conserves · Cuina mallorquina · galletes · General · postres · receptes dolces

Pastissets antics amb confitura de pebres i sobrassada

pastissets antics amb confitura de pebres i sobrassada

La rebosteria de les Illes Balears és rica i variada: masses tovades, farcides, mantecados, torrons, crespells, doblegats, pastes salades amb carn, verdures o peix; coques bambes, quartos, panades., cocarrois, confitures… i la reina indiscutible i reconeguda a tot arreu: l’ensaïmada. De totes aquestes llepolies parlen dos llibres imprescindibles: Reposteria balear i La rebosteria de Mallorca, Menorca i Eivissa de na Caty Juan de Corral. Ambdós són un recull de receptes de les nostres pastes salades i dels dolços més característics. D’ells n’he extret aquesta recepta que des de fa temps em va cridar l’atenció. Aquesta és una de les receptes que es publicaran al calendari de la revista Sa Plaça. Tal i com vaig comentar en aquest blog, he fet 12 receptes, una per mes, amb una varietat local com a protagonista. Aquesta és la que dedic al pebre tap de cortí. Continue reading “Pastissets antics amb confitura de pebres i sobrassada”

General · pastes salades · Receptes salades · verdures

Cocarrois de moniato i sobrassada

 Els cocarrois són una de les meves debilitats. M’agraden de tota manera però sobretot que la pasta sigui prima i cruixent, amb molta verdura i amb un punt de coent. No cal dir que els que fa ma mare són els millors del món. El dia que en feim a casa és com un aconteixement però no sol ser sovint.

Aquests d’avui són els primers que he fet jo sola i ja que em desmarcava de les faldes maternes he canviat també el farcit. A Mallorca els més populars són de col, de verdura i  segons a on, solen fer-se amb patata i ceba. De moniato no els he vist mai enlloc però per canviar em va passar pel cap fer-los així. He tengut convidats de bon paladar a casa que m’han donat la seva opinió i a tots els han agradat molt, esper que no ho hagin dit només per quedar bé. De totes formes n’he quedat encantada i per això vos faig arribar la recepta. Continue reading “Cocarrois de moniato i sobrassada”

General · ous

Truita de patates i carxofa amb sobrassada

Amb aquesta recepta particip per primera vegada a Memòries d’una cuinera. Amb molta literatura i bon humor cada mes proposen un ingredient als blocaires, igual que com es fa a la Recepta del 15. Aquesta vegada la crida és per a somiatruites!… l’ou no és el meu fort, poques vegades em ve de gust menjar-ne i principalment aprofit per fer-los bullits. Però com que som somiatruites i m’agrada molt imaginar receptes, aquí va la meva aportació. He aprofitat per fer us dels ingredients de la meva terra i  de casa meva, més concretament, on feim la millor sobrassada de Mallorca!!!  de totes maneres és una truita fàcil i bàsica.

La veritat és que estic contenta amb el resultat i vos anim a provar-la. Amb els ingredients que indic en menjàrem tres persones però no surt una truita massa grossa. Jo no em vaig passar amb la sobrassada perquè volia que es sentís el gust de tot, per això no pos les quantitats. Ja em direu si vos ha agradat.

Ingredients:
4 ous
4 patates mitjanes
3 carxofes
sobrassada al gust
alls
oli, sal

Es pelen i tallen les patates a rodanxes molt fines i després en juliana. Posam oli en una paella i les fregim a foc lent amb els alls. Les treim i abocam sobre paper absorbent per treure l’excés de greix. Les salam. Feim el mateix amb els cors de les carxofes tallats a làmines, però a foc alt. Treim l’excés d’oli i reservam.

En la mateixa paella calenta sense oli, fregim la sobrassada tallada a trossos i l’anam desfent a mesura que es faci. Un cop cuita la posam sobre paper absorbent per a què no sigui  tan carregada la truita. Ja veureu que treu bastant de greix.

Batem lleugerament els ous i els salam. Aconsell anar en compte amb la sal perquè la sobrassada en sol dur (i més si és de compra).

Encalentim un raig petit d’oli en una paella. Hi posam la meitat de les patates, les carxofes, la sobrassada i la resta de patates. Abocam l’ou ben escampat i amb una espàtula de fusta ajudam a que penetri bé entre la verdura. Giram la truita i feim el mateix per l’altra costat. A mi m’agrada que la truita quedi melosa i tirant a poc feta sense que sigui crua i per això la gir tres vegades i la faig a foc lent.