M’agrada fer aquesta conserva perquè el resultat final és molt satisfactori. Tot i que pot semblar que du molta feina no és gens complicada. Per altra part el preu d’aquest peix és bastant assequible i si comparam el que ens costa un pot de conserva artesana amb el cost i el que en treim d’un sol peix, val molt la pena. Continua la lectura de “Bonítol en conserva”
El títol d’aquesta recepta s’assembla més a un joc de vocalització que no a una altra cosa. Però el cert és que és una delícia que tant serveix d’entrant com de plat únic. Tot i que segueix unes quantes pautes és molt bona de fer.
Amb aquesta recepta particip en el concurs del 1r aniversari del blog Terecetario, on la única cosa que es demanava és que aparegués alguna lletra “T”. Condició que en aquest cas es compleix i molt i ja que és així aprofit l’avinentesa del concurs!
Continua la lectura de “Tarta tatin de patató, tomàtiga i formatge de cabra”
Reconec que la primera vegada que vaig veure hamburgueses de peix vaig arrufar el nas. A mi el peix m’encanta, m’agrada moltíssim més que la carn però com més senzill es cuina i com menys es manipula millor. Vaig vèncer reticències i em vaig animar a fer-ne i la veritat és que m’han agradat molt. Les vaig acompanyar amb una crema que em va sortir en un moment, aprofitant unes albergínies torrades. Continua la lectura de “Hamburgueses de lluç amb crema d’albergínia i romaní”
Aquesta és la primera vegada amb la vida que faig carquinyolis. M’ha motivat la proposta de Memòries d’una cuinera i com que no vaig participar les dues darreres vegades he pensat que en provaria de fer. Són tan fàcils que en un moment els tens a la taula. Ja veureu com val la pena posar-s’hi.
Què fas un diumenge d’excursió frustrat per la pluja? ja estava a punt de sortir amb la motxilla a l’esquena quan una brusca intensa va abocar totes les meves expectatives al fracàs. I com que la negror que venia de les muntanyes no augurava una pluja passatgera vaig pensar que estaria bé passar el temps fent alguna cosa bona.
Fa uns quants anys em regalaren un llibre de cuina sobre herbes aromàtiques i una de les receptes que més em va cridar l’atenció eren aquestes galletes. No tenia els ingredients exactes però vaig fer les variacions oportunes amb el que tenia a casa. I bé, la pluja porta moltes coses bones i una d’elles va ser aquesta. Avís que són un vici i que si a més, les acompanyau d’un bon formatge, estau perduts… tenen un gustet especial que enganxa!!!
Ingredients (24 unitats aproximadament)
1 i 1/2 tassa de farina integral
1/2 tassa de farina de civada
1 tassa de flocs de civada
2 cullerades de sucre glas
2 culleretes de llevat en pols tipus canari
2 cullerades de romaní o farigola
1 cullerada de sàlvia trossejada
120 gr mantega a daus
5 cullerades de llet sencera o semi desnatada
3 cullerades de mostassa de Dijon
1 cullereta de sal
pebre bo mòlt al gust
sèsam
Encalentim el forn a 200ºC. En un bol mesclam la farina tamisada amb els flocs de civada, el sucre, el llevat, les herbes, la sal i el pebre bo. Afegim la mantega i mesclam bé amb les mans fins que ens quedi com a miques fines.
En un bol a part mesclam la llet amb la mostassa i ho dissolem amb unes varetes manuals. Ho abocam sobre la farina i pastam fins que tenguem una massa blana que no s’aferri a les mans. Corregim amb una mica de farina o amb una mica de llet per a obtenir la consistència correcta.
Estenem la pasta sobre una superfície neta i lleugerament enfarinada fins que tenguem una capa fina. Amb un talla pastes farem la forma de les galletes i les posarem en una safata coberta amb paper de forn, a una certa distància una de l’altra. Aprofitarem els retalls tornant a pastar la massa fins que l’acabem. Punxam les galletes amb una forqueta i hi espolvorejam el sèsam per damunt (millor si el pitjam una miqueta amb el dit perquè sinó no s’adhereixen)
Enfornam les galletes uns 12 minuts o fins que vegem que estan daurades. Les traurem i deixarem refredar sobre una reixa. Quan siguin ben fredes les podem guardar en un recipient hermètic.
font: Cocinar con hierbas, edimat libros
L’arròs, per a mi, és més un acompanyament que l’ingredient principal d’un plat. La Recepta del 15 daquest mes proposava aquest cereal com a centre de la recepta i havia de fer alguna cosa. La qüestió és que no som gens arrossera i com que no em ve de gust menjar-ne mai ho tenia malament. Així és que finalment ha sortit aquest plat que m’ha vengut al cap mentre pensava en una altra cosa. No és molt elaborat i he quedat amb les ganes de fer arròs negre, però ho deixaré per una altra vegada i si em surt bé publicaré el resultat.
