Coll de dama, bordissot, hivernenca, martinenca, paratjal, albacor, de la senyora, ull de perdiu,…
Cançó de coir figues
Jo tot lo dia cui figues,
i no n’he menjada cap,
perquè són alacantines
i em solen fer mal de cap.
Jo tot lo dia cui figues.
De l’Obra del Cançoner
popular de Catalunya.
Materials volum III,
“Memòria de la
Missió de Recerca
realitzada pel Mestre
Baltasar Samper i en
Miquel Ferrà a
l’illa de Mallorca.
La figa és una de les fruites més vistoses i suggerents que hi ha. Sempre em fan retrocedir a la meva infància o a temps passats que he reviscut a través de la transmissió oral. La recol·lecció d’aquest fruit, a Mallorca, ha suposat una font d’ingressos durant molt de temps i les figueres són un element important del paisatge del camps de les nostres illes. En els pobles és freqüent que la gent més gran en reconegui totes les variants, que tenguin figueres a casa o que facin figues seques per menjar durant l’hivern. I no hi ha matances que no en treguin per oferir al matador i a la gent que fa feina al porc.
Per aprofitar la temporada he cuinat aquesta tarta en un parell d’ocasions però en cap d’elles he pogut fer una fotografia del tall. Confiï que és fàcil imaginar-se’l. Continua la lectura de “Pastís de brossat amb figues i mel” →
taulaposada 