Amb aquestes galetes particip per primera vegada en els reptes “Las recetas de tía Alía“, el blog de na Carme en el qual es proposen dos plats cada mes, un de dolç i un altre salat que ha extret de l’antiga llibreta de receptes de la seva tia. Aquest vegada m’he decantat pel dolç tot i que el plat salat era ben temptador, unes costelletes amb beixamel arrebossades que feien molt bona pinta.
Per fer les galletes segons la recepta me n’he vist amb feines. La primera vegada varen anar a parar quasi totes al fems. Quan les vaig treure del forn eren passables, a l’endemà pareixien de goma! finalment les he fet així, pujant la quantitat de mantega i no posant-hi llet. Per fer-les un poc cruixents hi he posat ametlles, m’ha agradat sentir el toc cruixent del fruit sec dins la galleta. Si no heu provat mai la farina de blat de les índies (o blat de moro) us la recoman. Té una textura totalment diferent, com més serredinosa. I molt suau quan la treballes perquè és molt fina al tacte. Tota la galleta en sí és molt agradable al paladar així que us recoman que les proveu de fer.Ingredients
250 gr mantega
200 gr sucre glas
450 gr farina de blat de les índies
1 ou
80 gr ametles crues i pelades
60 gr albercocs secs
Encalentirem el forn a 180ºC. Tallarem les ametlles a trossos petits amb un ganivet. Tallarem els albercocs tan petits com ens sigui possible.
Mesclarem la mantega a temperatura ambient amb el sucre glas. Quan tengui consistència de crema hi afegirem l’ou i ho mesclarem fins que estigui ben incorporat. Hi posarem les ametlles i l’albercoc. Afegirem la farina tamisada i ho remenarem amb l’espàtula fins que tenguem una massa homogènia.
Estendrem la pasta sobre una superfície enfarinada i amb el corró l’aprimarem. Tallarem amb el motllo que més ens agradi i posarem les galletes en una palangana. Les enfornarem uns 12 minuts, vigilant que no es cremin. Un cop estiguin les treurem i les deixarem refredar sobre una reixa.
És millor que els albercocs estiguin ben picats perquè sinó us molestaran a l’hora de fer la forma de les galletes. Sense els albercocs són bones igualment, així que si voleu no fa falta posar-n’hi. Potser hauria d’haver estat més fidel a la recepta mare i fer més proves però no hi havia manera de trobar la farina, tot i veure’n sovint. He arribat a pensar que molta gent de Mallorca estava fent la recepta! fins avui no les he pogut fer i ha sortit així, em sap greu, Carme.
taulaposada 
Qué bien. Me encanta que te hayas unido a los retos de Tía Alia. No te preocupes. Yo también he tenido que tirar algo que estaba preparando porque no me salía. Sin ir más lejos, hace una semana hicimos galletas en casa, y terminaron todas en el cubo. Me ha gustado tu toque de albaricoque seco. Un besito.
M'agradaM'agrada
Sí, em feia ganes participar. A més, trob que és la millor manera de conèixer nous blogs, de què et coneguin a tu i de fer receptes que mai hauries pensat. I tot plegat fa que estiguis més animada i et facis el repte a tu mateixa.
Gràcies pel teu comentari.
M'agradaM'agrada
Bueno bueno bueno…llegas tarde pero mira cómo lo haces: con un as debajo de la manga. Una versión muy rica de las galletas de harina de maíz de Alia. Un aumento de mantequilla considerable que seguro que las hace más suaves al paladar y menos secas que las de la receta original.
Si has tenido tiempo de pasar por los otros blogs participantes habrás visto que las dificultades del reto dulce han sido la tónica general. Quien más y quien menos ha tenido que hacer ajustes a la receta. Yo, sin ir más lejos, la he hecho tres veces y en las tres ocasiones he ajustado ingredientes.
En fin, por eso se llama reto. Si no pues la gracia sería otra.
Espero que hayas disfrutado participando en el reto y que te animes en meses futuros. El lunes próximo publicaré las recetas del reto de febrero así que, si hay interés, no te pierdas la entrada 🙂
Bss y hasta pronto !!!
M'agradaM'agrada
Hola Carmen, sí, he vist totes les altres propostes i he llegit que les dificultats amb la recepta original han estat generals. Algunes eren bastant semblants a les que vaig fer la priera vegada. T’he de dir que, tot i que aquestes tenen molta mantega, són molt bones i estic contenta d’haver-les modificat per les primeres. M’ha agradat participar en el teu repte i repetiré sempre que em sigui possible. Gràcies i fins aviat!
M'agradaM'agrada