En el segle XVIII s’estilava amagar un frare entre les figuretes del betlem. Potser estava dins una cova, darrera una muntanyeta o amagat entre la barreja de personatges que circulaven en aquell paisatge en miniatura. Així, els infants, s’entretenien a veure qui el trobaria primer. Un costum gairebé desaparegut que els betlemistes de Mallorca volen posar de nou en valor. I és que el betlem té grans connotacions lúdiques. És una escena que va cobrant vida a mesura que passa el Nadal: tradicionalment la figura del Nin Jesús no apareix fins el 25 de desembre i els Reis d’Orient van avançant en el seu recorregut fins el dia de la seva arribada.
A casa nostra, com a moltes altres, el pessebre era una miscel·lània de figures de diverses procedències i mides. La dona agenollada que rentava en un riu de paper de plata veia passar una família d’ànneres de plàstic quasi tan altes com ella. Les cases més petites les posàvem damunt les muntanyes enganat la perspectiva i la distància. Entre tota aquella barreja destacaven les figures de fang que eren les més antigues, com els tres reis, tots ells molt perjudicats. Per les seves ferides, mancats de qualque peu o braç, semblaven provenir d’una guerra molt cruenta.
El calendari desfulla els darrers dies de l’any que transcorren entre la placidesa i la copiositat gastronòmica. Les receptes dolces d’aquesta època destaquen per la seva varietat: neules, coques de patata, torró i llet d’ametla són de les més populars. També ho són altres com els mantecados o els amargos. Les receptes d’aquests darrers apareixen ja en el recull de cuina mallorquina del s. XVIII de Fra Jaume Martí i en el del menorquí, Fra Francesc Roger. Tot i que la fórmula no és la mateixa sí que ho són els ingredients bàsics: ametla crua, sucre i blanc d’ou. El nom d’aquestes pastes es deu a l’ús d’ametles amargues o del bessó del pinyol dels albercocs en petites proporcions. En alguns receptaris es recomana emprar-ne una dotzena per una lliura (400 gr) de les ametles dolces. En el receptari de les monges de la Puresa (La cuina conventual a Mallorca, Consell de Mallorca, 2005) es recomana no abusar de les ametles amargues posant-ne un màxim de 7 per mig kilo de les altres i esmenten que es poden trobar en farmàcies i adrogueries. Una indicació molt encertada ja que tenen un poder tòxic molt alt. Poden ser mortals després d’ingerir-ne tan sols 20 unitats en el cas dels adults i 10 en el dels infants. Com que el paladar s’ha avesat a sabors més dolços ha caigut en desús la combinació de les ametles amargues. Ja ni queden amagades, com el fraret del betlem.
La majoria d’elaboracions dels receptaris es componen a partir d’una lliure d’ametla per una de sucre, dos blancs d’ou i la pell ratllada d’una llimona. En altres es pesa l’ou i el sucre gairebé a parts iguals. Es puja el blanc d’ou, s’hi afegeix el sucre i després s’hi posa l’ametla picada que es beu. Tant una manera com l’altra arriben a resultats semblants, potser uns més durs o més fluixos que els altres. La canyella serà, amb la llimona, l’aromatitzant més emprat en aquest tipus de pasta.
Aquest dolç tan nostrat, versionat en coco o altres fruits secs és comú a la conca mediterrània i el podem trobar en cines tan properes com la catalana i la italiana.
La recepta d’avui és de la meva tia Maria de Can Suau. N’és una autèntica especialista i tenc la sort de poder-ne gaudir cada Nadal. Esper que sigui del vostre gust.
Ingredients
500 gr ametla crua
250 gr sucre
1 ou
la pell ratllada d’una llimona
1 cullereta de canyella mòlta
Capolarem les ametlles i les mesclarem amb el sucre, la canyella i la pell de llimona ratllada. Remenarem tots els ingredients fins que tenguem una pasta.
Agafarem cullerades de pasta i amb les mans les donarem forma piramidal. Posarem cada porció damunt una palangana que haurem cobert de paper de forn. Els courem a 160 graus durant 15 minuts o fins que vegem que són cuits. Si es couen molt aviat podem baixar la temperatura a 150ºC. Els treurem i deixarem que refredin abans de guardar-los en un recipient hermètic. Ben estotjats poden durar molt de temps.
taulaposada 