túrmix i ho duim a ebullició. Ho corregim de sal.

En una paella encalentim un raig petit d’oli i saltejam els xitaques laminats. Salpebram.

Abocam la sopa de carabassa en un plat o un bol. Hi afegim els bolets i una cullerada d’avellanes picades.

Si no teniu llet evaporada hi podeu posar llet normal. Jo quasi sempre faig servir llet semi desnatada. També es pot fer servir qualsevol tipus de bolet, xampinyons mateix que sempre es troben arreu. No tenc per costum sofregir les verdures quan faig cremes, trob que són més lleugeres així i que no és necessari. Amb aquestes quantitats n’hi ha prou per a 2-3 persones. Esper que sigui del vostre gust!

General · ous

Truita de patates i carxofa amb sobrassada

Amb aquesta recepta particip per primera vegada a Memòries d’una cuinera. Amb molta literatura i bon humor cada mes proposen un ingredient als blocaires, igual que com es fa a la Recepta del 15. Aquesta vegada la crida és per a somiatruites!… l’ou no és el meu fort, poques vegades em ve de gust menjar-ne i principalment aprofit per fer-los bullits. Però com que som somiatruites i m’agrada molt imaginar receptes, aquí va la meva aportació. He aprofitat per fer us dels ingredients de la meva terra i  de casa meva, més concretament, on feim la millor sobrassada de Mallorca!!!  de totes maneres és una truita fàcil i bàsica.

La veritat és que estic contenta amb el resultat i vos anim a provar-la. Amb els ingredients que indic en menjàrem tres persones però no surt una truita massa grossa. Jo no em vaig passar amb la sobrassada perquè volia que es sentís el gust de tot, per això no pos les quantitats. Ja em direu si vos ha agradat.

Ingredients:
4 ous
4 patates mitjanes
3 carxofes
sobrassada al gust
alls
oli, sal

Es pelen i tallen les patates a rodanxes molt fines i després en juliana. Posam oli en una paella i les fregim a foc lent amb els alls. Les treim i abocam sobre paper absorbent per treure l’excés de greix. Les salam. Feim el mateix amb els cors de les carxofes tallats a làmines, però a foc alt. Treim l’excés d’oli i reservam.

En la mateixa paella calenta sense oli, fregim la sobrassada tallada a trossos i l’anam desfent a mesura que es faci. Un cop cuita la posam sobre paper absorbent per a què no sigui  tan carregada la truita. Ja veureu que treu bastant de greix.

Batem lleugerament els ous i els salam. Aconsell anar en compte amb la sal perquè la sobrassada en sol dur (i més si és de compra).

Encalentim un raig petit d’oli en una paella. Hi posam la meitat de les patates, les carxofes, la sobrassada i la resta de patates. Abocam l’ou ben escampat i amb una espàtula de fusta ajudam a que penetri bé entre la verdura. Giram la truita i feim el mateix per l’altra costat. A mi m’agrada que la truita quedi melosa i tirant a poc feta sense que sigui crua i per això la gir tres vegades i la faig a foc lent.

entrants · peix i marisc

Tàrtar de salmó

La vida del salmó és ben particular: neix en aigua dolça, creix en el mar i torna de nou a l’aigua dels seus orígens per reproduir-se i morir poc després. Aquest cicle vital, prou poètic, s’atura sovint a la taula de casa meva, on quasi cada setmana tenc el gust de cuinar-ne. Una manera fàcil, ràpida i saborosa és a l’estil tàrtar. Només és que s’ha de congelar 48 hores abans del seu consum per evitar ensurts amb el paràsit Anisakis. Quan en compr ja el deman sense la pell i em facilita més la feina.

Ingredients per a dues persones:
300 gr de salmó
2 grells petits
1/2 llimona
1/2 alvocat
1 cullereta de mostassa de dijon en gra
1 cullereta de succedani de caviar o d’ous de salmó
sal, pebre bo

Picam el salmó a trossos ben petits amb un ganivet gros (no amb la picadora) i ho posam en un bol. Hi afegim el suc de la llimona, el grell picat molt petit, la mostassa, la sal i el pebre bo. Mentre es va marinant tallam l’alvocat de la mateixa manera com ho hem fet amb el salmó, el ruixam una mica de llimona, sense abusar i ho afegim al bol. Mesclam bé, rectificam de sal i emplatam.

El podem acompanyar com vulguem i és un entrant fantàstic sobre unes torrades. També podeu fer-ne tomàtigues farcides, hi diuen molt bé i són vistoses per quan hi ha convidats.

peix i marisc

Bacallà amb llet

El bacallà amb llet era un dels plats més esperats quan entràvem en temps de quaresma. Ma mare sempre en solia fer qualque divendres i a casa ens llepàvem els dits. Durant la resta de l’any pareixia que no era tan propici menjar-ne i per aquest motiu em recorda més a aquest temps. És facilíssim de fer i el resultat final és molt satisfactori. Donaré els ingredients una mica a ull. El més important és que la salsa tengui més ceba que tomàtiga.

Ingredients:
4 talls de llom de bacallà dessalat
3 cebes grossetes
1 tomàtiga i mitja ratllada
dues cullerades de julivert
llet
2 alls.
farina
oli

Encalentim el forn a 180ºC. Enfarinam el bacallà i el fregim en una paella pels dos costats i el posam en una palangana pel forn. Treim bastant d’oli i en el que ens quedi hi sofregim la ceba tallada a trossos petits. Quan sigui ben transparent hi tiram la tomàtiga i l’hi deixam uns tres minuts per a què cogui una mica tot junt. Ho abocam i escampam per damunt el bacallà. Hi posam la llet de manera que aquesta tapi els ingredients i ho enfornam.

