La taronja és una de les meves fruites preferides. Tenc la fortuna de poder-ne gaudir de casa i es nota molt la diferència amb les que trobes a les grans superfícies. Sort de la taronja, perquè durant l’hivern el món de la fruita és ben magre. L’altre dia anàrem a collir-ne a casa del meu tio i el mandariner anava carregat.
El parmentier és un plat que té com a base el puré de patates que es pot fer de moltíssimes maneres. Jo volia que fos un primer plat i vaig pensar que amb aquesta combinació podria tenir un bon resultat. Segons com el faceu pot ser l’acompanyament d’un plat de carn o de peix. En una altra ocasió publicaré una versió que he fet amb bròquil i que pot servir molt bé com a guarnició. Les quantitats són per a dues persones. Continua la lectura de “Parmentier amb ceba caramelitzada”
Avui toca viatjar a l’Al-Andalus i com que el paladar és un òrgan perfecte per a transportar-nos, emprendrem el camí amb aquesta amanida. Una amanida que forma part del llibre “Recetas con historia i que ja havia mencionat en el post dels Bucellatum. No he estat estricta amb els ingredients que es mencionen i he fet les meves pròpies aportacions. Crec que una de les bases de la cuina és aprofitar el que tens a la gelera i tenia una rúcula boníssima que no podia deixar tudar. I com que l’esperit original no s’hi ha vist gens afectat pens que ha quedat bé i tot.
És evident que les carxofes són una de les meves debilitats. Me n’adon que ja figuren en moltes de les meves entrades, com a ingredient o com a acompanyament. No pretenc ser repetitiva però com que un dels meus objectius és transmetre receptes fàcils, casolanes i una mica el que faig a casa o m’ha cridat l’atenció, em sap greu no publicar-la. Perquè aquestes carxofetes es fan en un no-res i, segons el peix que empreu, vos poden sortir ben econòmiques. En principi ho podeu fer amb qualsevol, només que si voleu embolicar les carxofes com es veu a la fotografia i fer el plat més vistós vos aconsell un peix que es pugui treure en filets . Si veis que quedau curts amb el farcit serà millor que no poseu la tira que abraça la carxofa.
Aquest estiu cercava un recepta de galletes que pogués fer amb els meus nebots. Per qualque bloc vaig trobar aquestes i em va semblar que eren una mica el que volia. Sobretot per l’hora de fer la forma, on els nins hi poden intervenir més. Em sap greu no poder dir el nom del blog perquè no tenc cap intenció d’atribuir-me la recepta però ja no record quin era. N’he vistes de semblants, es veu que en un moment donat varen tenir molta acceptació. La moda també existeix en la cuina!!!
Vos recoman que les tasteu, mmm… semblen mossegadetes de coca. M’agrada la consistència i la textura que tenen en el paladar. Només heu d’anar alerta a no coure-les massa perquè llavors són seques i perden tota la gràcia. És millor que de no tenguin una crosta cruixent però que siguin meloses per dins. Ja veureu com no vos defraudaran.
Ingredients
50 gr mantega
100 gr sucre morè
2 ous
1 cullereta d’essència de vainilla
250 gr xocolata de cobertura
210 gr farina
1/2 cullereta de llevadura en pols
1/4 cullereta de sal
sucre glas per arrebossar
Primer de tot fonem la xocolata amb la mantega en el microones o al bany maria. En un bol gran batem el sucre amb els ous i l’essència de vainilla. Batem enèrgicament fins que estigui escumós i hi afegim la xocolata. Quan ho tenguem a punt hi sumam la farina, que haurem tamisat en un bol a part amb la llevadura i la sal. Ho remenam bé fins que estigui. Ho tapam amb paper film i deixam la massa a la gelera una hora com a mínim.
Passat aquest temps, encalentim el forn a 170ºC. Amb l’ajuda d’una cullera agafam porcions de la pasta i feim bolles amb les mans. Procurau que vos surtin iguals per l’hora de coure-les. Les arrebossam en el sucre glas i les col·locam, amb una certa distància, en una palangana a la qual hi haurem posat paper de forn o un silpat. Les enfornam durant 10-12 minuts o fins que vegem que comencen a clivellar-se. Aquest és el punt que heu de tenir en compte. Jo m’estim més posar l’alarma del rellotge abans del que toca per poder anar vigilant. Si esperau massa s’assecaran i no tendran la mateixa gràcia.
