Ara que estam a un pas del cap de setmana ens permetrem un dolç. Des de fa un temps he anat provant diverses versions d’aquestes tartaletes i avui m’he decidit a publicar les darreres que he fet. Ara que les fraules estan en un bon moment és una llàstima no aprofitar-les. També he fet confitura i aviat la podreu veure per aquí.
Aquesta és la primera vegada amb la vida que faig carquinyolis. M’ha motivat la proposta de Memòries d’una cuinera i com que no vaig participar les dues darreres vegades he pensat que en provaria de fer. Són tan fàcils que en un moment els tens a la taula. Ja veureu com val la pena posar-s’hi.
Feia molt de temps que tenia ganes de fer aquesta recepta. La primera vegada que vaig provar el crumble va ser l’estiu passat a Escòcia i em va entusiasmar. La veritat és que després d’aquest viatge el meu concepte de la cuina britànica va canviar, sobretot pel que fa als dolços. El crumble és un plat molt versàtil, que et permet fer moltíssimes combinacions, tot i que no té res de lleuger. Jo l’he fet a la meva manera, posant les espècies que més m’agradaven i un poc tot a ull. Això sí, per ser bo heu de ser generosos i fer una bona crosta. Amb la quantitat de fruita que pos aquí n’hi va haver per a quatre persones però vos sobraran miques per fer-ne més. Es poden guardar a la gelera una setmana bona.
Quan vaig veure “Criades i senyores” em varen venir ganes de fer una tarta semblant, però sense seguir la recepta de la pel·lícula, no cregueu! la primera vegada que la vaig cuinar no em va agradar la base que indicava el meu libre, era com un cartró. Així és que l’he substituïda per la massa sablé que tenc per costum fer, afegint-hi el cacau. No és una tarta difícil tot i que no és de les que et treuen del parany en 5 minuts. Ara, el resultat val la pena. Absteniu-vos aquells i aquelles que poseu esment en l’operació bikini!
Aquest darrer estiu vàrem visitar Escòcia, un país meravellós que recoman de manera entusiasta. El britànics posen especial atenció a l’hora de prendre el te o de berenar i tenen una varietat de dolços que fa que sigui un plaer asseure’s a la taula. No era gens fàcil per a mi vèncer la temptació. En vaig tastar de boníssims i un dels que més em va agradar va ser un pastís semblant a aquest. En tornar vaig cercar la recepta que més s’hi acostàs i que he anat modificant fins que ha quedat així.
Fa uns anys vaig trobar un llibre de cuina vegetariana que m’agradava molt. Una de les receptes que més em cridava l’atenció era la d’una tarta de formatge molt semblant a aquesta. Com que el llibre era car i llavors no me’l podia permetre, no el vaig comprar. Així és que vaig anar a la llibreria diverses vegades per fullejar-lo. Vaig memoritzar la recepta de la tarta, la vaig fer uns quants cops i no la vaig apuntar en lloc. Ara no tenc ni la recepta ni el llibre i he fet la meva pròpia versió fent diverses proves. Finalment em qued amb aquesta que trobareu aquí. Esper trobar el llibre qualque dia. Hi havia unes fotos espectaculars i tot feia molta mengera.
Ingredients per a un motlle de 22 cm de diàmetre:
per a la base
250 gr de galletes tipus digestive
125 gr mantega
per a la crema:
400 gr de formatge cremós tipus Philadelphia
200 ml crema de llet 35% M.G.
130 gr de sucre
4 ous
150 gr de xocolata de cobertura
Escalfam el forn a 180 ºC. Trituram les galletes fins que quedin ben fines i les mesclam bé amb la mantega fosa. Escampam la massa en un motlle desmuntable i ho posam al forn durant 10 minuts.
Mentre la base refreda farem la crema mesclant el sucre amb el formatge. Ho batem bé amb el túrmix o amb les varetes. Afegim la nata i seguim batent. Incorporam els ous un a un i ho lligam bé.
Fonem la xocolata trossejada al microones i quan estigui ben fosa hi abocam una quarta part de la crema de formatge. Ho mesclam bé.
Quan la base sigui freda hi posam la crema de formatge i seguidament la crema amb xocolata. Amb una forqueta o amb l’espàtula anirem fent ones dins el líquid per tal que es vagin unint les dues cremes.
Posam al forn durant 40 minuts aproximadament. Serà cuita quan hi claveu un ganivet o un escuradents i surti net.
