És habitual trobar potons aguiats a bars i a restaurants de cuina tradicional mallorquina, sobretot en aquells especialitzats en variats. És una recepta que no presenta cap dificultat, el secret està en coure bé els peus de porc.
Ara que és temps de bolets els he usat d’acompanyament, perquè hi diuen molt bé. També casen amb l’ensaladilla o, simplement, amb una llesca de pa. La salseta bé ho val!
Continua la lectura de “Potons”
El conill amb ceba és un dels plats més coneguts i cuinats de la nostra gastronomia. Una recepta molt recurrent per a un dinar familiar perquè en poden fer per a molta de gent i és econòmic. A més a més admet altres variants, canviar el conill per pollastre o enriquir-lo amb marisc com les gambes o la llagosta.
He consultat diferents llibres però tanmateix he optat per la recepta de ma mare, amb tocs personals, com la picada final. Ja veureu que és un plat molt fàcil de fer i amb pocs ingredients; això sí, sigueu generosos amb la ceba i no l’escatimeu ni vos passeu amb la cocció o desapareixerà com ànima de Robert. Continua la lectura de “Conill amb ceba”
En aquesta selecció de receptes dels clàssics de la cuina de l’illa no hi podia faltar el receptari de capçalera de moltes cases, em referesc a Cocina selecta mallorquina, de na Coloma Abrinas Vidal, possiblement el best seller de la nostra gastronomia. Ma mare l’ha fet servir sovint de manual per a les seves consultes: «Ves a cercar-me el llibre de Madò Garumbau», em diu… (malnom segurament inventat per ella) i ja saps que el llibre en qüestió no és altre que aquest. Continua la lectura de “Octubre: Llom amb salsa de magranes”
Fa un parell d’anys vaig participar al programa Això és Mel fent la recepta de ma mare de la llengua amb tàperes. En Tomeu Caldentey i el seu equip muntaren una cuina improvisada damunt la plaça de l’església i hi gravaren aquesta part . Tenc un record confús d’aquest dia perquè als nervis de la gravació s’hi afegia un virus de panxa que no me deixava cuinar amb massa entusiasme. Des de llavors ençà he volgut publicar la recepta un grapat de vegades sense èxit. La recepta que veis aquí està feta amb llengua de vedella però podeu emprar-ne de me o de porc si ho preferiu.
No vos descobriré res nou tanmateix, però volia fer aquesta publicació perquè és la llengua amb tàperes que fa ma mare. Com tots els guisats, sol ser més bo d’un dia per un altre i també aguanta bé la congelació, a més, no necessita massa ingredients i és molt senzill de fer. Una vegada cuita la llengua, es fa en un moment. Continua la lectura de “Llengua amb tàperes i conserva de brots de taperera envinagrats”
El pasteló és un pastís de pasta dolça tapat, habitual a les cuines de les cases de senyors. Generalment es serveix en dies de festa i sol estar profusament decorat. Pot tenir tantes variants com es vulgui: peix, carn, verdures, dolç i salat. En aquest cas he fet servir la recepta de la pasta del receptari manuscrit de can March que em va donar la tia Maria de Can Cota i del qual en tenc una còpia. La recepta del farcit, en canvi, és de la tia Martina Corameta. Ambdues foren cuineres de cases senyorials i tant una com l’altra em parlaren d’aquests pastissos, gens habituals en els pobles. El motllo de pasteló consta de dos costats articulats, com el que veis a la imatge i que actua com a suport de la massa. No és molt fàcil de trobar però si cercau a les paradetes d’estris de cuina i ganivets de fires i mercats, potser tendreu sort. El meu el me va fer a posta el llauner de Porreres i li tenc una gran estima.
