Escaldums

 

M’agrada publicar receptes tradicionals perquè pens que és una bona manera de fer-les viure, de donar-les pervivència en el temps. Sé que no aportaré massa amb aquesta però m’interessa que sigui aquí per a què pugui ajudar a qui decideixi fer-ne. Els escaldums no són gens dificultosos però sí que tenen el seu procés i, per això, no és un plat que es faci cada dia. Ara que fa fred vénen molt de gust els escaldums, s’agraeix molt un platet ben calent a taula. La recepta que public és la que he après a fer de ma mare, amb pollastre, costella de porc i pilotes però també els podeu fer amb indiot o només de pilotes. Siguin com siguin i amb les herbetes adequades, és una recepta deliciosa que voldreu fer un dia que tengueu temps. Les herbes dels escaldums són, sobretot, el moraduix, el llorer i la farigola. Jo pos tarongí a les pilotes perquè m’agrada el punt cítric que dóna i també perquè en tenc de sembrat a casa.

Que no us enganin les imatges, la quantitat dels ingredients és per a unes 10 persones, el que passa és que per a les fotos vaig fer una part dins la greixonera que aquí veis i la resta en un calderó més gran. Continua llegint

Suquet de Cap Roig

Suquet de caproig

El peix que més m’agrada és el Cap Roig, un peix robust amb moltes espines i d’un color ataronjat i vermell tacat que el fa ben coneixedor. És un animal molt apreciat al Mediterrani i el seu preu sol ser elevat. Per a mi un Cap Roig bullit amb un raig d’oli d’oliva verge extra de la millor qualitat és un dels millors plats del món. Em feia moltes ganes fer una entrada on fos el protagonista. Quan els vaig veure al mercat no ho vaig dubtar gens, encara es movien! la peixatera em va dir que els acabaven de dur de la barca que té el seu home. Crec que mai havia comprat un peix tan fresc. Llàstima que a la fotografia no s’apreciï com es movien. Em varen fer tantes ganes que vaig pensar que faria un suquet. Continua llegint

Patató a la brava i musclos al vapor, el plaer de fer el vermut a la terrassa.

Patató a la brava i musclos al vapor

Quina calor que feia el dissabte passat!!! havíem quedat a Palma a passar el cap de setmana i decidírem encetar la temporada fent l’aperitiu-dinar a la terrassa. Entre el para-sol i l’airet que circulava vàrem gaudir realment del migdia, cosa que no podem fer a l’estiu de ple. He de dir que som uns privilegiats perquè tenim una terrassa amb unes vistes precioses a la catedral. I quan ens giram, són l’església de st Francesc i el pinacle de sta Eulàlia el que ens deixa bocabadats. Són el nostre triangle visual, llàstima que l’església de Montission quedi oculta rera les teulades perquè ja seria la culminació de les grans vistes del barri. Continua llegint

Coca de patata amb prunes

Coca de patata i prunes

Algunes varietats de pruna estan encara de temporada. Quan era la plena dels albercocs no vaig publicar la coca que solc fer-ne així que he pensat que era un bon moment per provar-la amb prunes. M’agrada com queda perquè és a l’hora humida i esponjosa, amb la textura amorosa que la patata dóna a les masses i el contrast de l’acidesa de la fruita. Continua llegint

Truita llorencina

truita llorencina

Una de les meves darreres lectures ha estat el llibre “La cuina dels ermitans” de Miquel de Binifar. En ell s’hi descriuen els usos i costums gastronòmics dels ermitans de Valldemossa i de l’ermita de Betlem, a Artà. Els ermitans eren persones de costums molt arrelades i extremadament conservadors que rarament incloïen les novetats que poguessin aportar els més joves que ingressaven a l’ermita. Per amor als seus vots temien pecar de gola o faltar al vot de pobresa i, per tant, els plats que es descriuen en el llibre estan exempts de floritures. Continua llegint

Tarta tatin de patató, tomàtiga i formatge de cabra

El títol d’aquesta recepta s’assembla més a un joc de vocalització que no a una altra cosa. Però el cert és que és una delícia que tant serveix d’entrant com de plat únic. Tot i que segueix unes quantes pautes és molt bona de fer.

Amb aquesta recepta particip en el concurs del 1r aniversari del blog Terecetario, on la única cosa que es demanava és que aparegués alguna lletra “T”. Condició que en aquest cas es compleix i molt i ja que és així aprofit l’avinentesa del concurs!

Continua llegint

Parmentier amb ceba caramelitzada

El parmentier és un plat que té com a base el puré de patates que es pot fer de moltíssimes maneres. Jo volia que fos un primer plat i vaig pensar que amb aquesta combinació podria tenir un bon resultat. Segons com el faceu pot ser l’acompanyament d’un plat de carn o de peix. En una altra ocasió publicaré una versió que he fet amb bròquil i que pot servir molt bé com a guarnició. Les quantitats són per a dues persones.

Continua llegint

Patates farcides de salmó amb mantega aromàtica

Aquesta recepta és fruit de la casualitat i del que hi havia a ca nostra en el moment de fer-les. Vaig emprar una mantega que ja havia fet per a una altra ocasió i em va venir al pèl. Cada un la pot fer amb les herbes que més li agradin, com que l’havia feta per acompanyar salmó marinat, aquesta tenia anet. La veritat és que aquest plat és molt fàcil de fer i el resultat em va deixar ben satisfeta.

 

Ingredients:

6 patates mitjanes

90 gr formatge cremós (philadelphia)

100gr salmó fumat

1 cullerada de mantega aromàtica

per a la mantega aromàtica:

mantega

pebre rosa

anet

farigola

romaní

Primerament farem la mantega tallant la porció que necessitam i deixant-la a temperatura ambient. Una vegada que ens ha tornat manejable l’esclafam amb la forqueta i hi afegim les herbes i les espècies. Amb una espàtula ho mesclam bé i feim un tub o una bolla que embolicarem en un paper film. A la gelera es guarda molt bé durant molt de temps.

Rentarem les patates amb la pell i les punxarem amb un ganivet. Les embolicarem amb paper d’alumini i les posarem al forn prèviament escalfat a 180ºC durant 40 minuts o fins que sigui fàcil punxarles del tot amb un escuradents.

Amb una cullera buidadora i sense pelar-les, buidam les patates deixant una mica de gruixa per a què tengui consistència.

En un bol aixafam la popa de les patates i hi afegim una cullerada de la mantega, de manera que es fongui amb la calentor de la patata. Ho mesclam i anam afegint el formatge cremós i el salmó tallat petit, sal i pebre bo. Una vegada feta la pasta tornam a omplir les patates i les rematam amb unes tiretes del salmó.