
L’entrada d’avui l’escric amb emoció perquè és una herència familiar que guard amb molta estima i que em va donar la meva padrina jove. Amb moltes més ganes que no pas realisme, havíem quedat que em dictaria totes les seves receptes, perquè les sabia de cap, i jo les transcriuria amb l’ordinador i després, potser, miraríem d’editar-les. Un projecte que ara, malauradament ja no serà possible i que va quedar reduït a 4 plats que estoig com si fossin una joia.
He vist diferents maneres de fer la granada però he seguit les passes que ella em va donar però amb alguns canvis en la manera de cuinar-la o intuint que havia de fer una cosa o l’altra.
Continua la lectura de “Granada d’albergínies” →