Em pens que els molls eren l’única classe de peix que se’m resistia. Sempre els trobava un punt amarg i per això procurava no menjar-ne mai. Segons em va contar la peixatera, els molls que amarguegen són els de roca perquè tenen la panxa verda. Decidida a provar la teoria d’una entesa en la matèria he cedit a comprar-ne i la meva sorpresa ha estat molt i molt grata. Els he trobat suaus i ferms, boníssims!!!
A més, m’encanta quan vaig al mercat amb una idea i el que hi veig em fa canviar totalment d’opinió. No vull semblar flipada però és com si em diguessin “ep, Caterina, som aquí, tria’m!!!” aquesta recepta ha estat una sorpresa per a mi i l’he cuinada amb molt de gust. Esper que us agradi tant com a mi.
Ingredients (per a 2 persones)
4 molls ja nets i tallats en filets
1/2 bulb de fonoll
50 gr de pèsols ja esclovellats
2 pastanagues morades
3 grells
1 c/s farina ( en el meu cas era de cigró)
oli, sal, pebre bo
Rentarem totes les verdures. Tallarem les pastanagues i el fonoll en quadrats petits. Trinxarem els grells de dalt a a baix. Reservarem.
Bullirem els pèsols uns 5 minuts. Passat aquest temps els posarem en aigua en gel i deixarem que hi estiguin una estona. Colarem i reservarem.
Saltejarem els grells en una paella. Els treurem i deixarem sobre paper de cuina. Dins la mateixa paella hi saltejarem les pastanagues, un minut després hi posarem el bulb de fonoll i poc temps després els pèsols. Salpebrarem al final.
Enfarinarem els filets de moll, prèviament salpebrats, amb la farina de cigrons. Abocarem oli en una altra paella més petita i hi fregirem els molls, procurant que ens quedin daurats però sense coure’ls massa. Els deixarem sobre paper de cuina per treure l’excés d’oli.
Muntarem el plat fent un llit amb els grells i les verdures, hi posarem els filets de moll al damunt i servirem a taula ben calent.
taulaposada 
Mira que m,agrada es peix, pero es moll ni el me mir…
Ara que aixi com tú ho has fet crec que m,ha d,agradar.
Tal vegada es que m,encanta sa pastanaga negra o safarnaria i serà una bona manera d’atrevir-me a menjar molls.
I gràcies per compartir les teves receptes.
M'agradaM'agrada
Hola Magui, a mi em passava com a tu, després he descobert que eren els molls de roca els que no m’agradaven perquè tenen un gust amarg. Si pots demana la seva procedència abans de comprar-los. Esper que t’agradi la combinació si et decideixes a cuinar-los, ja em contaràs. Besades i gràcies per visitar el blog.
M'agradaM'agrada