Coll de dama, bordissot, hivernenca, martinenca, paratjal, albacor, de la senyora, ull de perdiu,…

Cançó de coir figues
Jo tot lo dia cui figues,
i no n’he menjada cap,
perquè són alacantines
i em solen fer mal de cap.
Jo tot lo dia cui figues.
De l’Obra del Cançoner
popular de Catalunya.
Materials volum III,
“Memòria de la
Missió de Recerca
realitzada pel Mestre
Baltasar Samper i en
Miquel Ferrà a
l’illa de Mallorca.

La figa és una de les fruites més vistoses i suggerents que hi ha. Sempre em fan retrocedir a la meva infància o a temps passats que he reviscut a través de la transmissió oral. La recol·lecció d’aquest fruit, a Mallorca, ha suposat una font d’ingressos durant molt de temps i les figueres són un element important del paisatge del camps de les nostres illes. En els pobles és freqüent que la gent més gran en reconegui totes les variants, que tenguin figueres a casa o que facin figues seques per menjar durant l’hivern. I no hi ha matances que no en treguin per oferir al matador i a la gent que fa feina al porc.

Per aprofitar la temporada he cuinat aquesta tarta en un parell d’ocasions però en cap d’elles he pogut fer una fotografia del tall. Confiï que és fàcil imaginar-se’l. Continua la lectura de “Pastís de brossat amb figues i mel” →

La proposta de Memòries d’una cuinera d’aquest mes anava sobre “mel i mató”, fàcil, no? massa fàcil per no poder-se complicar una mica. A Mallorca no solem menjar brossat (mató) amb mel i no és com a Catalunya on és habitual que formi part de les postres.

La meva versió és molt fàcil de fer, només que és millor que es faci d’un dia per un altre per a què qualli bé. Si canviau el brossat per formatge cremós tendreu una tarta philadelphia de tota la vida. He baratat la nata per llet evaporada per alleugerir una mica el pastís. La veritat és que estic contenta amb el resultat, la mescla de les textures és interessant i les nous semblen papallones atrapades en ambre, les pobres! Continua la lectura de “Pastís de brossat amb gelatina de mel i caramels de nous” →