
Sembla que a l’estiu fa més gola un pastís de formatge sense coure al forn… i s’agraeix amb la calorada que fa. Aquest és molt fàcil i no necessitareu massa ingredients. La base sí que l’he cuita per a què fos més cruixent però podeu fer-la en cru. També volia que fos sense gluten, si no teniu cap problema amb ell podeu substituir les nous del brasil per galetes tipus digestive.
Com que la crema no du gelatina vos aconsell que utilitzeu un motlle desmuntable d’uns 23-26 cm de diàmetre i així quedarà un pastís baixet. Si el feis molt alt tendrà perill d’esbucar-se.
Ingredients
per a la base
200 gr nous del brasil
60 gr mantega
50 gr sucre morè
75 gr xocolata negra
per a la crema
600 gr iogurt grec
400 gr formatge cremós
40 gr sucre glas
1 llimona
1 c/p extracte de vainilla
150 gr xocolata blanca

Primer de tot posarem el iogurt dins un colador fi, folrat amb una gassa (opcional). El posarem sobre un bol per a què degoti el xarop i n’obtinguem un iogurt espès. El deixarem a la gelera unes hores; millor si és d’un dia per l’altra.
Farem la base picant les nous del brasil. Les mesclarem amb la mantega a punt de pomada i el sucre. Escamparem la massa en un motllo cobert amb paper vegetal i l’enfornarem a 200 ºC uns 10 minuts o fins que la base estigui daurada. Deixarem que refredi sobre una reixa.
Fondrem la xocolata negra i l’escamparem sobre la base freda.
Mesclarem 340 gr del iogurt que obtinguem amb el formatge cremós, el sucre tamisat, la pell ratllada de la llimona i la vainilla. Quan tenguem una crema homogènia i sense grums, fondrem la xocolata blanca i la mesclarem amb la crema de formatge.

Podeu fondre la xocolata al microones, remenant-la en tandes de 15-20 segons fins que estigui a punt. També la podeu fondre al bany maria vigilant que no hi entri gens d’aigua.
Abocarem la crema sobre la base quan la xocolata negra hagi solidificat i l’escamparem bé. Posarem el pastís a la gelera per a què agafi cos. Millor si hi està tota la nit. El desmotllarem i el decorarem com més ens agradi.
Nota: Aquesta recepta parteix d’un pastís d’Otam Ottolenghi. Ell l’acompanya amb uns fils de mel que hi han de dir molt bé si vos agrada que sigui més dolç.
Si us sobra iogurt el podeu emprar per a una ensalada o menjar-lo tal qual. Podreu tirar el xarop que tregui.