carn · General · Receptes salades

Fricandó

Fricandó
Després de perdre’m vàries edicions del Reto Tía Alía, he retornat triant la recepta salada, el fricandó, un dels plats més coneguts de la cuina tradicional catalana. Els seus ingredients principals són la carn de vedella i els bolets, generalment els moixernons. N’havia menjat en agunes ocasions però no n’havia cuinat mai. Per fer la recepta he mirat aquí i allà, adaptant-la a mi i al que m’agradava. Tot i que no és un plat difícil no és dels que es fan amb mitja hora. Ara, us assegur que val la pena posar-s’hi.

Em vaig deixar assessorar pel meu carnicer i va encertar de ple amb la peça que em va tallar, el peixet. A Catalunya però, el fan amb el jarret. Triau una carn de qualitat, no ha de ser greixosa ni amb nervi.

Amb aquestes quantitats n’hi ha per 2-3 persones

Ingredients
350 gr peixet de vedella o  de jarret
1 pastanaga grosseta
1 ceba
2-3 tomàtigues
farigola, romaní i llorer
safrà
2 alls
150 ml vi blanc
500 ml brou de carn
farina
150 gr bolets

per a la picada
6 avellanes
6 ametlles
1 all
4 nous
1 c/s vodka
sal

fricandó1

Tallarem la carn a tires i la salpebrarem. Enfarinarem i sofregirem en una paella a part. Deixarem que degoti l’oli sobre paper absorbent. Reservarem.

Farem bullir el brou.

Sofregirem la ceba tallada a daus i els alls en una paella grossa. Un minut després hi afegirem la pastanaga tallada a daus semblants i les herbes, millor si en feis un farcellet. Quan la ceba sigui tova hi afegirem la tomàtiga ratllada i deixarem que cogui a foc lent fins que sigui cuita. Abocarem el vi, després la carn i els brins de safrà i un minut després el brou. Salpebrarem i deixarem que cogui tapat a foc lent entre 20 i 25 minuts.

Posarem els ingredients de la picada al murter i els picarem fins que tenguem una pasta fina.

Saltejarem els bolets amb poc oli dins la mateixa paella que hem sofregit la carn. Reservarem.

fricandó4

Descartarem el farcellet d’herbes. Separarem la carn del sofregit i passarem aquest darrer pel colador xinès o pel túrmix.

En una greixonera mesclarem la carn, la salsa, la picada i els bolets i deixarem que el conjunt faci xup xup uns 5 minuts. Rectificau de sal. Si trobau que queda espès, hi podeu afegir una mica de brou de carn.

Aquest és un plat que queda molt bé d’un dia per un altre perquè encara s’uneixen més els sabors i agafa cos.

 

13 thoughts on “Fricandó

  1. Hola!

    Me encanta la versión de fricandó que aportas al reto. Lo veo lleno de sabores y contrastes y lo intuyo bien rico. Ese toque de vodka me ha dejado asombrada y lo de añadir un ramillete de hierbas a la cocción lo encuentro un acierto absoluto.

    Gracias por participar en el reto y hasta pronto !!!

    M'agrada

    1. Carmen, la veritat és que m’ha agradat molt la recepta i la tornaré a fer segur. La idea del vodka va ser per casualitat, l’he emprat en altres ocasions a la cuina i mai m’ha fallat, encara que aquesta vegada no acabava de fiar-me’n. Tanta sort de la intuició. Besades i fins a la propera.

      M'agrada

  2. ¡Cómo me ha gustado tu propuesta! Lo del vodka es una opción estupenda. Hace tres semanas que decidí renovar el mueble bar que tenemos en casa. Hay botellas que se merecían estar en una vitrina. Así que lo mejor es que vayan a una cazuela. Besazo.

    M'agrada

  3. ¿Jarrete de ternera? Menuda pieza que has elegido; de las más tiernas y jugosas. Me gusta esa picada a base de avellanas, y el vodka en lugar de vino. Con esa alegría en la cazuela, imposible que salga un mal plato, je je.

    Feliz semana

    M'agrada

  4. Me parece sensacional tu versión del fricandó. lo del ramillete lo hago yo con el ossobuco y da un sabor excepcional. Y las fotos una delicia.
    Un besote,
    Mar

    M'agrada

    1. Tenc la sort de poder disposar de les herbes aromàtiques de l’hort del meu pare. Els diumenges quan torn cap a casa me’n vaig carregada. Em varen venir genial per fer aquest plat. Gràcies pel teu comentari!

      M'agrada

Deixa un comentari