carn · General · Receptes salades

Salmoregi

Ja fa mesos que els munts de llenya flanquegen les parets de la finca. Semblen pires funeràries, horitzontals i ben alineades en files d’estelles compostes en capes en un i altre sentit. Els ametlers morts i els pins caiguts per les ventades ens han proveït per a molt de temps. Tot i que els mesos d’encendre la xemeneia s’escurcen cada vegada més, no ens resistim a posar-la en marxa. El foc engata. La seva escalfor fa mils d’anys que ens encercla al seu voltant. Aconseguírem domesticar-lo i poguérem evolucionar. Ens protegí de les inclemències del temps, ens permeté preprarar i conservar els aliments. Fins fa ben poc les llars romanien sempre enceses i el fum i les brases delataven el pas i l’existència dels humans. Encara ara quedam abduits per la dansa de les flames rogenques, les ationam i bufam per esperonar les espires que esclaten i moren en mil·lèssimes de segon, petits focs artificial en el redòs de la llar.

Continua la lectura de “Salmoregi”
carn · Cuina mallorquina · General · Receptes salades

Cuixa de mè farcida de barret de Sant Antoni

Ben aviat despenjarem les neules. Fa un mes que giren lentament, suspeses en una garlanda dins el menjador. Resulta quasi hipnòtic contemplar-les en aquesta dansa marejadissa; la delicadesa del paper i l’aire traspuant-ne l’entramat finíssim. Tal i com marca la tradició familiar no es llevaran fins ben passat Sant Antoni i el cicle de les festes nadalenques es clourà.

Continua la lectura de “Cuixa de mè farcida de barret de Sant Antoni”
Cuina mallorquina · entrants · General · Receptes salades

Olives farcides i arrebossades

Fa uns anys vaig tastar de manera casual unes olives farcides i arrebossades que havien preparat uns estudiants de cuina. En aquell moment la cuina experimental i d’autor començava a tenir molta força. Figures com Ferran Adrià, Arzak o Carme Ruscalleda, entre d’altres, obrien un camí en el qual el producte era tractat des de diferents lectures. Jo, en la meva ignorància, vaig pensar que aquell aperitiu era fruit dels nous aires que es respiraven. Va ser sorprenent quan molt de temps després, llegint el Receptari de cuina del segle XVIII de Jaume Martí Oliver, vaig trobar aquella recepta, explicada de manera breu i precisa. Es tractava de les olives rellenes (sic) que apareixien en el manuscrit G del recull; un manuscrit procedent de Son Fiol de Consell, de la primera meitat del s. XIX, el nucli essencial del qual el conformen les receptes de Fra Martí però enriquit amb moltes altres receptes afegides. La nostra recepta és una rara avis respecte a les demés perquè tot i la seva originalitat no la tornam a trobar en cap altra manuscrit ni recull ni es torna a mencionar mai més.

Continua la lectura de “Olives farcides i arrebossades”
Cuina mallorquina · General · licors i begudes · postres · receptes dolces

Xocolata calenta especiada

De cop i volta el cel s’ha tenyit d’un vermell encès. Els arbres del corral han començat a gronxar-se en una frenètica dansa i la gelor ha entrat com un calfred recorrent l’espinada. El rebem com una bonaventura, com un parèntesi en aquest malson de calor cada cop més recurrent i inesgotable. Tornarem a encendre el foc i ens deixarem embadalir per les sinuositats de les flames. Cada estació ens regala petites joies que apreciam quan el cicle acaba i comença altra volta. El fred convida a la introspecció, a la protecció, al guariment per dins i per fora. Clamam per a què la calentor ens protegeixi de la bafarada glaçada de l’aire. Per sort tenim antídots com els plats de cullera o una tassa de xocolata ben calenta.

Continua la lectura de “Xocolata calenta especiada”
Cuina mallorquina · General · receptes dolces

Amargos

En el segle XVIII s’estilava amagar un frare entre les figuretes del betlem. Potser estava dins una cova, darrera una muntanyeta o amagat entre la barreja de personatges que circulaven en aquell paisatge en miniatura. Així, els infants, s’entretenien a veure qui el trobaria primer. Un costum gairebé desaparegut que els betlemistes de Mallorca volen posar de nou en valor. I és que el betlem té grans connotacions lúdiques. És una escena que va cobrant vida a mesura que passa el Nadal: tradicionalment la figura del Nin Jesús no apareix fins el 25 de desembre i els Reis d’Orient van avançant en el seu recorregut fins el dia de la seva arribada.

