Pa de xeixa

 

pa de xeixa

La xeixa és una varietat de blat antic pròpia de les Illes Balears. Un blat rústic molt digestiu, de sabor intens i amb un índex alergènic quasi bé inexistent per ser més baix en gluten que molts altres. Trobam moltes referències a aquest cereal en rondalles i en la cultura popular, senyal de la importància que tenia per a la vida diària de la gent. Durant el segle XX va caure en desús, possiblement per la poca producció ja que els grans són de petit tamany. Avui el seu cultiu és limitat tot i que en els darrers anys s’ha recuperat molt gràcies a petits agricultors ecològics.

A més de ser una farina adequada per al nostre pa moreno, és  també un bon blat per a les coques, les ensaïmades i per fer fideus. La masses són més cruixents i amb un lleuger gust àcid que ens transporta a l’autèntic sabor dels cerals ancestrals. Continua llegint

Sandvitx d’hortalisses d’arrel amb pa de motllo integral d’espelta

sandvitx d'hortalisses d'arrel amb pa de motllo integral d'espelta

Buf, no sabia com anomenar aquest entrepà i m’ha quedat una mica estrany i rimbombant. Esper que a la primera s’entengui la meva proposta per al “Memòries d’una cuinera” d’aquest mes, que va de sandvitxos. Per fer-lo vaig partir d’una sèrie d’idees: fer el pa de motllo jo mateixa, que el farcit aguantàs la calor per poder-lo dur a la platja i que fos el més lleuger possible. Continua llegint

Kahks

Els kahks són uns pans àrabs en forma d’anell. Tot i ser considerats com a pa trob que es troben a mig camí entre aquest i les galletes. Pels seus ingredients bàsics podríem dir que són un germà de les galletes d’oli, molt conegudes a Mallorca i de les quals en podreu trobar una versió que vaig fer punxant aquí.

Aquestes pastes aromàtiques i gustoses, resulten perfectes per prendre en l’aperitiu o per acompanyar uns entrants. M’he basat en el llibre de na Linda Collister “Pan, de la chapata al pan de centeno”, un clàssic de la biblioteca panarra que fa un recorregut bastant interessant dels pans d’arreu del món. Continua llegint

Panets de xapata

Whole kitchen en la seva Proposta Salada per al mes de novembre ens convida a preparar un clàssic italià “Ciabatta”.

A finals dels anys 90 la xapata va guanyar molta popularitat. La seva crosta cruixent, la molla melosa i esponjosa  i una major resistència al temps que les baguets ha permès que avui encara sigui un dels tipus de pa més venut. Tot i la seva senzillesa, la seva elaboració és més complicada que el pa corrent perquè els períodes de fermentació són molt llargs i és necessari respectar-los. Però, com quasi tot a la cuina, només cal un poc de paciència per tenir uns panets deliciosos i cruixents que en tot cas sempre podreu congelar i consumir quan us venguin de gust. Continua llegint

La meva massa bàsica de pa

En altres receptes ja he declarat la meva passió pel pa fet a casa. Acostum a fer-ne, com a mínim, una vegada a la setmana. Per regla general seguesc les mateixes pautes i canviï alguns ingredients en el segon tou per a què el resultat sigui diferent. Al llarg del temps he emprat massa mare, llevat sec de forner, llevat premsat, he experimentat amb les temperatures i els temps de cocció, les farines i he arribat a aquesta fórmula, que és la que seguesc quan no em vull complicar. Fa poc he engrandit la meva biblioteca panarra i estic fent experiments nous. Abans d’endinsar-m’hi de ple volia penjar el meu pa de cada dia perquè també permet múltiples variacions. Continua llegint

Pa d’olives trencades i farigola

Un dels meus llibres de referència a l’hora de fer pa és  Pan, de la chapata al centeno, de na Linda Collister. Hi ha idees molt bones i fa un recorregut bastant encertat dels pans que es fan arreu del món. És fantàstic que amb pocs ingredients bàsics en surti una cosa tan deliciosa. I el millor és que quasi tots la tenim en comú.

Continua llegint

Pa de llenties

Qui m’hauria hagut de dir que faria una entrada amb llenties? i és que els llegums i jo estam barallats a mort. Només els cigrons entren dins la meva cuina i poques vegades, tal i com vàreu poder veure amb la recepta de l’hummus. El que no ha pogut fer ma mare amb anys d’insistència ho ha aconseguit la Recepta del 15. Quan vaig veure el repte del mes em va pegar l’ànima als peus i vaig pensar que no hi participaria. Però com que em sabia greu ser tan obstinada vaig recapacitar.