En treure-les, deixau que refredin sobre una reixa i guardau-les en un recipient hermètic quan siguin ben fredes. Amb aquestes quantitats me’n sortiren 35.
Diumenge passat n’Antònia, la meva sogra, em va regalar el llibre Recetas con historia de n’Ángeles Díaz Simón. Em va fer moltíssima il·lusió pel detall i també perquè la recuperació dels receptaris tradicionals i històrics és una part que m’interessa molt. És un volum que val molt la pena i que recoman des d’aquí. Hi ha molts plats que m’han cridat l’atenció i que ben segur faré. De moment he començat amb una molt facileta, unes galletes que menjaven els soldats romans en temps de campanya, cuites sobre les brases i que acompanyaven amb llenties i cebes.
He fet la meva pròpia versió en un exercici de regressió. He vist els soldats romans en terres mallorquines, preparant-se per fer bucellatum en un moment de descans. Segur que una de les herbes que més trobarien pel camp seria fonoll. I tamb hi posarien un bon oli verge i un blat com cal… i no hi ha com tenir els ingredients a casa! Tenia blat de xeixa i herbes fresques que mon pare m’havia collit. A la recepta original duen olives negres però jo no n’hi he posat. Són molt fàcils i ràpides de fer perquè són sense llevadura i no necessiten tovar. Si decidiu que en duguin, deixau-les reposar mitja hora com a mínim.
Ingredients
2 tasses estàndards de farina de blat de xeixa
2 cullerades d’oli verge
150 ml aigua tèbia
1 cullerada sèsam
1/2 cullereta de sal
fonoll, farigola, sàlvia, herbassana
Encalentim el forn a 250 ºC. En un bol mesclam la farina tamisada amb les herbes, el sèsam, la sal i l’oli. Ho mesclam i anam incorporant l’aigua. Ho pastam fins que vegem que la pasta no s’aferra a les mans. Enfarinolam una superfície plana i aprimam la massa amb un corró. Amb un tassó o un motllo feim la forma de les galletes i les posam sobre una palangana coberta amb paper de forn o amb un silpat. Enfornam durant 10-15 minuts o fins que ja estiguin daurades. Les treim i deixam que refredin sobre una reixa.
No pos quantitats de les herbes perquè ho he fet a ull. Vos aconsell que en poseu unes quantes perquè és agradable trobar diferents sabors en una mateixa galleta. Amb aquests ingredients me n’han sortit unes 26 amb un motlle de 5’5 cm de diàmetre.
Si voleu un plat fàcil fàcil i econòmic no podeu deixar de fer aquests peus de porc. Ja sé que és un tipus de carn que no fa feliç a tothom però val la pena si vos agrada menjar-ne. Ara són els darrers dies de la carn, del Carnaval, dels plaers del cos i de la festa abans d’entrar en la rectitud de la Quaresma. Els potons formen part d’un plat típic d’aquests dies, la greixonera de porc. M’hauria agradat fer-ne i penjar la recepta però ja no hi som a temps. Tanta sort que he pogut tastar la de ma mare, que és la que més m’agrada. Aquest plat serà el meu plat dels darrers dies!
Contràriament al que pugui semblar, els peus de porc no són alts en calories. La gelatina que els cobreix és col·lagen, una proteïna beneficiosa per als ossos i els teixits. Ara bé, si els cuinau amb algunes salses deixaran de ser lleugers! A mi em ve de gust menjar-ne molt de tant en tant i quan ho faig pas un gusté. Aquí va la recepta.
Ingredients
Peus de porc
all
julivert
galleta picada
llorer, pebre negre en gra, sal.
