Carabassons farcits d’ametla

Arreu del marbre de la cuina s’hi repartien els plats fondos amb la verdura tallada i la carn trempada. Tot estava a punt abans d’encendre el foc. Quan l’oli era ben calent només quedava barallar-se amb la calor que desprenien els fogons i fregir sense aturall: patates, albergínia, carabassó, pebre, tomàtiga. Posar i treure per transformar els fruits de l’estiu en un plat excels… la bella alquímia de la cuina.

Les plantes més productives de l’hort sovint han estat les carabassoneres així que a casa, com a tantes altres, sempre ha format part del tumbet; un plat tan nostrat com recent, sobretot si tenim en compte que la majoria de verdures que el conformen començaren a introduir-se a les nostres illes a partir del s. XVIII. Aquest és el cas del carabassó, que és originari d’Amèrica. Malgrat fer parella amb l’albergínia pertany a la família de les carabasses i els cogombres. El carbassó és una hortalissa d’estiu de sabor suau, refrescant, molt versàtil a la cuina i que es pot menjar tant crua com cuita. El 95% del seu pes és aigua, i per això és tan hidratant i agradable menjar-ne quan és l’època més calorosa de l’any, que coincideix amb la plenitud de la planta. Per la seva constitució i forma s’acostuma a cuinar-los farcits. Les primeres mencions sobre aquesta cucurbitàcia les trobam en el recull de Fra Jaume Martí Oliver (s. XVIII). La primeres d’elles descriu la manera de farcir lletugues o carabassons amb un picat de carn. En tots dos casos es couen en una cassola i es serveixen amb una salseta de vermell d’ou batut amb aigua i una mica de vinagre. A la segona,la importància de la recepta recau en un farciment de coca seca o molla de panet blanc, ous, sucre, pinyons i canyella que pot servir per farcir carabassons, tripa, nora o mulla. Sigui com sigui el receptari de Fra Martí enceta el camí per guisar la nostra hortalissa. Quan es cuina farcida pot aparèixer sota diverses denominacions com els carabassons a la crem. En el recull d’antics receptaris del s. XIX Lleonard Muntaner, 1999) hi trobam dues receptes anomenades així però que es cuinen de diferent manera. En una el farcit és una pasta similar a la de les croquetes de pollastre, a l’altra la popa dels carabassons es mescla amb un sofregit de ceba, tomàtiga i cuixot. Potser per ser una recepta amb pocs ingredients, més econòmica i senzilla, va ser la fórmula que pervisqué perquè en el 1935 els carabassons a la crem apareixen publicats a La cuinera pràctica en una recepta gairebé idèntica. En altres receptaris com De re cibaria de Pedro Ballester (Maó, 1923) s’anomenen tan sols carabassons farcits i s’omplen amb la seva carn, un sofregit, espècies i herbes aromàtiques, sovint amb pa o panet capolat integrat dins la massa i recoberts de galeta picada. A Antics receptaris (s. XIX) s’hi publiquen altres alternatives protagonitzades pel carabassó com la matalota de carabassó, on les tallades de carabassó fregit es folren un motllo que s’omple de pisto abans de coure’s al forn o en el tambor.

Altres receptes interessants seran els carabassons escabetxats o el carabassó mullat en pasteta i fregit, acompanyat per una salsa de tomàtiga.

En cap cas es consumeixen crus tot i ser una opció molt recomanable. Tallats en forma de tallarines o en rodanxes primes i trempats amb sal, oli i llimona resulten refrescants i saludables, molt adients per als dies de calor.

Per a la recepta d’avui he partit dels carabassons farcits de La cuinera pràctica perquè em semblaven diferents a la resta de receptes. Si voleu també hi podeu posar molla de pa o afegir-hi peix o gambes. Jo he optat per fer una crema amb part de la popa però la podeu acompanyar amb salsa de tomàtiga mateix. Esper que sigui del vostre gust.

Ingredients

3 carabassons petits

150 gr ametlla molta

3 ous bullits

1 ou cru

moraduix

1 all

galeta picada

per a la crema

la meitat de la popa de carabassó

1 pastanaga bullida

1 all

llet

aigua

oli

Xaparem els carabassons de per llarg. Els triarem tendres, d’un pam de llargària com a molt. Els courem 10 minuts al vapor i els buidarem amb l’ajuda d’una cullera. Posarem la popa en un colador.

En un bol posarem l’ametla molta, els ous picats ben fins, la meitat de la popa, el moraduix i l’ou cru. Salpebrarem i farcirem els carabassons. Enfornarem els carabassons a 180ºC uns 25 minuts o fins que estiguin daurats.

Mentrestant farem una crema posant els ingredients en el tassó del túrmix. Quan tenguem una crema fina la posarem al foc.

Servirem els carabassons acompanyants de la crema.