Cuina mallorquina · General · postres · receptes dolces

Sorbet de magrana

Té es cap com una magrana;

ses oreies, com dos plats;

ets uis, com a dos llevats:

has de veure si m’agrada!

Del Cançoner del Pare Ginard

La magrana és una de les fruites més representatives de la tardor. Quan es clivella, els grans guaiten talment llàgrimes de sang glaçada en una ferida oberta.

Els fenicis estengueren el conreu dels magraners, procedents d’Àsia Occidental, per la costa mediterrània. Des de ben antic el seu fruit ha atret l’atenció de la gent, no només per a usos culinaris, també en usos medicinals per les seves fantàstiques propietats o per a tenyir teixits. Una mostra de l’atracció que ha despert es reflecteix en el seu us com a símbol en moltes cultures: usada com a metàfora d’amor i fecunditat per a l’Antiga Grècia, de poder per a Egipte o de veritat pels jueus. Per a la tradició cristiana era exemple de la unió entre el cos i l’ànima i fou emprada com a emblema pels reis espanyols des de la segona meitat del s. XIV fins a finals del s. XVI. La més popular de les magranes, tanmateix, la llegim en les rondalles recollides per Antoni M. Alcover, na Magraneta, que meresqué el seu nom per la promesa de sa mare mentre en menjava una de ben gustosa.

Continua la lectura de “Sorbet de magrana”