carn · General

Cuixetes de pollastre amb espinacs i pesto

Les festes de Nadal són una marató de dinars i sopars. Tanta sort que de Sant Esteve a Cap d’Any hi ha una mica de treva i l’estómac no pateix tant. Escriure sobre cuina tampoc no és tan engrescador com en altres moments. Ara feia temps que no feia cap entrada i em sabia greu tenir el blog descuidat. La recepta d’avui vos pot servir com a idea per a la nit de Cap d’Any. És fàcil, saborosa, econòmica i bastant lleugera.

Ingredients per a 2 persones:
2 cuixes senceres de pollastre sense os amb la pell.
1 manat d’espinacs
2 branques d’alfabeguera
1 cullerada de julivert
1 all petit
1 cullerada de parmesà
3 cullerades d’oli
1 cullerada de nous pelades
1 culleradeta de pinyons

Posam al forn a 180ºC. Salpebram les cuixes de pollastre. Rentam els espinacs procurant que no tenguin gens de terra. És millor que es rentin dues vegades. Una vegada nets els passam per la paella amb molt poc oli, només per a que s’estovin.

Feim el pesto picant l’alfabeguera amb el julivert, l’all, les nous, el parmesà, els pinyons, l’oli i una mica de sal.

Estenem les cuixes de pollastre damunt la post amb la part de la pell de cara cap avall. Les pintam amb el pesto i hi escampam els espinacs pel damunt. Feim un caneló enrotllant les cuixes i les fermam amb fil de cuina. Les posam en una palangana prèviament untada d’oli i les enfornam 15 minuts o fins que vegem que la pell està ben daurada. Les giram i les tenim el mateix temps per l’altra part.

Es poden acompanyar d’ensalada, amb un puré de patates o amb xips de carxofes.

En lloc de parmesà, podeu fer el pesto sense i després posar-hi un tall d’appenzeller o de qualsevol altre formatge que es fongui per damunt dels espinacs. La primera vegada ho vaig fer així i em va agradar molt. He posat aquesta versió perquè és més fàcil trobar parmesà. Jo, quan faig pesto, ja en faig de més i guard el que queda per a un altre dia. També el podeu congelar.

 


General · postres

Torró de xocolata amb ametlles cruixents

Aquesta és la meva primera participació en la “Recepta del 15”, una iniciativa d’ Els fogons de la bordeta i Xocolata desfeta, dos blogs de cuina que vos recoman consultar. La qüestió és que proposen un tema mensual i tots els blocaires que hi volen participar la pengen el dia 15 de cada més. Aquesta vegada, molt encertadament, el tema és el torró. Com que no som una gran fan del torró de xixona i m’estira més un bocinet de xocolata, he pensat que la meva aportació podia respondre una mica al meu gust.

En general els torrons es fan amb pocs ingredients i aquest no és cap excepció. Pensant en un bon resultat final he optat per torrar les ametlles jo mateixa. Si ho feis amb ametlles torrades vos estalviareu feina.

Ingredients:
75gr ametlles crues
45gr sucre
200gr xocolata negre
1 polsim de sal.

Escaldam les ametlles i les torram al forn. Les deixam refredar. Posam el sucre en una paella al foc i feim un caramel. Hi abocam les ametlles i remenam fins que estiguin caramelitzades del tot. Seguidament les posam en un paper de forn i les separam amb els dits, anant alerta a no cremar-nos. Les deixam refredar i les mesclam amb la sal.

En un recipient a part fonem la xocolata. Una vegada fosa i per evitar que la xocolata faci vetes, la farem reposar sobre el marbre i la treballarem amb una espàtula per a temperar-la. Quan la tenim a punt, la mesclam amb les ametlles fins que estiguin ben cobertes i ho abocam en un motlle rectangular folrat amb paper de forn. Ho deixam refredar a temperatura ambient. Desemmotllam i decoram al nostre gust. Bon profit!