Ingredients (2-3 persones)
1 pitera i mitja de pollastre picada
2 tasses d’arròs basmati
1/2 mango
1 grapada d’ametlles torrades
llimona, sal, pebre bo
2 cullerades de cúrcuma (només per a l’arròs)
comí, canyella, curri, clau, gingebre, pebre bord
Posam les piteres en un bol i les mesclam amb un raig de llimona, sal, pebre bo i les espècies al nostre gust. Reservam.
Rentam l’arròs un parell de vegades i el bullim amb la cúrcuma. Colam i reservam.
Tallam el mango a daus petitons.
En una paella saltejam les piteres amb un raig d’oli i les anam desfent amb una cullera de fusta per a què no ens quedin pilots de carn. Afegim les ametlles una mica picades en el darrer moment. Ho retiram i saltejam l’arròs lleugerament. Ho servirem calent acompanyat del mango.
Després de quasi bé quinze dies sense publicar tenia moltes ganes de retornar al blog. Em disculp per la tardança però abans de Pasqua vaig fer unes quantes proves que no sortiren com jo volia, així que les vaig descartar com a possibles entrades. I durant les festes ha estat impossible. Podria haver penjat la recepta de les panades, els robiols o les etrelles que feim a casa; totes senzilles de fer i delicioses. Però ho faré en una altra moment, fora de context. La veritat és que per mi, la dieta d’aquestes festes és massa pesada i monòtona.
Avui vos present aquest plat, molt fàcil de fer, lleuger i ideal per començar a eliminar els excessos dels darrers dies. L’allioli és opcional però crec que diu bé amb el pop i vesteix un poc més el plat. Per a què el pop sigui fluix només hem de seguir unes poques pautes bàsiques que podreu llegir més a baix.
Ingredients:
1 pop sencer i net
1 ou
2 alls
1 culleradeta de curri
llimona
sal
oli
pebre bord
sal en escates
Congelarem el pop, com a mínim, un dia o dos abans de menjar-lo per a què es trenquin els nervis. Així evitarem que sigui dur. Una vegada que el tenguem descongelat posam una olla al foc amb aigua abundant. Quan bulli hi afegim sal i introduïm el pop dins l’aigua. Al cap d’un segon o dos el treim. Repetim aquesta operació tres vegades. El deixam coure entre 30-40 minuts o fins que vegem que és fluix. Dependrà un poc de la mida que tengui. Jo tall una pota i la tast per saber-ho. Aturam el foc i deixam que refredi dins la mateixa aigua. El colam i tallam les potes senceres per una part i el cap per l’altra.
Feim un allioli amb l’ou, un all, sal, un raig de llimona i l’oli a fil amb el túrmix. Quan el tenguem lligat afegim el curri en pols i mesclam bé. Reservam.
En una paella posam un raig d’oli i un all partit per la meitat que haurem fregat pel cul de la paella. Quan l’oli sigui ben calent hi afegim el pop. El deixam coure uns 2-3 minuts per una part. El giram i hi espolvorejam el pebre bord. L’hi deixam uns 2-3 minuts més. No ens hem de passar o ens sortirà sec.
Una vegada al punt, el posam en el plat i el salam amb la sal en escates i l’acompanyam amb l’allioli de curri que teníem reservat. Aquí el vaig servir amb una ensalada però amb un puré de patates o amb unes patates bullides tallades a rodanxes pot quedar molt bé. Esper que vos agradi.
Avui vos recoman aquest iogurt com una opció fresca i sana per començar un bon àpat. M’he basat en aquesta recepta, modificada a la meva manera i amb tonyina en conserva, que sempre solem tenir-ne tots a casa. Ara, amb bacallà ha de ser boníssim. Esper que vos agradi.
Continua la lectura de “Iogurt de tonyina amb coulis de pebres torrats”
Vaig veure aquestes galletes amb flors d’espígol aquí i vaig pensar que era un bon moment per fer-les amb flors de romaní, ara que estan esplendorosos i amb aquest color lila tan atraient. Si no teniu romaní a casa segur que per fora vila o per la muntanya en trobareu. Les galletes són molt fines i les floretes deixen anar un gust suau i aromàtic que les fa especials. Si teniu espígol no el desaprofiteu i provau-les-hi també. A més, no duen ou i son una bona opció per a la gent que n’és al·lèrgica. Continua la lectura de “Galetes de mantega amb flors de romaní”
Aquest cap de setmana public com faig el cevitxe, un plat realment sa i fresc, ara que la calor es deixa sentir. Aquesta recepta prové dels països llatinoamericans del litoral de l’Oceà Pacífic i es fa a base de marinar carn, peix o marisc en el suc d’un cítric. Si qualque dia vos despertau amb el cervell entelat després d’una nit de marxa, aquesta és la medicina ideal per carregar les piles.
Aquí l’he fet amb lluç però el podeu fer del que volgueu. Provau-lo amb salmó o amb gambes. De qualsevol manera, és un plat tan senzill que en un moment el tens a punt. Pensau a congelar el peix per evitar l’anisakis, no val la pena arriscar-se.
taulaposada 