Vos aconsell cobrir el motlle amb paper d’alumini perquè degota bastant i és desagradable l’olor del greix cremant-se dins el forn. Per a la base vaig emprar galletes tipus digestive amb xocolata. Record que la recepta del llibre anava coberta amb nous caramel·litzades, cosa que jo no vaig fer però que vos deix com a idea. Altres vegades les hi he fet i hi diuen molt bé.
Ara que han acabat les festes de Nadal ve de gust menjar sa i lleuger però com que feia temps que tenia aquesta recepta a punt per publicar, aquí la teniu. Esper poder-ne introduir d’altres més baixes en calories ben aviat!
Aquestes galletes les vaig aprendre a fer en un curs monogràfic de reposteria impartit per na Sharon Vaknin. Podeu consultar la seva pàgina punxant aquí, fa coses boníssimes i ella és encantadora. Les seves eren amb poma i confitura de gingebre. Les variants del farcit són immenses i com que tenia plàtans a casa els vaig aprofitar per cuinar les galletes d’aquesta manera.
Ingredients per a la massa:
250 gr farina
1/2 cullerada llevadura en pols
50 gr sucre glass
125 gr mantega freda a daus
80 gr llet
Ingredients per al farcit:
3-4 plàtans
50 gr mantega
75 gr sucre morè
llimona
1 grapada de nous pelades trossejades
Feim la massa en un bol mesclant la mantega amb el sucre, la farina i la llevadura fins que ens quedin unes miques fines. Afegim la llet i remenam fins a obtenir una massa homogènia. No l’hem de pastar. Feim una bolla, l’embolicam amb paper film i la posam a la gelera una hora com a mínim.
Per al farcit tallam els plàtan a daus i el ruixam amb unes gotes de llimona per evitar que torni negre. En una paella fonem la mantega, afegim el sucre i quasi bé després el plàtan. A foc mig caramel·litzam la fruita fins que vegem que és cuita. Ens ha de quedar espessa per a què tengui consistència. Ho reservam i refredam.
Encalentim el forn a 170ºC. Treim la pasta de la gelera i la dividim en 4 porcions. Feim una bolla amb cada una i l’estiram sobre un paper de forn donant-li forma de rectangle. L’aprimam bé per a què ens quedi ben fina. Hi abocam una part del farcit de plàtan i l’escampam pel damunt deixant els extrems sense farcit. No ens hem de passar amb la quantitat si volem que ens sigui fàcil embolicar la pasta. Posam les nous per sobre una mica escampades. Amb l’ajuda del paper embolicam la massa per un extrem, com si féssim un braç de gitano. Quan tenguem el tub fet el posam en una palangana de forn amb el mateix paper vegetal i hi feim talls al damunt cada dos centímetres (per facilitar tallar les galletes una vegada tretes del forn). Feim el mateix amb cada porció de pasta. Ho enfornam durant 20-25 minuts o fins que vegem que la pasta esà ben daurada. Les treim del forn i quan hagin començat a refredar les podrem tallar. Es poden decorar amb sucre glass i acompanyar amb una crema lleugera.
Si en lloc de galletes volem fer postres individuals, es poden fer tubs més petits, un per persona. Aquestes galletes admeten tants farcits com volgueu. Teniu en compte, però, de refredar-lo abans de posar-lo damunt la pasta per no rompre’n la consistència.
Aquesta és la meva primera participació en la “Recepta del 15”, una iniciativa d’ Els fogons de la bordeta i Xocolata desfeta, dos blogs de cuina que vos recoman consultar. La qüestió és que proposen un tema mensual i tots els blocaires que hi volen participar la pengen el dia 15 de cada més. Aquesta vegada, molt encertadament, el tema és el torró. Com que no som una gran fan del torró de xixona i m’estira més un bocinet de xocolata, he pensat que la meva aportació podia respondre una mica al meu gust.
En general els torrons es fan amb pocs ingredients i aquest no és cap excepció. Pensant en un bon resultat final he optat per torrar les ametlles jo mateixa. Si ho feis amb ametlles torrades vos estalviareu feina.
Ingredients:
75gr ametlles crues
45gr sucre
200gr xocolata negre
1 polsim de sal.
