Molls amb saltejat de pèsols tendres, bulb de fonoll i pastanagues morades

molls amb saltejat de fonoll, pèsols tendres i pastanagues morades

Em pens que els molls eren l’única classe de peix que se’m resistia. Sempre els trobava un punt amarg i per això procurava no menjar-ne mai. Segons em va contar la peixatera, els molls que amarguegen són els de roca perquè tenen la panxa verda. Decidida a provar la teoria d’una entesa en la matèria he cedit a comprar-ne i la meva sorpresa ha estat molt i molt grata. Els he trobat suaus i ferms, boníssims!!!

A més, m’encanta quan vaig al mercat amb una idea i el que hi veig em fa canviar totalment d’opinió. No vull semblar flipada però és com si em diguessin “ep, Caterina, som aquí, tria’m!!!” aquesta recepta ha estat una sorpresa per a mi i l’he cuinada amb molt de gust. Esper que us agradi tant com a mi. Continua llegint

Bunyols de pastanaga i halloumi

Bunyols de pastanaga i halloumi

El halloumi és un formatge originari de Xipre elaborat amb llet de cabra i ovella. És un formatge amb un punt alt de fusió, la qual cosa fa que resisteixi molt a l’hora de fondre’s i sigui ideal per fer-lo a la planxa. Es sol vendre macerat en una espècie d’aigua sal i el seu sèrum. Té un sabor salat i una textura en capes. Es pot consumir fresc i també a la planxa o fregit.

Aquí, acompanyant aquests bunyols, arrodoneix molt el plat i aporta contrast a la dolçor de la pastanaga. Continua llegint

Ensalada de llamàntol amb hummus de pastanaga i cruixent d’alga nori

Ensalada de llamantol i hummus de pastanaga

Aquesta ensalada que pot semblar pomposa és ideal per quedar bé a un preu relativament assequible. Els llamàntols provinents d’Amèrica es solen vendre entre 6-9€ la peça, depenent del tamany de cada un. Jo preferesc els llamàntols de la costa gallega per ser més grossos i gustosos però són també molt més cars.

A la recepta d’avui us enseny com el solem cuinar nosaltres. Es fa molt ràpidament i no embruta la cuina. Només hi ha un inconvenient i és que s’ha de partir pel mig a casa. Si el comprau fresc és possible que sigui viu quan hagueu de realitzar l’operació. Una vegada obert l’animal encara batega uns minuts i és un patiment que et treu les ganes de menjar-te’l, la veritat. Per altra banda, si demanau a la peixateria que ho facin ells, correu el risc de perdre tot el moll de la part del cap, que és, per a mi, la part més gustosa del llamàntol. Continua llegint

Sandvitx d’hortalisses d’arrel amb pa de motllo integral d’espelta

sandvitx d'hortalisses d'arrel amb pa de motllo integral d'espelta

Buf, no sabia com anomenar aquest entrepà i m’ha quedat una mica estrany i rimbombant. Esper que a la primera s’entengui la meva proposta per al “Memòries d’una cuinera” d’aquest mes, que va de sandvitxos. Per fer-lo vaig partir d’una sèrie d’idees: fer el pa de motllo jo mateixa, que el farcit aguantàs la calor per poder-lo dur a la platja i que fos el més lleuger possible. Continua llegint

Rotllets de neules d’arròs amb salmó fumat

M’he proposat publicar receptes lleugeres que puguin servir com a idea de plats senzills i sans per depurar una mica l’ingesta copiosa de les festes que hem passat. Aquests rotllets són com una ploma i a més, es fan en un moment. L’únic inconvenient és que les neules són molt fràgils i es trenquen amb facilitat. Les instruccions del paquet diuen que, una vegada hidratades, s’han de posar sobre un drap eixut. A mi, com més bé m’ha anat, és posant-les directament sobre la post de tallar. Les podeu farcir del que volgueu, jo he emprat el que tenia a casa però tenen possibilitats infinites. Si les voleu fer més contundents les podeu fregir com si fossin rotllets de primavera. Continua llegint

Pastís de pastanaga

Aquest darrer estiu vàrem visitar Escòcia, un país meravellós que recoman de manera entusiasta. El britànics posen especial atenció a l’hora de prendre el te o de berenar i tenen una varietat de dolços que fa que sigui un plaer asseure’s a la taula. No era gens fàcil per a mi vèncer la temptació. En vaig tastar de boníssims i un dels que més em va agradar va ser un pastís semblant a aquest. En tornar vaig cercar la recepta que més s’hi acostàs i que he anat modificant fins que ha quedat així.

Continua llegint

Frit de pastanagues

Una de les verdures que trob més atraients de la tardor és la pastanaga morada. El seu lila intens és ben particular i ja va bé que la paleta cromàtica canviï també a la taula. Menjar-ne em porta molts records familiars i no puc evitar veure-les sense que aquests em retornin a la memòria.

Publicaré la recepta que fa ma mare i que és la que hem menjat sempre. Per a què no siguin tan feixugues no hi he posat xulla, però a casa sempre n’hi han posat. Si algú és vegetarià és un plat ideal sense la carn magra i el botifarró. Les pastanagues no tenen una temporada massa llarga, així que si les voleu fer val més que sigui aviat. Tenc ganes de fer altres coses amb aquest vegetal i si m’agrada el resultat ho publicaré en breu. Les quantitats estan pensades per a un entrant de 4 persones però si sou menjadors val més que en poseu més.

Ingredients:

2 manats de pastanagues (430gr pelades, aproximadament)
165gr de colflori tallada a ramets
1 manat de grells
3 carxofes
100gr carn magra
2 botifarrons
4 alls
1 pebre coent
2 fulles de llorer
fonoll

Pelam les pastanagues a rodanxes gruixades, tallam els grells, la carn magra i el botifarró a talls petits i els cors de les carxofes en vuit parts.

En una paella encalentim un raig d’oli generós i hi abocam les pastanagues amb els alls una mica esclafats, el llorer i el pebre coent. Ho feim a foc mig. Després d’uns minuts hi afegim la carn magra i després la colflori. Ho remenam una mica i hi sumam els grells i en uns dos minuts el botifarró. Ho finalitzam amb les carxofes. Posam sal i pebre bo i ho deixam coure fins que vegem que comença a estar cuit, no ens hi ha de quedar massa. Quan vegem que quasi bé està hi posam el fonoll trossejat. Ho mesclam una mica i ja estarà llest. S’ha de servir ben calent! Si ho feis d’un dia per un altre és més gustós.