Aquest plat és fruit de la improvització i la casualitat més absoluta. Una conjunció de factors i productes a la gelera de casa i una mica d’idea, han fet que aquesta recepta es mereixés una entrada al blog. És molt lleugera i senzilla, ideal per a l’operació biquini de cada estiu.
Continua la lectura de “Llom de lluç amb crema lleugera d’espàrrecs i gambetes”
M’agrada fer aquesta conserva perquè el resultat final és molt satisfactori. Tot i que pot semblar que du molta feina no és gens complicada. Per altra part el preu d’aquest peix és bastant assequible i si comparam el que ens costa un pot de conserva artesana amb el cost i el que en treim d’un sol peix, val molt la pena. Continua la lectura de “Bonítol en conserva”
Reconec que la primera vegada que vaig veure hamburgueses de peix vaig arrufar el nas. A mi el peix m’encanta, m’agrada moltíssim més que la carn però com més senzill es cuina i com menys es manipula millor. Vaig vèncer reticències i em vaig animar a fer-ne i la veritat és que m’han agradat molt. Les vaig acompanyar amb una crema que em va sortir en un moment, aprofitant unes albergínies torrades. Continua la lectura de “Hamburgueses de lluç amb crema d’albergínia i romaní”
Després de quasi bé quinze dies sense publicar tenia moltes ganes de retornar al blog. Em disculp per la tardança però abans de Pasqua vaig fer unes quantes proves que no sortiren com jo volia, així que les vaig descartar com a possibles entrades. I durant les festes ha estat impossible. Podria haver penjat la recepta de les panades, els robiols o les etrelles que feim a casa; totes senzilles de fer i delicioses. Però ho faré en una altra moment, fora de context. La veritat és que per mi, la dieta d’aquestes festes és massa pesada i monòtona.
Avui vos present aquest plat, molt fàcil de fer, lleuger i ideal per començar a eliminar els excessos dels darrers dies. L’allioli és opcional però crec que diu bé amb el pop i vesteix un poc més el plat. Per a què el pop sigui fluix només hem de seguir unes poques pautes bàsiques que podreu llegir més a baix.
Ingredients:
1 pop sencer i net
1 ou
2 alls
1 culleradeta de curri
llimona
sal
oli
pebre bord
sal en escates
Congelarem el pop, com a mínim, un dia o dos abans de menjar-lo per a què es trenquin els nervis. Així evitarem que sigui dur. Una vegada que el tenguem descongelat posam una olla al foc amb aigua abundant. Quan bulli hi afegim sal i introduïm el pop dins l’aigua. Al cap d’un segon o dos el treim. Repetim aquesta operació tres vegades. El deixam coure entre 30-40 minuts o fins que vegem que és fluix. Dependrà un poc de la mida que tengui. Jo tall una pota i la tast per saber-ho. Aturam el foc i deixam que refredi dins la mateixa aigua. El colam i tallam les potes senceres per una part i el cap per l’altra.
Feim un allioli amb l’ou, un all, sal, un raig de llimona i l’oli a fil amb el túrmix. Quan el tenguem lligat afegim el curri en pols i mesclam bé. Reservam.
En una paella posam un raig d’oli i un all partit per la meitat que haurem fregat pel cul de la paella. Quan l’oli sigui ben calent hi afegim el pop. El deixam coure uns 2-3 minuts per una part. El giram i hi espolvorejam el pebre bord. L’hi deixam uns 2-3 minuts més. No ens hem de passar o ens sortirà sec.
Una vegada al punt, el posam en el plat i el salam amb la sal en escates i l’acompanyam amb l’allioli de curri que teníem reservat. Aquí el vaig servir amb una ensalada però amb un puré de patates o amb unes patates bullides tallades a rodanxes pot quedar molt bé. Esper que vos agradi.
Avui vos recoman aquest iogurt com una opció fresca i sana per començar un bon àpat. M’he basat en aquesta recepta, modificada a la meva manera i amb tonyina en conserva, que sempre solem tenir-ne tots a casa. Ara, amb bacallà ha de ser boníssim. Esper que vos agradi.
Continua la lectura de “Iogurt de tonyina amb coulis de pebres torrats”
Aquest cap de setmana public com faig el cevitxe, un plat realment sa i fresc, ara que la calor es deixa sentir. Aquesta recepta prové dels països llatinoamericans del litoral de l’Oceà Pacífic i es fa a base de marinar carn, peix o marisc en el suc d’un cítric. Si qualque dia vos despertau amb el cervell entelat després d’una nit de marxa, aquesta és la medicina ideal per carregar les piles.
Aquí l’he fet amb lluç però el podeu fer del que volgueu. Provau-lo amb salmó o amb gambes. De qualsevol manera, és un plat tan senzill que en un moment el tens a punt. Pensau a congelar el peix per evitar l’anisakis, no val la pena arriscar-se.
És evident que les carxofes són una de les meves debilitats. Me n’adon que ja figuren en moltes de les meves entrades, com a ingredient o com a acompanyament. No pretenc ser repetitiva però com que un dels meus objectius és transmetre receptes fàcils, casolanes i una mica el que faig a casa o m’ha cridat l’atenció, em sap greu no publicar-la. Perquè aquestes carxofetes es fan en un no-res i, segons el peix que empreu, vos poden sortir ben econòmiques. En principi ho podeu fer amb qualsevol, només que si voleu embolicar les carxofes com es veu a la fotografia i fer el plat més vistós vos aconsell un peix que es pugui treure en filets . Si veis que quedau curts amb el farcit serà millor que no poseu la tira que abraça la carxofa.