General · postres

Muffins de pastanaga morada

Sempre havia menjat les pastanagues tal i com vaig publicar dia 9 de desembre. I com que volia provar altres maneres de cuinar-les, què millor que una bona recepta reconvertida? La d’avui és un experiment que he fet a partir del pastís de pastanagó que algun dia publicaré. Tot i que hi he fet variacions, es pot intuir a partir d’aquesta.

Vaig emprar sucre moscovat per fer uns pastissets amb ingredients poc refinats, més primaris. Si no en teniu vos servirà igualment el sucre morè i fins i tot el sucre blanc.

Em pensava que sortirien diferents i tanmateix el resultat ha tengut bona acollida a ca nostra. La pastanaga no és tan dolça com el pastanagó i no són gens embafosos. Esper que vos agradin. Si no teniu motllos de muffins podeu emprar els de magdalenes o doblar els ingredients i utilitzar un motllo de púding.

Ingredients per a 5 muffins:
85ml oli girassol
100gr sucre moscovat
85gr pastanaga morada
100gr farina integral
1 1/2 cullereta llevadura en pols
1 ou batut
1/4 cullereta nou moscada
1/4 culleradeta de gingebre en pols
1/2 cullereta de canyella
1 1/2 cullerada sopera de llet
per a la glassa:
50gr formatge cremós
13gr sucre glas
1 cullerada nata líquida
1 polsim de sal

Posam el forn a 180ºC. En un bol mesclam l’oli, les espècies, la pastanaga ratllada, el sucre i l’ou. Ho batem a mà fins a tenir una massa homogènia. Tamisam la farina, la llevadura i la sal i ho afegim a la mescla anterior. Integram la llet i ho batem bé. Ho abocam en els motllos untats de mantega o d’oli i ho enfornam durant 30 minuts aproximadament. Provau ficant un escuradents o un ganivet per saber si està. Deixau refredar sobre una reixa.

Mentrestant podeu fer la glassa mesclant els tres ingredients batent-los per a què no quedin grums. Quan els muffins siguin freds i estiguin desmotllats podeu decorar-los.

pa

Pa d’espelta i sègol amb massa mare!

Ja tenc la meva pròpia massa mare!!! després de dos intents he obtingut llevat de qualitat per fer pa a casa. Per al meu tamagotxi particular he seguit les instruccions d’en Christian de Los sabores del mundo, però també podeu trobar com fer massa mare aquí. Hi ha diverses maneres i en general és bastant fàcil. Si algú en vol basta que m’ho digui amb temps i n’hi donaré de la meva.

A Mallorca, en general, trobam excel·lents pans als forns i sembla doiut fer-ne a casa. Però és tan temptador jugar amb la farina i l’aigua que sap greu no intentar-ho. I si emprau farines de qualitat, d’origen biològic, vos assegurau un bon producte final.

Com a farina de força he usat la de manitova, que és una farina amb molt alt nivell de gluten. Per saber si em resultava digestiva la proporció ha estat d’un 50% d’aquesta vers les altres. Com que ha anat bé vos deix escrit tal i com jo l’he fet. Ha sortit amb la molla espessa, crec que es veu a les fotografies. Es pot fer amb farina de força normal.

Ingredients:
300gr farina de manitova
150gr farina d’espelta
150gr farina de sègol
150gr massa mare
225ml aigua tèbia
10gr llavors de roselles
1 culleradeta sal

En un recipient gran mesclau les farines amb la sal i les llavors. En un altre lloc mesclau la massa mare amb l’aigua i quan estigui ben dissolta mesclau-la amb les farines fins que ho tengueu ben lligat. Pastau una bona estona, entre 8 i 10 minuts perquè el pa vol feina. Posau-ho damunt la pedra de la cuina prèviament enfarinolada i fenyeu la massa uns minuts més. Quan la tengueu a punt feis una bolla i tapau-la amb un pedaç dins el recipient gran per a què hi reposi durant una hora. Passat el temps, tornau-la a fènyer i feis la forma que desitgeu. Jo el vaig posar en un motlle rectangular però és només opcional. Deixau que tovi fins que sigui el doble del volum inicial. Si teniu pressa sempre podeu posar el pa al forn a 50ºC i deixar que pugi.

