Així com per les matances s’oferien figues seques i galletes de crema de coco, aquests eren les pastes habituals el dia de tondre les ovelles. La seva forma característica les fa particulars tot i que no ho són els seus ingredients, molt habituals en la rebosteria mallorquina. Són molt senzilles i en surten un munt amb la mesura que aquí public. Supòs que per la seva austeritat i per la quantitat que en sortia era molt recurrent fer-ne per a qualsevol esdeveniment social.
Feia temps que anava al darrera d’elles perquè només n’havia fet de petita, a ca la padrina d’unes amigues. Recordava que tenia la màquina a posta però no sabia ni la recepta ni a on podria trobar l’aparell. I va ser de manera casual, parlant amb les meva tia Antonina que en vaig saber més coses. Em va venir tan bé que ella mateixa tenia la màquina en qüestió i la recepta! com podeu veure a la fotografia es tracta d’un instrument de capolar carn d’un temps. Per fer la forma acanalada s’hi ha de posar una petita peça amb una obertura dentada i només cal anar tallant la pasta a mesura que surt.
Tenia moltes ganes de fer-les i com que a Memòries d’una cuinera han proposat que féssim galletes, he vist l’oportunitat perfecta per recuperar aquesta antiga recepta. He fet la meitat de la mesura i me n’han sortit un centenar. Si la feis completa heu de saber que són 4 ous i 3 blancs per 1 kg de farina. Per ser més pràctica només he posat un blanc d’ou quan he fet la meitat de tot. Segur que hi ha moltes versions, jo he fet la de la meva tia Antonina i li dedic les galletes amb tota la meva estimació.
Ingredients
500 gr farina
125 gr sucre
125 gr saïm
2 ous
1 blanc d’ou
1/2 tassa cafè d’oli
sucre en pols
canyella en pols
Encalentim el forn a 180ºC. En un ribell o un bol hi posam el saïm a temperatura ambient, l’oli, el sucre i els ous. Acabam de fondre el saïm amb les mans i ho mesclam tot de manera que ens quedi una crema fina i sense grums. Hi mesclam la farina tamisada per tandes fins que no s’aferri a les mans o a les parets del recipient.
Farem bolles grosses i anirem introduint la pasta a la màquina. Tallarem les galletes segons la mida que més ens agradi i les posarem en una safata de forn prèviament folrada amb un silpat o amb paper vegetal. Les enfornarem 12-15 minuts, girant la palangana a la meitat del temps. Les deixarem refredar sobre una reixeta. Abans de servir-les vos recoman que les empolvoreu amb sucre en pols i una mica de canyella.
Nota: com que en surten moltes em semblen perfectes per a una festa o per a un àpat amb molta gent. Si no trobau la màquina (crec que no serà difícil a qualsevol ferreteria) podeu emprar un tallador de pasta qualsevol i fer la recepta talment. No són molt dolces així que si sou molt llépols vos recoman que hi afegiu una mica de sucre.
taulaposada 
Chulísima la máquina. Toda una joya. La verdad es que las galletas salen preciosas. Es una gozada cuando encuentras una cosa de este tipo en los armarios familiares.
M'agradaM'agrada
Sí, és cert Cósima, si la meva tia m’hagués regalat un anell no m’hauria fet tan contenta. Aquestes coses m’enamoren, segur que els que tenen debilitat pels estris de cuina m’entendran la mar de bé.
M'agradaM'agrada
Quina gràcia que es facin amb una màquina de carn i que bé que no es perdin les receptes de tota la vida!;)
Moltíssimes gràcies per participar al memòries.
M'agradaM'agrada
Ai… quina joia de màquina!!!! A casa en tenim una, i l’aprofitam per fer el torró de xixona, però no he sentit a parlar mai d’aquest tipus de galletes… ja sé de què xerraré amb sa tia Bartomeva i sa padrina quan les vagi a veure!!!!!!
Les galletes han quedat molt guapes!!!!!
Salut!
M'agradaM'agrada
Caterina, ja em diràs si te n’han parlat. Potser elles les coneixen per un altre nom. És cert que puc emprar la màquina pel torró de xixona, no en feia comptes però m’has donat una bona idea! enguany ja tenc els motllos preparats i faig comptes fer-ne! gràcies pel te comentari
M'agradaM'agrada
avui ja puc anar a dormir tranquil·la! ja se una cosa més ;P moltíssimes gràcie sper participar. petonets
M'agradaM'agrada
Què maca la història que hi ha darrera d’aquestes galetes! M’agrada molt la forma que li dona la màquina, molt original!
M'agradaM'agrada
Ahir et vaig veure a “Uep, com anam?”, m´encanta la teva pàgina i aquestes galletetes les faré aquest mateix cap de setmana!!!
Enhorabona!
M'agradaM'agrada
Gràcies Inma, esper que t’agradin i les tornis a fer altres vegdes. Salutacions i fins aviat!
M'agradaM'agrada
La meva padrina en deia galetes arrissades i, a una de les seves llibretes diu “galetes que reten molt”.
M'agradaM'agrada
És que reten una barbaritat, en surten una burrada! supòs que per això anava tan bé fer-ne per tondre o per festes. També els he sentit anomenar galletes de monja. En els convents, tan amatents a fer dolços, ben segur que hi devia haver aquestes màquines
M'agradaM'agrada
Caterina m’has fet ben contenta. Tenim una màquina de capolar amb aquesta llosa i fins ara no havia sentit a parlar d’aquestes galetes. Ja ho provaré amb el saïm de les matances. Enhorabona per la feina.
M'agradaM'agrada
Hola. Fa molt que cercava a aquesta recepta i la vaig trobar fa un temps, però ara en tenc una variant una mica més dolça. La posaré aquí per si qualcú s’anima a provar les dues versions:
– 2 taces de saïm
– 1 taça de sucre
– 1 copa d’anís
– 1 copa d’aigua
– 1/2 taça de flam en pols
– farina normal, la que necessiti
Salut!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Toni. Aquest intercanvi de receptes m’agrada moltíssim. He de provar de fer la teva versió. Quan tengui temps creu-me que la duré a terme. Empres la mateixa màquina?
M'agradaM'agrada
Sí, és la mateixa màquina, les meves padrines les feien servir per picar carn, però no tenia la peça que tu tens per fer-les. La vaig fer jo amb un petit brico i una monada, sa veritat és que queden molt bé!
M'agradaM'agrada
És una bona solució, Toni. Ara ja no les fan a aquestes peces. Ho vaig demanar a la casa perquè hi havia hagut gent que, a través del blog, m’ho havia demanat i em digueren que ja no les fabricaven. Que la única cosa que podien fer era recórrer a ferreteries antigues que encara en tenguéssin o anar a un ferrer i que fes la peça en qüestió.
M’alegra que te n’hagis sortit, envia una foto quan puguis, a veure què tal les galletes. Gràcies pel teu comentari i per visitar el blog!!!
M'agradaM'agrada