L’aranya clavada ben enmig del menjador, il·luminava tota l’estança. Per a un dia tan
assenyalat havien desplegat les ales de la taula i l’havien vestida amb les estovalles brodades
de fil. Bessons torrats, coca amb verdura, coca de quarto, panades, olives, bunyols… amics,
veïnats i parents anaven passant, s’asseien i brindaven, reien entre coverbos i molts d’anys. Un
any més lloarien la mà destra de la cuinera, enllepolits encara pels bunyols de vent. La pasta,
en principi seca, s’amorosia per la crema i esclatava saborosa i lleugera dins la boca. Brufaven
el sant i partien cedint el relleu a altres més tardans en un sainet circular que acabava fins ben
entrada de fosca. Els tassons a mig beure, els plats buits. La casa quedava en silenci i el lleu
ressò dels convidats restava engolit per les ombres.
Les masses fregides són probablement una de les primeres formes de rebosteria que va existir.
Coneixem alguns exemples cuinats a l’Antiga Grècia i a l’Imperi Romà. Es tracta de trinxes de
pasta estirades, tallades en petites porcions que es fregien i endolcien amb mel. Els romans
preparaven uns dolços anomenats globi o scriblitae, petites boles de massa de farina, formatge
o farina de blat, fregides en oli o greix i després regades amb mel que podríem considerar els
avantpassats directes dels bunyols. Durant l’edat mitjana, amb l’expansió del món islàmic,
moltes tècniques de rebosteria es van estendre per tota la Mediterrània. Els àrabs
perfeccionaren l’ús de l’oli d’oliva, del sucre i dels dolços fregits. Cal assenyalar que aquest
sistema de cocció, talment ara, era considerat com a molt convenient per a una digestió fàcil i
saludable. Un cop fregides les pastes s’arrebossaven en sucre o es banyaven amb mel. Amb el
pas del temps, les masses fregides dolces van passar a les cuines monàstiques i populars. Ja
en el Llibre de sent Soví (s. XIV) s’hi recull una recepta de bunyols que es fan amb pasta de
farina, vermells d’ou i formatge. Pel que fa a nosaltres Fra Jaume Martí Oliver constatarà en el
seu receptari la gran estima que hi havia a Mallorca per a aquest tipus de dolç. El ventall de
receptes del seu manuscrit en són un bon testimoni, amb receptes tan diferents com els
bunyols d’arròs amb llet, els bunyols de repente frits, els bunyols bons, els de patata i els
bunyols de vent. Amb el pas del temps algunes d’aquestes receptes cauran en l’oblit però no
serà el cas dels bunyols de vent, una elaboració que ha sofert certes transformacions, sobretot
en el sistema de cocció, i que apareix en quasi tots els receptaris. El qualificatiu de vent fa
referència a la seva textura. Gràcies a la cocció els bunyols augmenten de volum i tornen
lleugers, airejats i buits. Les primeres fórmules que trobam en els nostres receptaris no són molt
precises en la quantitat d’ingredients. En canvi sí que solen ser molt explícites en la manera
d’emprar-los per tal d’obtenir un resultat òptim. Un fet que no sol ocórrer amb altres plats,
alguns tan poc explicats que resulta difícil preveure el resultat final. En general els bunyols
s’obtenen després d’escaldar la farina en un líquid. Quan ha refredat s’hi afegeixen els ous,
d’un en un. Una vegada ha reposat una mica la pasta es fregeix per tandes amb l’ajuda d’una
cullera i s’arrebossa amb sucre. Amb el temps la fritura ha estat substituïda per la cocció al forn,
un bon aliat per a unes postres que permeten pecar sense tant de remordiment.
Ingredients
per als bunyols
125 gr aigua
125 gr llet
110 gr mantega
5 gr sucre
1 pessic de sal
1 pell de llimona ratllada
4 ous
per a la crema pastissera
500 ml llet
2 ous
120 gr sucre
30 gr maizena
2 culleretes extracte de vainilla
1/2 branca canyella
Pimer de tot farem la crema
Per fer la crema pastissera bullirem tota la llet manco mitja tassa amb la canyella i l’extracte de
vainilla. Apagarem el foc i deixarem que infusioni fins que sigui tèbia.
Dissoldrem la maizena en la llet que hem reservat. Batrem els ous amb el sucre i hi afegirem la
llet amb maizena. Hi abocarem la llet infusionada a poc a poc. Ho colarem i ho tornarem a
posar al foc mig baix sense deixar de remenar fins que espesseixi. Deixarem que refredi tapant-
la amb un paper film a pell de la crema.
Per fer els bunyols
Posarem la llet, l’aigua, el sucre, la sal i la mantega en un cassó. Quan bulli hi posarem de cop
la farina. Remenarem fins que la pasta es desferri de la cassola. Deixarem que entebeeixi.
Hi posarem els ous d’un en un procurant no posar el següent fins que el primer no estigui ben
integrat. Ens ha de quedar una pasta llisa i sense grums. En alçar la pasta amb l’espàtula ha de
quedar una punta en forma de bec.
Si volem fregir els bunyols hem de posar oli abundant en un recipient. Quan sigui ben calent hi
posarem cullerades de pasta que anirem girant fins que s’hagin daurat. Els traurem i els
posarem sobre paper absorbent.
Si els feim al forn posarem la pasta en una màniga pastissera. Farem muntets i els enfornarem
a 190oC uns 20 minuts o fins que vegem que s’han daurat.
Una vegada freds els farcirem amb la crema ,empolsarem de sucre en pols i servirem
taulaposada 