Per a qui no els conegui, els portobellos són uns bolets de la mateixa família dels xampinyons, de textura més ferma i de capell marronós amb un sabor lleugerament més fort. Des de fa un temps és fàcil trobar-ne al mercat i, a diferència d’altres bolets, a un preu raonablement assequible. Tenia ganes de fer algun plat amb portobellos i m’anaven molt bé per combinar textures i sabors amb la sípia i l’hummus. Continua la lectura de “Timbal de sípia, hummus i portobellos”
Publicar aquest post és un motiu d’alegria i de pena al mateix temps. D’alegria perquè sempre és un gust participar en la Recepta del 15. Una de les meves motivacions per començar amb el blog va ser la possibilitat de formar part en algunes convocatòries que m’agradaven. Una d’elles era aquesta, així que taulaposada és un fillet de “La Recepta”.
I de pena, perquè aquesta és la darrera proposta que els amics de Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta ens fan. Entenc que porta molta feina cada mes i és un temps que han de restar al seu blog. Gràcies a ells tenim uns magnífics reculls de receptes a l’abast de tothom i és una tasca que els vull agrair des d’aquí. Potser més endavant hi retornaran i m’agradaria molt que fos així. Em dol dir adéu, m’estim més pensar que serà un fins ben aviat! Continua la lectura de “Musclos bloody mary i fins ben aviat, amics!!!”
Amb el post d’avui arrib a l’entrada número 100!!! una xifra que em fan ben feliç i amb una recepta ben senzilla i de sabor molt fi.
El peix protagonista d’aquest blog és el lluç i vaig pensar que ja estava bé, que havia de canviar una mica si no volia ser repetitiva. El que passa és que guarda la millor relació qualitat preu del mercat i sol donar molt bon resultat. Tanmateix, per a la recepta d’avui, el peix no és determinant perquè es pot fer amb qualsevol. Pensant amb les festes de Nadal em sembla que aquest podria ser un bon entrant: és fàcil i es pot consumir tant fred com calent. I també el podeu fer en un motllo de púding si no teniu flaneres. Continua la lectura de “Flan de rap i porros amb salsa de piquillos”
El post d’avui és d’una recepta tan vistosa com gustosa. M’agrada el contrast de colors que en resulta i és tan fàcil de fer que val la pena que ho tasteu. A més, els ingredients són els que es troben habitualment a qualsevol cuina. Una recepta bastant econòmica amb la qual podeu quedar bé un dia que tengueu convidats a casa. Continua la lectura de “Tronc de lluç amb crosta verda i allada”
Les crepes són fantàstiques per fer receptes perquè les pots emprar tant per plats salats com per dolços. He de confessar que som una iniciada i que són les primeres que gos publicar. La massa és de n’Ismael Prados i la vaig veure a la “Lecturas cocina”, una revista de cuina que m’agrada bastant en general i que em sembla fiable. Després d’aquestes m’animaré a fer-ne més, es poden fer tantes coses amb elles! Continua la lectura de “Crepe d’ensalada de marisc i salsa tàrtara”
Els carabassons de l’hort del meu pare estan en ple apogeu. Enguany ha sembrat carabassons dels de sempre i d’aquesta varietat que veis aquí i que semblen estar entre el carabassó i la carabassa. Si no els heu tastat mai vos aconsell que els proveu. Són boníssims i amb una textura cruixent excel·lent per fer-ne un carpaccio o per farcir, com he fet jo… una meravella, perquè a més de ser gustosos queden molt vistosos en el plat. Continua la lectura de “Carabassons farcits de lluç”
Aquesta recepta és tan fàcil de fer que només la foto ja s’explica per si mateixa. La única cosa que pot dur més feina és dessalar el bacallà i com que en podeu comprar al punt de sal i de bona qualitat a molts establiments, vos podeu saltar aquest pas. Aquest és un peix amb moltes possibilitats i que es conserva millor que d’altres. I així, esmicolat, és un bon recurs per a una amanida fresca. Continua la lectura de “Timbal fresc de bacallà”
Aquests pastissets de peix, tal i com els he cuinat, són una espècie de croquetes que s’elaboraven en el Regne Unit per aprofitar els retalls de peix. Jo, aquí, no he aprofitat cap retall, sinó que els he fet de mussola fresca que vaig trobar molt bé de preu al mercat. Tot i no ser un peix excessivament gustós, la carn de la mussola és molt suau i només té una espina central, cosa que fa que sigui més atractiu comprar-ne. A Mallorca és habitual que s’empri per farcir pastes salades com les panades o les espinagades. Si teniu restes de peix podeu cuinar-los seguint la recepta.
Continua la lectura de “Fish cake de mussola amb safrà i salsa de iogurt”
Els baps són uns panets originaris d’Escòcia de molla fina i blana. Es poden farcir del que es vulguin, aquí cada qual amb el que més li agradi o afegir herbes aromàtiques a la massa. Jo, avui, els he acompanyat amb bonítol marinat, pebres torrats i rúcula.
Continua la lectura de “Baps amb bonítol marinat, pebres torrats i rúcula”
La primera vegada que vaig menjar arròs negre va ser quan vivia a Barcelona. Allà és molt freqüent trobar-ne a les cartes i als menús dels restaurants. Les racions que es serveixen són ideals per a mi perquè en general no són massa grans. Segurament el tamany respon a raons d’estalvi però a mi ja m’anava bé perquè veure la gran estubada em treu les ganes de tastar-lo. Després de tres anys i mig a Mallorca no n’havia tornat a menjar. Tenia pensat fer-ne pel mes de l’arròs de la Recepta del 15, però finalment, per falta de temps, em vaig decantar per un arròs basmati amb pollastre especiat i mango.
Whole kitchen en la seva proposta salada per al mes de maig ens convida a preparar un Fish cake (Pastís de peix)
taulaposada 