Aviat haurem de buidar les carabasses. Després d’engalanar-les les podrem posar a les finestres o a l’entrada i encendrem a dins una espelma per a què a les nits les animetes dels nostres avantpassats trobin el camí i visitin la seva antiga llar. Encendrem la ximeneia i vestirem el llit amb els llençols més antics, cobertors encarcarats que mai no han sentit l’escalfor d’un cos. Obrirem les portes de pinte en ample per a què la casa s’amari amb la seva etèria presència fins a trenc d’alba, quan la llum del sol s’escoli en el rictus impostat de les carabasses.
Les carabasses han estat un element important per a diferents cultures i religions al llarg de la història. Ha estat un símbol de fertilitat i creixement i s’associa amb l’abundància i la prosperitat. Per als celtes, a més, eren utilitzades per crear llanternes que representaven l’ànima dels difunts. Es col·locaven a les portes de les cases per guiar els avantpassats en el seu camí cap al més enllà i per a allunyar els esperits malignes. A la cultura xinesa, la carabassa és considerada un símbol de bona sort i prosperitat. També pot tenir connotacions negatives ja que ens referim a ella quan ens donen carabasses, si denoten reprovació en els resultats acadèmics o adjectiven a algú com a carabassot quan és un capbuit.
El nom de carabassa (calabaça) és d’origen hispànic i fa referència a una espècie anterior a les espècies que arribaren d’Amèrica a partir del s. XV. Tanmateix el seu consum és molt anterior i ja en el llibre de cuina romana, De re coquinaria, (Apici, s. I dC) hi trobam diversos exemples on es prepara de manera senzilla, com la carabassa fregida amb garum al vi i pebre bo o la carabassa cuita i fregida, amanida amb suc de comí i oli. La més atractiva és la recepta de carabasses a l’alexandrina on les carabasses cuites s’acompanyen amb una salsa feta amb comí, menta fresca, vinagre, dàtils, pinyons, mel, garum i oli entre altres ingredients. Una elaboració sorprenent que contrasta amb les que llegim al manuscrit medievalLlibre de totes maneres de potatges (s. XIV) on protagonitza dues receptes de puré. En una d’elles les carabasses es cuinen lentament amb llet de cabra o ametles. A l’altra es bullen en un brou de carn ben gustós i un cop cuites i desfetes s’hi afegeix formatge i ous batuts abans de retirar del foc. Una fórmula similar es repetirà tres vegades en petites variacions al Llibre del Coch de Robert de Nola (s. XVI).
A casa nostra simbolitzarà una cuina senzilla i humil. A Mallorca, Eivissa i Formentera no s’utilitzarà com a protagonista de molts plats sinó que serà un ingredient més en el cuinat, els fideus o l’arròs. Només a Cuina popular de Mallorca (Sóller, 1931) s’esmenta una elaboració de carabassa ofegada. A Menorca, en canvi, sí que té major rellevància tot i ser preparacions de gran austeritat. La carabassa frita amb alls i vinagre, o la greixera de carabassa són algunes de les receptes que pertanyen al recull l’Art de la cuina de Fra Francesc Roger (s. XVIII). Pedro Ballester, en el seu llibre De re cibaria (1923), escriu que són tants i tan variats els aguiats d’aquest vegetal que es troba mencionat a totes les seccions, des de la sopa a les postres. I apunta que per ser l’aliment més econòmic de Menorca es procura que el plat sigui sempre ben abundant ja que per molt que se’n mengi no causa indigestió.
La senzillesa dels plats salats contrasta amb la rebosteria on el carabassat i el cabell d’àngel han tengut un gran prestigi i valor.
La recepta d’avui és una variant d’una de les receptes de Ballester. Pot ser un plat principal o un acompanyament. Jo hi he afegit herbes i espícies com la sàlvia i el gingebre perquè casen molt bé amb la carabassa. Esper que sigui del vostre gust.
Ingredients
Carabassa
alls
sàlvia i llorer
Espícies (gingebre, cardamom, ginebró, clau)
vi blanc
Aigua o brou
Oli
Tallarem la carabassa a daus. Posarem un raig d’oli en una cassola i hi sofregirem els alls aixafats amb el llorer. Hi posarem la carabassa, les espícies a gust de cadascí i les herbes i ho deixarem al foc uns dos minuts remenant de tant en tant. Hi abocarem un raig de vi i un minut després una mica d’aigua. Salpebrarem. Deixarem que es cogui fins que la carabassa sigui blana.
taulaposada 