Aquest va tovar 4 hores i el vaig posar al forn a 50ºC mitja hora més. Sense treure’l vaig pujar la temperatura a 180ºC. Vaig polvoritzar aigua dins el forn per crear vapor i hi va estar 20 minuts. Passat el temps el vaig treure del motllo, vaig tornar a polvoritzar aigua i hi va estar 15 minuts més. Si feis uns copets al cul del pa i sona a buit és senyal que ja està.

Nota: els pesos de la farina i l’aigua són orientatius, quan vegeu que no podeu pastar sense que s’aferri la farina és que heu trobat el punt. La farina de sègol s’aferra més que les altres així que ho heu de tenir en compte.

Si no teniu massa mare sempre podeu fer un preferment amb llevat de forner un dia abans de fer el pa: foneu el llevat amb una mica d’aigua tèbia i hi afegiu farina fins que tengueu una pasta forteta, com si fos pa. Deixau-la reposar tapada fins l’endemà.

galletes · General

Galetes de xocolata i avellana

Les festes de Nadal ens vénen de perles per fer receptes de dolços: bombons, galletes o torró sempre són una bona opció per cuinar a casa. Aquestes galletes em recorden a les pel·lícules americanes. A les d’altres països no és comú veure com en cuinen o en treuen del forn. I em resulta curiós, amb la fama que tenen de menjar tants precuinats.

Les d’avui no tenen complicació, només que si heu d’incorporar els ingredients a mà, val més que sigui en un dia que vos trobeu en bona forma. Jo no tenc amassadora, de moment, i faig servir una espàtula grossa de silicona que em va molt bé. Les he fet diverses vegades i en algunes he emprat sucre morè (100gr) i sucre blanc (75gr). Com que volia que tenguessin una textura més fina vos present la recepta amb sucre pols. Però queden bé de les dues maneres.

Ingredients per a unes 50 unitats:
1 ou
175gr sucre pols
175gr farina
100gr mantega a temperatura ambient
150gr xocolata de cobertura trossejada
50 gr avellanes trossejades
1 cullereta llevadura en pols
1 cullereta extracte de vainilla
1/4 cullereta sal

Batem en un bol la mantega amb el sucre. Afegim l’ou i seguim remenant. Incorporam la xocolata i després les avellanes i seguidament la llevadura. Quan ho tenim ben mesclat hi posam la sal. Anam posant la farina a poc a poc i finalitzam amb l’extracte de vainilla. Quan tenim tots els ingredients ben mesclats, feim un tub del diàmetre que desitgem i l’embolicam amb un paper de forn. Veureu que queda un poc aferradissa i és millor ajudar-se amb l’espàtula per fer la forma tubular. Ho tendrem a la gelera unes dues hores com a mínim.

Encalentim el forn a 180ºC. Treim la pasta de la gelera i tallam discs de 1/2 cm de gruixa, aproximadament. Posam les galletes en una palangana folrada amb paper de forn o un silpat amb una certa separació entre elles, perquè creixen una mica durant la cocció. Les enfornam durant 8-10 minuts, veureu que les voreres són més fosques. Les treim i les deixam refredar damunt una reixa. Vigilau el forn perquè es fan molt aviat. Si no voleu fer tantes galletes podeu congelar una part del tub de pasta i fer-les un altre dia.

 

General · peix i marisc

Popietes de salmó i rap amb puré de bròquil i trompetes negres.

Cuinar al vapor és una de les tècniques més sanes i ràpides que conec. Els sabors dels aliments es conserven molt més i no perden tantes qualitats com quan els cuines d’altres maneres. Sobretot m’agrada fer-hi verdures i peix.  Solc posar l’àigua a bullir mentre vaig preparant el plat i entre una cosa i l’altra ho tenc tot llest en mitja horeta.

Per a aquesta recepta he combinat la cocció al vapor del peix amb el bròquil bollit. D’aquesta manera m’ha quedat la verdura més manejable a l’hora de fer el puré. És una recepta molt fàcil i es pot fer de moltes altres maneres. Les trompetes negres tenen un gust una mica fort però amb el puré de bròquil queda bastant suavitzat.