Primerament hem de demanar a la carniceria que ens tallin els peus de porc pel mig, de forma longitudinal. Els bullim amb el llorer, el pebre negre en gra i la sal. Si teniu una olla a pressió podeu contar 20-30 minuts de cocció amb el foc al mínim a partir del moment que comenci a surtir aire de la vàlvula. Si ho feis amb una olla normal em sembla que necessitareu una hora i mitja bona.
Una vegada cuits, es deixen colar una mica i mentrestant preparam la picada d’all i julivert. Encalentim el forn a 180ºC. Posam els talls en una safata untada d’oli. Hi escampam la picada, espolvorejam la galleta picada per sobre, un raig d’oli i ho posam al forn durant 15 minuts aproximadament o fins que vegem que la galleta és ben rossa. I ja tenim el plat a punt.
Aquesta recepta me la va ensenyar el propietari de la formatgeria del carrer de la Cera de Barcelona. Quan vivia al Raval hi anava sovint a comprar. Si algú la té a prop la recoman de veres, enyor anar-hi. Ells eren encantadors i hi trobaves formatges de vertadera qualitat.
Com que el que du més temps és coure el potons, vos recoman que en bulliu uns quants i els congeleu cuits. Si qualque dia en voleu fer i no teniu temps sempre pot ser un recurs.
Aquí van les meves croquetes per a la Recepta del 15. Sempre que en faig són de pollastre, aprofitant la carn amb la que faig el brou. Per a aquesta ocasió volia fer alguna cosa diferent, així que vaig estar practicant fins que se m’ocorreren aquestes. Esper que vos agradin, és una recepta molt senzilla, només duen la feina habitual de totes les croquetes casolanes.
Amb aquestes quantitats només me n’han sortit 17 (les carxofes eren petites)
Ingredients:
5 carxofes
1 ceba mitjana
2 alls petits
1 fulla de llorer
foie
250-300 ml llet
1 cullerada de farina
llimona
sal, prebre bo, nou moscada
1 ou
galleta picada
Començarem posant una olla amb aigua al foc. Mentrestant anirem traient les fulles verdes de la carxofa i el capoll i deixarem el cor. Les untarem de llimona i les posarem a bullir durant 10 minuts amb mitja llimona per a què no tornin negres . Les deixarem refredar i les farem a trossets petits amb el ganivet.
Mentrestant capolarem la ceba i els alls amb la picadora fins que tenguem una pasta fina. En una paella antiadherent encalentirem un raig d’oli generós i hi sofregirem la pasta de ceba amb el llorer i ho anirem remenant fins que canviï de color. Afegirem les carxofes picades i ho tendrem una mica al foc fins que ho tenguem ben incorporat. Tallarem el foie a trossets petits i al nostre gust, anirem posant-ne la pasta de croqueta fins que creguem que està bé. Salpebrarem. Afegirem la farina tamisada i ho anirem remenant per a què no s’aferri durant uns minuts. Mentrestant encalentirem la llet i quan la farina ja estigui una mica feta hi anam posant la llet a poc a poc i remenant cada vegada per ajudar a incorporar-la. Espolvorejarem amb una mica de nou moscada i rectificarem de sal. Quan tenguem la massa lligada (heu d’anar alerta que no vos surti massa espessa ni massa clara) deixarem que refredi i la deixarem a la gelera fins l’endemà.
Al dia següent farem bolletes amb l’ajuda d’una cullera i les passarem per l’ou batut i després per la galleta picada. Quan estiguin passades per la galleta ens ajudarem de les mans per fer la forma. Una vegada acabades es poden congelar o fregir al moment. És cert que duen feina però sempre va bé tenir-ne de guardades per quan no saps què has de fer o com a aperitiu per un dia que hi ha convidats.
Vos recoman arrebossar-les amb galleta picada en lloc de pa. Queden més cruixents i gustoses.
Fa uns anys vaig trobar un llibre de cuina vegetariana que m’agradava molt. Una de les receptes que més em cridava l’atenció era la d’una tarta de formatge molt semblant a aquesta. Com que el llibre era car i llavors no me’l podia permetre, no el vaig comprar. Així és que vaig anar a la llibreria diverses vegades per fullejar-lo. Vaig memoritzar la recepta de la tarta, la vaig fer uns quants cops i no la vaig apuntar en lloc. Ara no tenc ni la recepta ni el llibre i he fet la meva pròpia versió fent diverses proves. Finalment em qued amb aquesta que trobareu aquí. Esper trobar el llibre qualque dia. Hi havia unes fotos espectaculars i tot feia molta mengera.
