Autor: taulaposada

conserves · Cuina mallorquina · General · receptes dolces

Confitura de poncem

taulaposadaDeixa un comentari

El tarongers s’arrengleraven en fileres: navel late, guaxintones, de la guixa,… els clementins i
els mandarins. Alguns oferien la fruita madura, a punt per ser collida, mentre que els altres, més
tardans, ens permetrien gaudir-ne fins a principis d’estiu. També i havia una llimonera grossa,
sadolla de llimones com a punys que fruitava gairebé tot l’any. Els indiots i les gallines s’havien
fet seu el tarongerar i era habitual que hi hagués una llocada nova o un nieró d’ous venturers
aprofitant el clot d’un arbre. Tanmateix on més s’ajocaven era al peu d’un poncemer que restava
oblidat en un racó de la tanca. Potser perquè ningú s’acostava a recollir-ne els fruits els animals
estaven tranquils al seu recer. Amb el temps l’arbre arribà a fer tanta nosa que el tallaren.
Oblidar és extingir.

Continua la lectura de “Confitura de poncem” →
Cuina mallorquina · General · peix i marisc · Receptes salades

Aguiat de morena

taulaposada2 comentaris

Sortírem de matinada quan la fosca arregussava l’horitzó. La barqueta era una petita clovella
de nou surant sobre l’aigua calmada. Llavors la cala era quasi verge i els peixos hi nedaven
confiats. Esperàvem que les xarxes que havíem deixat l’horabaixa anterior haguessin atrapat
alguna llagosta o algun peix despistat. Les estiràrem sentint el pes de la captura i el seu neguit
es mesclava amb el nostre neguit que acabà en un crit de pànic quan de dins aquell embolic en
sortí una serp enrabiada disposada a mossegar. La morena caigué dins l’aigua i s’allunyà
ràpidament cap a l’obscuritat de la profunditat marina.

Continua la lectura de “Aguiat de morena” →
carn · Cuina mallorquina · entrants · General · Receptes salades

Sobrassada amb vi negre

taulaposadaDeixa un comentari

Els pastadors s’abraonaven sobre el ribell, mesclant i munyint la carn capolada. La tasca
requeria força i constància, treball de braços que només s’aturava quan algú agafava una
grapada de la carn vermella i la posava en una paella petitona. El tast corroborava la bona mà
de qui havia donat les espícies i uns i altres donaven el seu parer del que hi mancava. Els
punys s’endinsaven dins la carn i tornaven a la dansa fins que tenia el gust i el color encertat.
Llavors es feia un clot al mig per a què refredàs més aviat i es poguessin fer les sobrassades
just després de berenar.

Continua la lectura de “Sobrassada amb vi negre” →
carn · Cuina mallorquina · General · Receptes salades

Llom amb col

taulaposadaDeixa un comentari

La tardor esqueixa els darrer mes de l’estació. Ha arribat la gelor i també aquesta humitat freda
tan nostra, que sembla que ho banyi tot. Els horabaixes llargs ens tanquen aviat a casa i poden
ser un bon moment per acostar-nos a la cuina i elaborar plats que exigeixin una mica de
dedicació. La nostra gastronomia és rica en aguiats que es poden elaborar d’un dia per un altre,
potenciant els seus sabors una vegada que han reposat.

Continua la lectura de “Llom amb col” →
cremes i sopes · Cuina mallorquina · General · postres · receptes dolces

Salsa de Nadal

taulaposadaDeixa un comentari

Arriba el Nadal carregat de promeses i bons auguris. Ens acostam amb el cor ple d‘esperança a aquestes dates que simbolitzen com mai el renaixement i el pas de les tenebres cap a la llum. Són dies de recolliment, de dedicació a la família i a les amistats. Sovint aquesta demostració la feim al voltant de la taula de manera que la gastronomia és un dels elements més significatius de les festes. Quan arriba el Nadal m’agrada gratar en la memòria perseguint escenes d’altres anys. En els records hi habiten persones estimades que ja no tenc al meu costat, converses, contarelles d’històries familiars que s’allargaven fins a l’entrada de la fosca. I també hi són les olors dels preparatius que inundaven la casa…la memòria olfactiva com un clic al cervell.

Continua la lectura de “Salsa de Nadal” →
Cuina mallorquina · General · receptes dolces

Greixonera d’avellanes

taulaposadaDeixa un comentari

L’avellana té una rica simbologia que ha estat present en diferents cultures al llarg de la història
associada amb idees de saviesa, protecció i fertilitat. A la mitologia celta, l’avellaner era un
arbre sagrat i es creia que les avellanes contenien coneixements profunds i màgics. Per la seva
forma rodona, també ha estat vista com un símbol de fertilitat i abundància. Se n’oferia com a
desig de prosperitat i bona fortuna, sobretot en esdeveniments com casaments o naixements.
Tot i que l’ametla és el fruit sec per excel·lència de la nostra gastronomia també podem gaudir
de la riquesa que ens aporten altres fruits secs com els pinyons o les avellanes. Aquests es
consumeixen de manera esporàdica i sovint en salses o picades per a plats salats o com un
dels ingredients principals en alguns plats dolços.

Continua la lectura de “Greixonera d’avellanes” →
carn · Cuina mallorquina · General · Receptes salades

Pollastre amb salsa de codonys

taulaposadaDeixa un comentari

L’estiu s’extingí i els arbres de les voreres fructificaren. Entre les fulles verdes s’hi distingia el
groc intens dels codonys. Llavors la finca no estava tancada de reixa i botàvem els marges amb
facilitat. N’agafàvem uns quants i els mossegàvem entre rialles perquè eren tan aspres que et
deixaven la boca vellutada i insensible. M’agradava tenir-los dins les mans i sentir aquella
carnositat rugosa, tan aromàtica. Després, en arribar a casa els deixaríem dins els calaixos o la
caixa, embolicats amb un drap.

Continua la lectura de “Pollastre amb salsa de codonys” →
carn · Cuina mallorquina · General · Receptes salades

Mè amb salsa d’avellanes i magrana

taulaposadaDeixa un comentari

La fruita es guardava en canastres de fusta que anaven al rebost o en plats amples de fang a la
gelera. Els caquis ben compostos per tal de desbaratar el mínim la seva carn delicada
mostraven algunes taques negres a la pell. A dalt,a la sala, s’hi escampaven les nesples
depositades sobre les sequetes. En madurar la popa es transformava en una pasta densa i
lleugerament dolça i àcida. Una textura especial i única que envoltava uns quants pinyols. Els
dies que havíem fet una volta per l’alzinar dúiem uns aglans grossos i dolços que torràvem
golgats de cendra i caliu. I també hi havia les magranes, que es collien a mesura que
maduraven i es clivellaven, voluptuoses i temptadores.

Continua la lectura de “Mè amb salsa d’avellanes i magrana” →