Escaldam les ametlles i les torram al forn. Les deixam refredar. Posam el sucre en una paella al foc i feim un caramel. Hi abocam les ametlles i remenam fins que estiguin caramelitzades del tot. Seguidament les posam en un paper de forn i les separam amb els dits, anant alerta a no cremar-nos. Les deixam refredar i les mesclam amb la sal.
En un recipient a part fonem la xocolata. Una vegada fosa i per evitar que la xocolata faci vetes, la farem reposar sobre el marbre i la treballarem amb una espàtula per a temperar-la. Quan la tenim a punt, la mesclam amb les ametlles fins que estiguin ben cobertes i ho abocam en un motlle rectangular folrat amb paper de forn. Ho deixam refredar a temperatura ambient. Desemmotllam i decoram al nostre gust. Bon profit!
Sempre havia menjat les pastanagues tal i com vaig publicar dia 9 de desembre. I com que volia provar altres maneres de cuinar-les, què millor que una bona recepta reconvertida? La d’avui és un experiment que he fet a partir del pastís de pastanagó que algun dia publicaré. Tot i que hi he fet variacions, es pot intuir a partir d’aquesta.
Vaig emprar sucre moscovat per fer uns pastissets amb ingredients poc refinats, més primaris. Si no en teniu vos servirà igualment el sucre morè i fins i tot el sucre blanc.
Em pensava que sortirien diferents i tanmateix el resultat ha tengut bona acollida a ca nostra. La pastanaga no és tan dolça com el pastanagó i no són gens embafosos. Esper que vos agradin. Si no teniu motllos de muffins podeu emprar els de magdalenes o doblar els ingredients i utilitzar un motllo de púding.
Ingredients per a 5 muffins:
85ml oli girassol
100gr sucre moscovat
85gr pastanaga morada
100gr farina integral
1 1/2 cullereta llevadura en pols
1 ou batut
1/4 cullereta nou moscada
1/4 culleradeta de gingebre en pols
1/2 cullereta de canyella
1 1/2 cullerada sopera de llet
per a la glassa:
50gr formatge cremós
13gr sucre glas
1 cullerada nata líquida
1 polsim de sal
Posam el forn a 180ºC. En un bol mesclam l’oli, les espècies, la pastanaga ratllada, el sucre i l’ou. Ho batem a mà fins a tenir una massa homogènia. Tamisam la farina, la llevadura i la sal i ho afegim a la mescla anterior. Integram la llet i ho batem bé. Ho abocam en els motllos untats de mantega o d’oli i ho enfornam durant 30 minuts aproximadament. Provau ficant un escuradents o un ganivet per saber si està. Deixau refredar sobre una reixa.
Mentrestant podeu fer la glassa mesclant els tres ingredients batent-los per a què no quedin grums. Quan els muffins siguin freds i estiguin desmotllats podeu decorar-los.
L’altre dia era el meu sant i ho vaig celebrar fent un braç de gitano. Volia donar sortida a la confitura de mango i combinar-la amb algun ingredient més. La xocolata, per altra part, casa tan bé amb la fruita, que és tot un món de possibilitats a l’hora de pensar un postre. Així el pastís va ser més humit i amb un punt de contrast. Esper que vos agradi.
Ingredients:
100gr farina
100gr sucre
3 ous mitjancers
200gr xocolata de cobertura
200 ml nata líquida
confitura de mango
Encalentim el forn a 170 ºC. Separam el blanc dels vermells i batem aquests amb el sucre fins a obtenir una escuma blanquinosa i amb més volum. Incorporam la farina tamisada a poc a poc. Pujam el blanc a punt de neu i l’afegim a la mescla anterior en diferents tandes. Una vegada que ho tenim a punt abocam la pasta sobre un motllo cobert amb paper vegetal o amb un silpat i ho enfornam durant 8 minuts. Una vegada fora del forn embolicam la pasta amb el paper vegetal en un drap de cuina i feim un tub que deixarem reposar fins que hagi refredat.
Per fer el farcit encalentim la nata i en bullir, hi mesclam la xocolata trossejada. Fora del foc ho remenam fins que ens quedi una crema espessa. La deixam refredar i la posam a la gelera per a què agafi consistència.
Estiram la pasta de coca ja freda. Amb un pinzell o una cullera feim una capa amb la confitura per damunt i seguidament hi incorporam la crema de xocolata prèviament batuda. Ho embolicam amb cura i llestos, ja el tenim a punt per menjar.
taulaposada 