Avui havia de dinar amb molt bona companyia i pensant el que havia de cuinar m’he decidit per fer peix. A la parada del mercat on habitualment vaig tenien un calamar preciós i bé de preu i unes gambetes de Sóller que deien -menja’m! i en un tres i no res he tengut la recepta feta. La llima aporta un punt exòtic. Les quantitats són orientatives, aquí n’hi ha per 2-3 persones. A veure si vos agrada.
Ingredients:
1/2 pebre vermell
1 porro
2 grells
2 pastanagues
4 rams brócoli
1 carabassó petit
4 espàrrecs verds
2 xampinyons
6 xitaques
2 alls
2 calamars
200gr gambes
1/2 pebre coent
1 llima
fonoll
sal, oli, pebre bo
Tallam totes les verdures en juliana o en trossos llarguers. Tallam el brócoli en ramets més petits, el prebre coent en 4 trossos i els alls laminats de manera basta. Netejam els calamars i els obrim. Els tallam en trossos quadrats i feim incisions en diagonal però sense arribar a tallar-los del tot, tal i com es veu a la fotografia. D’aquesta manera rompem la fibra del peix i la cocció és més ràpida. Tallam els tentacles i reservam. Separam el cap de les gambes i guardam.
En una paella antiadherent hi posam un raig d’oli i quan sigui calent hi saltejam el cap de les gambes. Les retiram quan hagin tret el sabor i tot seguit hi saltejam les verdures en l’ordre en que estan descrites en els ingredients. Els alls els podeu posar quan hi afegiu els porros o els grells i el pebre coent també. Quan vos trobeu a punt d’acabar amb les verdures, salpebrau i, en una paella a part, saltejau el calamar amb la pell de la llima ratllada i afegiu-lo a les verdures. Per acabar, afegiu les coes de les gambes, remenau bé, regau amb el suc de la llima i empolvorau-hi el fonoll picat. Tornau remenar i ja ho tendreu a punt. Avui la càmera no tenia el seu dia i les fotos no han quedat massa bé. Tot i així esper que es vegi bé la idea. Bon profit!
La vida del salmó és ben particular: neix en aigua dolça, creix en el mar i torna de nou a l’aigua dels seus orígens per reproduir-se i morir poc després. Aquest cicle vital, prou poètic, s’atura sovint a la taula de casa meva, on quasi cada setmana tenc el gust de cuinar-ne. Una manera fàcil, ràpida i saborosa és a l’estil tàrtar. Només és que s’ha de congelar 48 hores abans del seu consum per evitar ensurts amb el paràsit Anisakis. Quan en compr ja el deman sense la pell i em facilita més la feina.
Ingredients per a dues persones:
300 gr de salmó
2 grells petits
1/2 llimona
1/2 alvocat
1 cullereta de mostassa de dijon en gra
1 cullereta de succedani de caviar o d’ous de salmó
sal, pebre bo
Picam el salmó a trossos ben petits amb un ganivet gros (no amb la picadora) i ho posam en un bol. Hi afegim el suc de la llimona, el grell picat molt petit, la mostassa, la sal i el pebre bo. Mentre es va marinant tallam l’alvocat de la mateixa manera com ho hem fet amb el salmó, el ruixam una mica de llimona, sense abusar i ho afegim al bol. Mesclam bé, rectificam de sal i emplatam.
El podem acompanyar com vulguem i és un entrant fantàstic sobre unes torrades. També podeu fer-ne tomàtigues farcides, hi diuen molt bé i són vistoses per quan hi ha convidats.
El bacallà amb llet era un dels plats més esperats quan entràvem en temps de quaresma. Ma mare sempre en solia fer qualque divendres i a casa ens llepàvem els dits. Durant la resta de l’any pareixia que no era tan propici menjar-ne i per aquest motiu em recorda més a aquest temps. És facilíssim de fer i el resultat final és molt satisfactori. Donaré els ingredients una mica a ull. El més important és que la salsa tengui més ceba que tomàtiga.
Ingredients:
4 talls de llom de bacallà dessalat
3 cebes grossetes
1 tomàtiga i mitja ratllada
dues cullerades de julivert
llet
2 alls.
farina
oli
Encalentim el forn a 180ºC. Enfarinam el bacallà i el fregim en una paella pels dos costats i el posam en una palangana pel forn. Treim bastant d’oli i en el que ens quedi hi sofregim la ceba tallada a trossos petits. Quan sigui ben transparent hi tiram la tomàtiga i l’hi deixam uns tres minuts per a què cogui una mica tot junt. Ho abocam i escampam per damunt el bacallà. Hi posam la llet de manera que aquesta tapi els ingredients i ho enfornam.
Mentrestant anam preparant una picada amb els alls i el julivert. Quan la tenguem a punt obrim el forn, l’hi escampam pel damunt i ho deixam uns 10-15 minuts fins que vegem que la llet ha quallat. Bon profit!
taulaposada 