Tot i la gran quantitat de propòsits que em faig, al final acab deixant les publicacions del blog en stand by. Feia tant de temps que estava desconnectada del món blocaire que no sabia si me’n recordaria, de publicar receptes… però sí que m’ha anat bé i estic tan contenta de tornar que no me’n puc avenir. No vull prometre regularitat perquè no sé de quina manera ho faré, la única cosa que esper és no perdre les ganes de publicar alguna recepta per aquí.

Com que ara és temps de prunes i en trobam de boníssimes al mercat és un bon moment per aprofitar-les. Si voleu alguna idea del què en podeu fer en trobareu al blog i també tastar la recepta d’avui. No és gens complicada i el resultat us satisfarà amb seguretat. Aquí us la deix, ja em contareu. Jo vaig emprar diferent tipus de prunes, unes eren més carnoses i les altres donaren color i gust. Continua la lectura de “Mousse de prunes” →

El garrover, juntament amb la figuera i l’ametller, conforma la tríada que ha caracteritzat el paisatge del camp mediterrani des de fa segles. El seu fruit, la garrova, s’emprava com a endolcidor a l’època de l’Antic Egipte. Actualment encara el consumeixen igual que a Síria. A les Balears ha format part de la nostra dieta en èpoques de fam. Durant la postguerra, per exemple, s’emprava com a succedani de la xocolata. Actualment es sol capolar i serveix com a aliment per al bestiar. La garrova és rica en fibres, en propietats antioxidants i molt més baixa en greixos que el cacau, del qual n’és un bon substitut. Continua la lectura de “Brownie de garrova amb crema d’avellanes i garrova” →