Continua la lectura de “Amargos”
Cuina mallorquina · General · postres · receptes dolces

Tambor d’ametla

Les festes de Nadal s’acosten. Així ho anuncien els supermercats on les estanteries properes a les caixes es farceixen de torrons i neules. Aviat el fils musicals ens castigaran l’oïda amb nadales escardades allà on anem. A la meva infantesa el Nadal tenia banda sonora pròpia gràcies a la publicitat, cançons ara entranyables que explicaven retorns a casa de fills enyorats o processons de pepes caminant en pas robòtic cap al portal de Betlem. El torró solia ser el principal reclam d’aquestes balades, quasi sempre torró de xixona o torró fort. Amb el pas del temps aquesta llaminadura es diversificà en multitud de sabors i als tradicionals se n’hi sumaren de tot tipus.

Continua la lectura de “Tambor d’ametla”
General · peix i marisc · Receptes salades

Gerret de matances

Els budells de compra pengen d’una estaca de la cuina. El regalim que s’hi escola denota netedat. Tot i que solen arribar polits mai no està de més ser escrupulosos. Baixam els ribells i la caldera de l’altell amb respecte; també la saïmera, poals i recipients que ens facilitaran la tasca. Ho escuram, repassam, amuntegam i protegim de gelades i possibles pluges.

Continua la lectura de “Gerret de matances”
Cuina mallorquina · General · Receptes salades · verdures

Carabassa en xic-xac

Aviat haurem de buidar les carabasses. Després d’engalanar-les les podrem posar a les finestres o a l’entrada i encendrem a dins una espelma per a què a les nits les animetes dels nostres avantpassats trobin el camí i visitin la seva antiga llar. Encendrem la ximeneia i vestirem el llit amb els llençols més antics, cobertors encarcarats que mai no han sentit l’escalfor d’un cos. Obrirem les portes de pinte en ample per a què la casa s’amari amb la seva etèria presència fins a trenc d’alba, quan la llum del sol s’escoli en el rictus impostat de les carabasses.

Continua la lectura de “Carabassa en xic-xac”
carn · Cuina mallorquina · General · Receptes salades

Aguiat d’indiot amb prunes

En altres articles he parlat de com els aliments que arribaren del Nou Món canviaren la nostra alimentació. Un canvi lent i gradual però definitiu. Pel que fa als animals varen ser molt pocs els que arribaren a Europa i l’únic important per a la gastronomia va ser l’indiot. Els procés de domesticació d’aquestes aus havia començat a principis del nostre primer mileni tot i que també n’hi havia de salvatges. Criar indiots era tot un art pels azteques, que els consumien de manera habitual. Com que a Europa els animals de ploma eren molt apreciats i ocupaven un lloc destacat en l’alimentació, reservats per a ocasions especials, els indiots despertaren un gran interès.

Continua la lectura de “Aguiat d’indiot amb prunes”
Cuina mallorquina · galletes · General · postres · receptes dolces

Coques de Papa

He passat per Son Burguet. Les soques dels ametlers morts semblen fumerals sinuosos tenyits de sutge. Surten de la terra com negres serps expulsant les cendres del que foren. A la tanca de l’era tampoc no hi cap dels arbres que dibuixaven el cercle quasi perfecte on s’hi batia el gra. Antany els padrins ens donaven pressa per collir les ametles. Primer de tot havíem de fer els ametlers de les voreres, els que donaven al camí per a què es ves que te’n cuidaves. L’estima per la terra barrejada amb el que diran. M’alleugereix saber que no veuran les finques assolades. Al meu poble la xil·lella ha fet estralls i ha canviat el paisatge. Ara els arbres no canvien la seva fesomia sinistre de cap a cap d’any.

Continua la lectura de “Coques de Papa”