Ingredients per a dues persones:
4 filets prims de salmó
2 supremes de rap
8 rams de bròquil
100gr trompetes negres
oli verge
sal
pebre bo, pebre rosa

Posam l’aigua a bullir. Tallam els trossos de rap de dos dits de gruixa, de manera que puguin quedar ben abraçats amb el filet de salmó. Feim el farcell i el fermam amb fil de cuina o amb un escuradents. Salpebram les popietes. Quan l’aigua bulli hi abocam els rams de bròquil.  Quan faci 5 minuts que bull posam la vaporera amb el peix damunt l’olla i el deixam coure 5 minuts més. És necessari vigilar el temps i no passar-se si no volem que ens quedi massa sec (alerta perquè es fa molt aviat).

Mentrestant posam al foc una paella amb un rajolí d’oli i hi saltejam les trompetes negres ja netes. Ho salam una mica. Quan vegem que amollen l’aigua i ens queda un suc negre ja estan llestes. Colam el bròquil i  l’esclafam amb una forqueta. El lligam amb un raig d’oli verge, el pebre rosa mòlt i la sal.

Esper que sigui del vostre gust!

cremes i sopes · entrants · General

Sopa freda de remolatxa

Potser no és el millor moment de l’any per una sopa freda però aquesta és tan senzilla i tan fàcil de fer que la deix aquí per si serveix com a recurs per a algú. A Mallorca gaudim d’una temperatura envejable, amb temperatures de 22ºC al migdia. Quan he entrat a la cuina he obert la finestra per sentir l’oratge mentre em feia el dinar. I he pensat que com a primer plat em vendria de perles. Com que sovint tenc remolatxes de les que venen envasades, em va molt bé a l’hora de fer aquesta recepta. Deix les quantitats aproximades per a dues copes com la de la fotografia tot i que sempre ho he fet a ull.

Ingredients:
225gr remolatxes envasades
1 tomàtiga mitjancera
1 all petit
150 ml aigua freda
un raig d’oli verge
un raig de vinagre de mòdena
sal
pebre bo
ciboulette (opcional)

Posam en el vas de la batedora, la tomàtiga pelada i tallada a quarts, les remolatxes, l’all, l’aigua, l’oli, el vinagre, la sal i el pebre bo. Ho batem tot junt fins que estigui ben lligat. Abocam la sopa i l’acompanyam amb el ciboulette tallat a trossets petits.

 

ensalades · entrants · General

Ensalada de contrasts

Les meves darreres entrades han estat de postres així que arriba el moment de canviar. Tenia ganes de publicar algunes receptes pràctiques, sanes i fàcils de fer. Les ensalades són com un caixó de satre perquè ho admeten quasi tot i les pots fer de tantes coses com tenguis a la gelera, tot i que a mi no m’agrada posar-hi qualsevol cosa. M’encanta menjar-ne, em fan sentir bé i lleugera i són una gran opció per al dia a dia si volem variar. L’ensalada d’avui és bastant completa i l’he anomenada així pel contrast que hi ha entre la untositat de l’alvocat, els pinyons i la ricotta vers la fruita, que actua com una bombolla que esclata dins la boca. Per altra part, l’aroma de la canyella i el pebre de sichuan fan que el toc final sigui especial.

Ingredients per a una persona:
fulles de lollo rosso vermell, fulla de roure vermell i rúcula
1/4 alvocat
1 pastanagó
1 clementina
5 grans de raïm
1 cor de carxofa natural
1 cullerada de ricotta o brossat
pinyons torrats en sec
canyella
oli
1 culleradeta suc de  llima
sal. pebre bo, pebre de sichuan

En un plat feim un llit amb les fulles de lletuga, per damunt hi posam els grills de taronja, el raïm pelat i sense pinyols, el pastanagó tallat a tires amb la mandolina, l’alvocat, la carxofa laminada, els pinyons i la ricotta. Empolvoram amb la canyella, la sal i els pebres. Feim una vinagreta amb el suc de llima i l’oli i acabam el plat amb un raig d’aquesta preparació.