Ingredients per a un motlle de 22 cm de diàmetre:
per a la base
250 gr de galletes tipus digestive
125 gr mantega
per a la crema:
400 gr de formatge cremós tipus Philadelphia
200 ml crema de llet 35% M.G.
130 gr de sucre
4 ous
150 gr de xocolata de cobertura
Escalfam el forn a 180 ºC. Trituram les galletes fins que quedin ben fines i les mesclam bé amb la mantega fosa. Escampam la massa en un motlle desmuntable i ho posam al forn durant 10 minuts.
Mentre la base refreda farem la crema mesclant el sucre amb el formatge. Ho batem bé amb el túrmix o amb les varetes. Afegim la nata i seguim batent. Incorporam els ous un a un i ho lligam bé.
Fonem la xocolata trossejada al microones i quan estigui ben fosa hi abocam una quarta part de la crema de formatge. Ho mesclam bé.
Quan la base sigui freda hi posam la crema de formatge i seguidament la crema amb xocolata. Amb una forqueta o amb l’espàtula anirem fent ones dins el líquid per tal que es vagin unint les dues cremes.
Posam al forn durant 40 minuts aproximadament. Serà cuita quan hi claveu un ganivet o un escuradents i surti net.
Vos aconsell cobrir el motlle amb paper d’alumini perquè degota bastant i és desagradable l’olor del greix cremant-se dins el forn. Per a la base vaig emprar galletes tipus digestive amb xocolata. Record que la recepta del llibre anava coberta amb nous caramel·litzades, cosa que jo no vaig fer però que vos deix com a idea. Altres vegades les hi he fet i hi diuen molt bé.
Avui havia de dinar amb molt bona companyia i pensant el que havia de cuinar m’he decidit per fer peix. A la parada del mercat on habitualment vaig tenien un calamar preciós i bé de preu i unes gambetes de Sóller que deien -menja’m! i en un tres i no res he tengut la recepta feta. La llima aporta un punt exòtic. Les quantitats són orientatives, aquí n’hi ha per 2-3 persones. A veure si vos agrada.
Ingredients:
1/2 pebre vermell
1 porro
2 grells
2 pastanagues
4 rams brócoli
1 carabassó petit
4 espàrrecs verds
2 xampinyons
6 xitaques
2 alls
2 calamars
200gr gambes
1/2 pebre coent
1 llima
fonoll
sal, oli, pebre bo
Tallam totes les verdures en juliana o en trossos llarguers. Tallam el brócoli en ramets més petits, el prebre coent en 4 trossos i els alls laminats de manera basta. Netejam els calamars i els obrim. Els tallam en trossos quadrats i feim incisions en diagonal però sense arribar a tallar-los del tot, tal i com es veu a la fotografia. D’aquesta manera rompem la fibra del peix i la cocció és més ràpida. Tallam els tentacles i reservam. Separam el cap de les gambes i guardam.
En una paella antiadherent hi posam un raig d’oli i quan sigui calent hi saltejam el cap de les gambes. Les retiram quan hagin tret el sabor i tot seguit hi saltejam les verdures en l’ordre en que estan descrites en els ingredients. Els alls els podeu posar quan hi afegiu els porros o els grells i el pebre coent també. Quan vos trobeu a punt d’acabar amb les verdures, salpebrau i, en una paella a part, saltejau el calamar amb la pell de la llima ratllada i afegiu-lo a les verdures. Per acabar, afegiu les coes de les gambes, remenau bé, regau amb el suc de la llima i empolvorau-hi el fonoll picat. Tornau remenar i ja ho tendreu a punt. Avui la càmera no tenia el seu dia i les fotos no han quedat massa bé. Tot i així esper que es vegi bé la idea. Bon profit!
taulaposada 