Categoria: verdures

Receptes salades · verdures

Albergínies farcides d’anxoves

taulaposada3 comentaris

Podria evitar escriure sobre l’albergínia però és difícil obviar-la. És tan present a tots els nostres
llibres de cuina que no pots enrevoltar-la. Farcida, escabetxada, fregida, en greixonera, en
allet,a rodanxes sobre una coca de verdura o torrada… Deia Vicent Andrés Estallés que res no li
agradava tant com el pimentó torrat enramat d’oli cru, tallat a tires. Em pens que substituiria el
gest senzill i poètic del poeta valencià per l’albergínia torrada. Alçaria la carn molsuda i la
contemplaria amb la mateixa veneració abans d’empassolar-me-la.

Continua la lectura de “Albergínies farcides d’anxoves” →
cremes i sopes · entrants · General · Receptes salades · verdures

Oliaigua amb tomàtigues

taulaposadaDeixa un comentari

Record poalades i poalades de tomàtigues que es repartien aquí i allà de la clastra. Algú les escaldava d’aigua bullent i passats uns minuts prudencials començàvem a pelar-les i a embotir-les dins els pots de vidre. A poc a poc l’àcid de la fruita penetrava dins la pell i la picor que em produïa a les mans era tan martiritzadora que hauria desitjat poder-me-la treure tan fàcilment com ho feia amb la pell vermella de la tomàtiga. Només les mosques que burinaven atretes per la nostra activitat em distreien i molestaven a parts iguals. La collita estava en el seu punt d’esplendor i en els plats de l’estiu s’hi desplegava la riquesa dels fruits de la terra quasi sempre enrogits per les tomàtigues.

Continua la lectura de “Oliaigua amb tomàtigues” →
Cuina mallorquina · entrants · General · Receptes salades · verdures

Carxofes en escabetx amb parmentier de patates liles

taulaposadaDeixa un comentari

Les receptes apareixien aquí i allà, entre els fulls quadriculats d’un petit quadern d’espirals.
També hi havia algun compte o les despeses del mes que revelaven el bon manteniment de
l’economia domèstica. Els plats de cada dia no calia escriure’ls, ni tan sols les coques o les
pastes perquè de tan repetides ja eren paraules gravades a foc a la memòria. Però hi havia
aquells plats apresos gràcies a les veïnades, un altre que algú, a la botiga, n’havia alabat les
virtuts o fins i tot aquells altres transmesos pels parents que vivien a l’estranger. No faltava
algun retall de revista o de diari; receptes que mai no es posaren en pràctica.

Continua la lectura de “Carxofes en escabetx amb parmentier de patates liles” →
ensalades · entrants · General · Receptes salades · verdures

Tomàtigues farcides amb maonesa d’anxoves

taulaposadaDeixa un comentari

La primera salsa que vaig aprendre a fer és la maonesa, ajudant a ma mare a preparar-la. Primer de tot posàvem l’ou, la mostassa o una gotes de llimona, un all i una petita quantitat d’oli en un vas alt. Després, amb l’ajuda del túrmix ma mare l’emulsionava i jo hi incorporava un raig primíssim d’oli fins que tenia la textura adequada. En solíem fer sobretot quan menjàvem bullit de peix o ensalada russa. No record veure’n mai d’envasada a casa i de la mateixa manera procur fer-la jo sempre que en necessit.

Continua la lectura de “Tomàtigues farcides amb maonesa d’anxoves” →
General · Receptes salades · verdures

Ensalada russa 1927

taulaposadaDeixa un comentari

Escampàrem la verdura bullida sobre un drap blanc per a què acabàs d’eixugar. Les patates, que abans havíem pelat i tallat en petits cubs restaven flonges i emblanquides per l’aigua escaldada. Ara només quedava guardar-la a la gelera fins a l’endemà, que la tremparíem i la decoraríem de manera vistosa, fins i tot recargolada. Acompanyaria les cuixetes de pollastre rostida embolicades amb paper d’alumini a la punta, que així feia bon menjar amb els dits i amb tota la resta de delícies del refresc. L’ensalada russa ha estat un clàssic de qualsevol festa i és difícil que deixi de ser-ho perquè és pràctica, senzilla, econòmica i de gran acceptació.

Continua la lectura de “Ensalada russa 1927” →
Cuina mallorquina · entrants · General · Receptes salades · verdures

Gubellets d’albergínia

taulaposadaDeixa un comentari

Contemplava la Tramuntana de camí a casa. La calitja s’escampava com un tel i les muntanyes es marcaven talment una línia dibuixada. De cop va començar a tronar i el cel emplomat va descarregar gotes de fang que empastissaren per tot allà on caigueren talment un vel terrós. A l’hort els fruits que espletaven quedaren tacats per la pluja, com si una estranya malaltia s’hi hagués escampat per damunt. Després d’uns mesos de treball i espera, veure néixer els fruits sempre és com un miracle. Quan la planta creix també ho fa la impaciència i cerc entre els brots que s’allarguen les petites evidències del que es convertirà en una tomàtiga. També creixen les plagues d’insectes que s’alimenten de l’hort així que les albergínies tacades de fang em semblaren un conhort.

Continua la lectura de “Gubellets d’albergínia” →
Cuina mallorquina · General · Receptes salades · verdures

Carabassons farcits d’ametla

taulaposada2 comentaris

Arreu del marbre de la cuina s’hi repartien els plats fondos amb la verdura tallada i la carn trempada. Tot estava a punt abans d’encendre el foc. Quan l’oli era ben calent només quedava barallar-se amb la calor que desprenien els fogons i fregir sense aturall: patates, albergínia, carabassó, pebre, tomàtiga. Posar i treure per transformar els fruits de l’estiu en un plat excels… la bella alquímia de la cuina.

Continua la lectura de “Carabassons farcits d’ametla” →
cremes i sopes · Cuina mallorquina · entrants · General · llegums · Receptes salades · verdures

Puré de ciurons i pastanagó

taulaposadaDeixa un comentari

Els crostons de pa fregits degotaven sobre un plat cobert de paper. Un cop a taula ens els repartíem per posar dins el puré. A mi m’agradava menjar-me’ls encara cruixents així que havia de bufar ràpid per evitar les cremades. Els tons verdosos de la crema variaven depenent de les verdures o els llegums que ma mare emprava, igual que la meva poca debilitat per la crema ja que si hi havien posat llenties o faves ben aviat les detectava amb resignància i menyspreu.

Continua la lectura de “Puré de ciurons i pastanagó” →