No sé si havia tengut mai tants dubtes a l’hora de publicar una entrada. La qüestió és que a hores d’ara no estic segura de si el que veis aquí és una menestra o una simple ensalada de verdures. A “Memòries d’una cuinera” ens han proposat aquest plat i com que no n’havia fet mai no sabia molt bé com ho havia de compondre. He cercat bastant i he vist receptes de totes maneres: amb brou, sense, amb carn, patates, ou,… al final i posant límits a tanta informació, he fet la meva pròpia versió, que s’asembla molt al que solc dinar o sopar molts de dies. Per personalitzar-la l’he amanida amb una gremolata de festucs. Aquesta picada d’origen italià és, bàsicament, una picada d’all i julivert a la qual s’hi afegeix pell de llimona ratllada.
Veureu que he cuinat les verdures de diferents maneres i en coccions curtes. Totes elles eren molt tendres i la meva intenció era que quedassin al dente. Em sembla que aquesta no és una característica de la menestra però per no seguir amb el debat al meu cap, m’estim més deixar-vos la recepta tal i com l’he feta i ja em direu què en trobau. A mi, de totes maneres, m’ha agradat molt.
Ingredients
4 pastanagues baby o de manat
6 espàrrecs
3 carxofes petites
8 pèsols d’oli
6 cols de brussel·les
per a la gremolata
la pell d’1 llimona ratllada
1 cullerada d ejulivert picat
1 all
12 festucs picats
oli verge
sal en escates i pebre bo
Netejarem les verdures i tallarem les parts dures de cada una. Posarem una olla al foc i quan arranqui el bull escaldarem els pèsols d’oli uns 30 segons. Els treurem i posarem en un bol amb aigua freda i gel per aturar la cocció. Courem els espàrrecs al vapor durant 5 minuts. Bullirem les cols uns 7-8 minuts i farem el mateix amb les pastanagues. Anirem posant les verdures en l’aigua amb gel. Les colarem totes.
Mentrestant farem la gremolata mesclant el julivert, l’all picat, la pell de llimona, els festucs picats grosserament i l’oli.
Emplatarem les verdures i l’amanirem amb la gremolata, el pebre bo mòlt i unes escates de sal.
Nota: Si no voleu menjar les verdures fredes les podeu saltejar una mica en una paella o posar directament al microones.
Que maravilla de menestra, que colorido es impresionante. Eso dice mucho de como se ha cocinado esa verdura y la tuya es espectacular y con una gremolata que me encanta. Bss
Virginia “sweet and sour”
M'agradaM'agrada
Gràcies Virginia, fins aviat!
M'agradaM'agrada
Me ha encantado tu menestra. Las fotos increíbles. Vaya colores!!. Y el toque final con el pistacho me ha parecido buenísimo. Un besito.
M'agradaM'agrada
Gràcies Cósima, els colors no estan retocats, fer les coccions curtes i submergir les verdures en aigua freda ha fet que es potenciïn més. Besades i fins aviat!
M'agradaM'agrada
quina bona pinta! m’ha agradat molt la idea de la granola de festucs. Unes fotos molt xules. Gràcies per participar. Petonets
M'agradaM'agrada
Gràcies a vosaltres, Judith, ens veim a la propera!
M'agradaM'agrada
Fa molt bona pinta, i pensa que no sóc gens de cols de Brusel·les però aquestes no tenen aquell color verd apagat, deu ser pel que dius que les volies fer cruixents.
Moltíssimes gràcies per participar.
M'agradaM'agrada
El color els ha quedat així perquè una vegada cuites les vaig submergir en aigua i gel. A mi les cols de Brusel·les em pirren però reconec que és un verdura que no agrada a tothom. Gràcies a vosaltres per fer la convocatòria!
M'agradaM'agrada
Menestra o no, és una opció de menjar verdesca molt interessant!!! Amb una presentació excel·lent! Crec que cuinaré aquesta recepta, a la meva dieta li agradarà menjar diferents, sortint una mica del simple torrat i bullit!!! 😉
M'agradaM'agrada
Caterina, ja em diràs com t’ha anat. A mi m’agrada molt i les solc cuinar així ben sovint. Besades
M'agradaM'agrada