Continua la lectura de “Març: Pasteló de pollastre de corral i pomes saltejades”
Després de molt de temps torn a publicar i a actualitzar el blog. Enguany, com a mínim, ho faré una vegada al mes. I és que la revista Sa Plaça va tenir la idea de confiar-me les receptes que es troben en el parenòstic del 2020. La intenció era adaptar i revisar antics receptaris i llibres de mestres de la cuina mallorquina i menorquina. A mi el projecte em venia al pèl perquè per una part recull la meva part d’historiadora i per l’altre l’afició a la cuina. I com que tenc un grapat de llibres de cuina antiga vaig triar aquelles receptes que me feren més ganes publicar. Dotze receptes adequades a la temporada i que fossin variades: carn, peix, verdures, salat, dolç, pasta… dotze plaers rescatats que esper que siguin del vostre gust. Continua la lectura de “GENER: Baldana de xot farcida, amb guarnició de pastanagues a la taronja i romaní”
La cocció a la sal és una tècnica de cuina que permet coure al forn conservant els propis sucs de l’aliment, tots els seus aromes i propietats. Tot i ser més conegut el peix a la sal, també la carn és una bona opció per fer-la així. La recepta d’avui és amb un pollastret de ració, un pollastre petit, una mica més gran que una guatlla que sol pesar menys de mig kg, de carn magra i tendra. He optat per farcir-lo d’una fruita de temporada com la fraula però es pot substituir per magrana quan en sigui el temps o per una altra fruita vermella o, simplement,fer-lo sense farcit. Continua la lectura de “Pollastre de ració a la sal, farcit de fraules i romaní”
Quan vaig fer la recepta del motllo de colflori amb botifarró ja vaig parlar del llibre de cuina de Coloma Abrines. Un clàssic de la cuina mallorquina que sempre és interessant revisar i provar. Una de les receptes que m’havia cridat l’atenció era la llengua amb magrana. Després d’una prova que no me va satisfer he tornat a fer-la de diferent manera amb resultat satisfactori. Si sou lectors d’aquest llibre veureu que les receptes tenen moltíssimes interpretacions i variacions. Aquesta vegada he emprat la llengua de vedella, bastant més grossa que la de me. Tant és la que empreu, el que val la pena és fer la recepta. I ara que és temps de magranes és el moment idoni per posar-s’hi. Continua la lectura de “Llengua amb salsa de magrana”
Per fi hem arribat a la meva estació preferida, la tardor. M’agrada veure la llum tardorenca de l’horabaixa apagant el cel, el contrast profund entre el verd dels arbres, les herbes incipients i el blau del cel amb nigols intermitents. Sentir encara el dia llarg que a poc a poc s’acaba, les primeres fredors de l’aire i l’humitat dels dies de pluja que canten i sadollen tot el que està a punt d’oferir la terra. I amb tot això, collir els darrers fruits de l’estiu que van donant pas a les noves verdures de l’estació encetada. Fruites noves, tenyides de carabassa i vermell, fruita seca acabada de madurar, carnosos bolets que clivellen i aromatitzen l’estora de fulles dels alzinars. Continua la lectura de “Moussaka amb moniato i sobrassada”
M’agrada publicar receptes tradicionals perquè pens que és una bona manera de fer-les viure, de donar-les pervivència en el temps. Sé que no aportaré massa amb aquesta però m’interessa que sigui aquí per a què pugui ajudar a qui decideixi fer-ne. Els escaldums no són gens dificultosos però sí que tenen el seu procés i, per això, no és un plat que es faci cada dia. Ara que fa fred vénen molt de gust els escaldums, s’agraeix molt un platet ben calent a taula. La recepta que public és la que he après a fer de ma mare, amb pollastre, costella de porc i pilotes però també els podeu fer amb indiot o només de pilotes. Siguin com siguin i amb les herbetes adequades, és una recepta deliciosa que voldreu fer un dia que tengueu temps. Les herbes dels escaldums són, sobretot, el moraduix, el llorer i la farigola. Jo pos tarongí a les pilotes perquè m’agrada el punt cítric que dóna i també perquè en tenc de sembrat a casa.
Que no us enganin les imatges, la quantitat dels ingredients és per a unes 10 persones, el que passa és que per a les fotos vaig fer una part dins la greixonera que aquí veis i la resta en un calderó més gran. Continua la lectura de “Escaldums”
taulaposada 