 

General · postres

Tronc de xocolata amb confitura de mango

L’altre dia era el meu sant i ho vaig celebrar fent un braç de gitano. Volia donar sortida a la confitura de mango i combinar-la amb algun ingredient més. La xocolata, per altra part, casa tan bé amb la fruita, que és tot un món de possibilitats a l’hora de pensar un postre. Així el pastís va ser més humit i amb un punt de contrast. Esper que vos agradi.

Ingredients:
100gr farina
100gr sucre
3 ous mitjancers
200gr xocolata de cobertura
200 ml nata líquida
confitura de mango

Encalentim el forn a 170 ºC. Separam el blanc dels vermells i batem aquests amb el sucre fins a obtenir una escuma blanquinosa i amb més volum. Incorporam la farina tamisada a poc a poc. Pujam el blanc a punt de neu i l’afegim a la mescla anterior en diferents tandes. Una vegada que ho tenim a punt abocam la pasta sobre un motllo cobert amb paper vegetal o amb un silpat i ho enfornam durant 8 minuts. Una vegada fora del forn embolicam la pasta amb el paper vegetal en un drap de cuina i feim un tub que deixarem reposar fins que hagi refredat.

Per fer el farcit encalentim la nata i en bullir, hi mesclam la xocolata trossejada. Fora del foc ho remenam fins que ens quedi una crema espessa. La deixam refredar i la posam a la gelera per a què agafi consistència.

Estiram la pasta de coca ja freda. Amb un pinzell o una cullera feim una capa amb la confitura per damunt  i seguidament hi incorporam la crema de xocolata prèviament batuda. Ho embolicam amb cura i llestos, ja el tenim a punt per menjar.

 

carn · General

Boliquets de pollastre amb poma

La recepta que public avui  la vaig aprendre del meu pare i em va anar molt bé cuinar-la durant la meva època d’estudiant perquè ho té tot: és senzilla, econòmica, ideal per quan tens molts convidats i es pot acompanyar de moltes maneres. Segur que algun dels meus amics la reconeixerà. Feia molt de temps que no la feia i com que li tenc una estimació especial, volia que fos una de les primeres en sortir. Així que aquí la teniu. Amb aquestes quantitats calcul que n’hi ha per a unes 3 persones, dependrà de la gana i dels altres plats.

Ingredients:
8 filets de pitera de pollastre
1 poma golden
4 porros
200gr xampinyons
1 ceba
vi blanc
herbes aromàtiques
oli, pebre bo, sal
Posam el forn a encalentir a 180ºC. Tallam la ceba i el porro a daus petits i els xampinyons a làmines gruixades.

Salpebram la piteres. Pelam i tallam la poma en vuit grills i embolicam cada grill de poma amb un filet de pollastre. Posam els boliquets en una rostidora untada d’oli i l’enfornam durant els 5 minuts que tendrem les verdures al foc.

En una paella a foc baix, entabanam la ceba amb la part blanca del porro, afegim els xampinyons, un raig de vi blanc, sal, pebre bo i les herbes que vulguem. En aquest cas només hi he posat una mica de romaní i un raig d’oli amb alls macerats. No s’han de coure massa les verdures, només el temps suficient per a què es reblaneixin.

Passats els 5 minuts, abocam el contingut de la paella damunt la carn, afegim mig tassó d’aigua i ho tornam a enfornar durant 15 minuts més. Per acompanyar el plat he posat, a la mateixa rostidora, dos cors de carxofa en cru i s’han anat fent al mateix temps que tot el demés.

Notes: Tot i ser senzilla hem de vigilar per a què no ens surti la carn massa seca. Els filets no han de ser molt prims i cal vigilar el forn perquè poc temps li basta. Les verdures són opcionals, només faltaria, però ens ajuden a l’hora d’humitejar les piteres. Si no n’hi voleu, és convenient que hi poseu un raig d’oli i el mig tassó d’aigua i vos quedaran meloses. Les pomes que més m’agraden per a aquesta recepta són les golden.