Mentrestant anam preparant una picada amb els alls i el julivert. Quan la tenguem a punt obrim el forn, l’hi escampam pel damunt i ho deixam uns 10-15 minuts fins que vegem que la llet ha quallat. Bon profit!

ensalades · entrants · verdures

Ensalada tèbia de carxofes amb pesto vermell

La meva verdura preferida, sense cap dubte, és la carxofa. M’agrada de totes maneres i trob que acompanya amb quasi tot. Quan acaba la temporada em sap ben molt de greu i tot i que ara en pots trobar quasi tot l’any, tanmateix no és el mateix. A la “Recepta del 15” li dediquen el mes i em vaig emocionar ben molt. No només pel fet de dedicar-li la meva proposta sinó perquè em farà feliç tenir a l’abast un munt de receptes amb ella com a protagonista.

Hi vaig pensar molt a l’hora de fer un plat o un altre, però com que volia que fos una cosa lleugera he optat per una ensalada. La veritat és que les coses que més m’agraden, com més senzilles millor. El meu padrí matern em va ensenyar a menjar les carxofes fulla a fulla, mullant-les en un tassó amb vinagre, oli i sal. La recompensa final del cor en aquella vinagreta, era i és un vertader plaer pel meu paladar. Si no les hi heu menjat mai vos les recoman, de veres.

Ingredients per a una ensalada individual:
1 grapada d’enciams mesclats
1 xampinyó
2 carxofes
Ingredients per al pesto vermell:
8-10 tomàtigues seques en conserva
1 cullerada de nous
1 culleradeta de pinyons
1 branca de julivert
1 all
2 cullerades de formatge parmesà ratllat i un tall petit per decorar.
oli

Feim el pesto posant tots els ingredients en el tassó del túrmix o en una picadora i hi afegim l’oli segons el nostre gust. Ho rectificam de sal.

Amb l’aro emplatador en el centre del plat feim una base amb el xampinyó laminat. A damunt hi col·locam una grapada dels enciams. Ho salpebram i hi afegim un raig d’oli.

Netejam les carxofes de les fulles exteriors i buidam el cor amb una cullera buidadora. Les tallam a làmines i les saltejam en una paella amb un raig petit d’oli fins que vegem que són una mica cuites, però sense que ens passem. Col·locam les carxofes damunt l’enciam i ho coronam amb una cullerada de pesto i un tall de parmesà.

Com que segur que vos sobrarà pesto vermell, podeu aprofitar per menjar-ne amb pasta. És una alternativa al pesto tradicional. Esper que sigui del vostre gust!

 

 

galletes · General · postres

Galeta sablé amb plàtan

Ara que han acabat les festes de Nadal ve de gust menjar sa i lleuger però com que feia temps que tenia aquesta recepta a punt per publicar, aquí la teniu. Esper poder-ne introduir d’altres més baixes en calories ben aviat!

Aquestes galletes les vaig aprendre a fer en un curs monogràfic de reposteria impartit per na Sharon Vaknin. Podeu consultar la seva pàgina punxant aquí, fa coses boníssimes i ella és encantadora. Les seves eren amb poma i confitura de gingebre. Les variants del farcit són immenses i com que tenia plàtans a casa els vaig aprofitar per cuinar les galletes d’aquesta manera.

Ingredients per a la massa:
250 gr farina
1/2 cullerada llevadura en pols
50 gr sucre glass
125 gr mantega freda a daus
80 gr llet
Ingredients per al farcit:
3-4 plàtans
50 gr mantega
75 gr sucre morè
llimona
1 grapada de nous pelades trossejades

Feim la massa en un bol mesclant la mantega amb el sucre, la farina i la llevadura fins que ens quedin unes miques fines. Afegim la llet i remenam fins a obtenir una massa homogènia. No l’hem de pastar. Feim una bolla, l’embolicam amb paper film i la posam a la gelera una hora com a mínim.

Per al farcit tallam els plàtan a daus i el ruixam amb unes gotes de llimona per evitar que torni negre. En una paella fonem la mantega, afegim el sucre i quasi bé després el plàtan. A foc mig caramel·litzam la fruita fins que vegem que és cuita. Ens ha de quedar espessa per a què tengui consistència. Ho reservam i refredam.

Encalentim el forn a 170ºC. Treim la pasta de la gelera i la dividim en 4 porcions. Feim una bolla amb cada una i l’estiram sobre un paper de forn donant-li forma de rectangle. L’aprimam bé per a què ens quedi ben fina. Hi abocam una part del farcit de plàtan i l’escampam pel damunt deixant els extrems sense farcit. No ens hem de passar amb la quantitat si volem que ens sigui fàcil embolicar la pasta. Posam les nous per sobre una mica escampades. Amb l’ajuda del paper embolicam la massa per un extrem, com si féssim un braç de gitano. Quan tenguem el tub fet el posam en una palangana de forn amb el mateix paper vegetal i hi feim talls al damunt cada dos centímetres (per facilitar tallar les galletes una vegada tretes del forn). Feim el mateix amb cada porció de pasta. Ho enfornam durant 20-25 minuts o fins que vegem que la pasta esà ben daurada. Les treim del forn i quan hagin començat a refredar les podrem tallar. Es poden decorar amb sucre glass i acompanyar amb una crema lleugera.

Si en lloc de galletes volem fer postres individuals, es poden fer tubs més petits, un per persona. Aquestes galletes admeten tants farcits com volgueu. Teniu en compte, però, de refredar-lo abans de posar-lo damunt la pasta per no rompre’n la consistència.