Cocarrois de moniato i sobrassada

Els cocarrois són una de les meves debilitats. M’agraden de tota manera però sobretot que la pasta sigui prima i cruixent, amb molta verdura i amb un punt de coent. No cal dir que els que fa ma mare són els millors del món. El dia que en feim a casa és com un aconteixement però no sol ser sovint.

Aquests d’avui són els primers que he fet jo sola i ja que em desmarcava de les faldes maternes he canviat també el farcit. A Mallorca els més populars són de col, de verdura i  segons a on, solen fer-se amb patata i ceba. De moniato no els he vist mai enlloc però per canviar em va passar pel cap fer-los així. He tengut convidats de bon paladar a casa que m’han donat la seva opinió i a tots els han agradat molt, esper que no ho hagin dit només per quedar bé. De totes formes n’he quedat encantada i per això vos faig arribar la recepta. Aquestes pastes farcides no tenen complicació però sí que són laborioses. La major dificultat pot recaure en fer els pessics i cloure’ls bé. Una vegada s’ha agafat pràctica es fan en un moment. Amb aquestes quantitats me n’han sortit 19. La mesura de la tassa de cafè respon a les tasses antigues, que són una mica més grosses que les d’ara.

Ingredients
per al farcit:
2 kg de moniato vermell
2 manats de grells
2 cebes
2 porros
5-6 alls
sobrassada tallada a daus
pances
pebre bord dolç, pebre bord coent, pebre bo, sal, oli
per a la pasta
1 kg farina fluixa
150 gr saïm
3 tasses de cafè d’aigua
1 tassa de cafè d’oli

Prepararem el farcit el vespre abans per a què agafi més gust. Pelarem els moniatos i els tallarem en juliana. Farem el mateix amb la ceba. Tallarem els grells, els alls i els porros a trossos petits. Mesclarem tota la verdura en un bol i la tremparem amb la sal, els pebres i l’oli al nostre gust. En aquest temps la podem deixar a fora, en un lloc fresc. Quan faci més calor s’ha de guardar a la gelera i, tant d’una manera com de l’altra, la taparem fins que sigui hora d’emprar-la.

Per fer la pasta posarem el saïm a temperatura ambient en un bol o ribell, l’aigua i l’oli. Fondrem el saïm amb les mans i l’anirem integrant amb els altres líquids. Quan ja no hi hagi quasi grums hi abocarem la farina i ho anirem mesclant. Si veim que ens queda massa forta hi afegirem una cullerada d’aigua i una d’oli fins que la tenguem ben encertada. La pastarem uns 5 minuts i la deixarem reposar mitja hora tapada amb un drap.

Una vegada tenguem la pasta a punt la fenyerem, farem un pastó i el dividirem en porcions de 100 gr aproximadament. Amb cada porció farem una bolla que estendrem amb l’ajuda d’un aprimador. Posarem una cullerada del farcit, uns 3-4 daus de sobrassada, 3-4 pances i una altra cullerada generosa de moniato. Ho aplanarem un poc amb la cullera per donar forma i clourem el cocarroi unint els dos extrems de la pasta, de manera que ens quedi una mitja lluna. Farem una espècie de cresta, tallarem els sobrants en cas de què n’hi hagi, i amb els dits anirem fent els pessics característics, cloent i tombant des d’un cap a l’altre.

Posarem els cocarrois en una llauna apte per anar al forn i els courem a 180ºC durant una hora aproximadament. És convenient que us fixeu com està de cuita la sola del cocarroi, ha de ser ben rosseta.

Els traurem del forn i deixarem que refredin uns 5-10 minuts a la llauna i després els deixarem damunt una reixa. I ja estaran a punt per menjar. Acompanyau els cocarrois amb un bon vi negre, ja veureu que amb un no en tendreu prou.

Nota:Procurau que els cocarrois us quedin ben plens del farcit perquè un vegada cuits, la verdura minva (es veu bé a la primera foto). Sol ser comú que es facin forats a prop dels pessics perquè la pasta s’estira o perquè l’hem aprimat massa. Aprofitau els retalls per tapar-los, no passa res i  no vos desanimeu si us ocorr.