Alguna vegada havia menjat un pa hindú fet amb farina de llenties i cercant-lo vaig trobar aquest. La veritat és que m’ha encantat. No serà la darrera vegada que en faci. Surt un pa baixet, amb un lleuger gustet dolcet i molt melós. Si llegiu la recepta veureu que és molt fàcil de fer. Estic contenta d’haver vençut les meves reticències… ja puc cuinar llenties de qualque manera!

Continua llegint

Panets de ceba i romaní

Des de fa un temps procur fer pa cada setmana. Solc fer un pa de motlle com el que vaig publicar aquí mateix, variant amb les farines i afegint alguns ingredients. Aquesta vegada, però, he variat també la forma i he fet panets. M’han sortit densos però gustosos; i torrats al matí constitueixen una bona manera de començar el dia.

Ingredients:

300gr farina de manitova

200gr farina de blat

100gr farina de blat integral

150gr massa mare

225ml aigua tèbia

1 culleradeta de romaní sec

1 culleradeta de ceba deshidratada

1/2 culleradeta de sal

En un recipient gran mesclau les farines amb la sal, el romaní i la ceba. En un altre lloc mesclau la massa mare amb l’aigua i quan estigui ben dissolta mesclau-la amb les farines fins que ho tengueu ben lligat. Pastau una bona estona, entre 8 i 10 minuts. Posau-ho damunt la pedra de la cuina prèviament enfarinada i fenyeu la massa uns minuts més. Quan la tengueu a punt feis una bolla i tapau-la amb un pedaç dins el recipient gran per a què hi reposi durant una hora. Passat el temps, tornau-la a fènyer i feis la forma que desitgeu. Jo la vaig dividir en 8 panets. Deixau que tovin fins que siguin el doble del volum inicial. Amb el fred d’aquests dies no podia esperar que em tovassin massa així que els vaig posar en el forn a 50ºC durant una hora.

Sense treure’ls vaig pujar la temperatura a 180ºC. Vaig polvoritzar aigua dins el forn per crear vapor i hi van estar 25 minuts. Passat el temps els vaig deixar refredar dins el forn mig obert.

Pa d’espelta i sègol amb massa mare!

Ja tenc la meva pròpia massa mare!!! després de dos intents he obtingut llevat de qualitat per fer pa a casa. Per al meu tamagotxi particular he seguit les instruccions d’en Christian de Los sabores del mundo, però també podeu trobar com fer massa mare aquí. Hi ha diverses maneres i en general és bastant fàcil. Si algú en vol basta que m’ho digui amb temps i n’hi donaré de la meva.

A Mallorca, en general, trobam excel·lents pans als forns i sembla doiut fer-ne a casa. Però és tan temptador jugar amb la farina i l’aigua que sap greu no intentar-ho. I si emprau farines de qualitat, d’origen biològic, vos assegurau un bon producte final.

Com a farina de força he usat la de manitova, que és una farina amb molt alt nivell de gluten. Per saber si em resultava digestiva la proporció ha estat d’un 50% d’aquesta vers les altres. Com que ha anat bé vos deix escrit tal i com jo l’he fet. Ha sortit amb la molla espessa, crec que es veu a les fotografies. Es pot fer amb farina de força normal.

Ingredients:

300gr farina de manitova

150gr farina d’espelta

150gr farina de sègol

150gr massa mare

225ml aigua tèbia

10gr llavors de roselles

1 culleradeta sal

En un recipient gran mesclau les farines amb la sal i les llavors. En un altre lloc mesclau la massa mare amb l’aigua i quan estigui ben dissolta mesclau-la amb les farines fins que ho tengueu ben lligat. Pastau una bona estona, entre 8 i 10 minuts perquè el pa vol feina. Posau-ho damunt la pedra de la cuina prèviament enfarinolada i fenyeu la massa uns minuts més. Quan la tengueu a punt feis una bolla i tapau-la amb un pedaç dins el recipient gran per a què hi reposi durant una hora. Passat el temps, tornau-la a fènyer i feis la forma que desitgeu. Jo el vaig posar en un motlle rectangular però és només opcional. Deixau que tovi fins que sigui el doble del volum inicial. Si teniu pressa sempre podeu posar el pa al forn a 50ºC i deixar que pugi.

Aquest va tovar 4 hores i el vaig posar al forn a 50ºC mitja hora més. Sense treure’l vaig pujar la temperatura a 180ºC. Vaig polvoritzar aigua dins el forn per crear vapor i hi va estar 20 minuts. Passat el temps el vaig treure del motllo, vaig tornar a polvoritzar aigua i hi va estar 15 minuts més. Si feis uns copets al cul del pa i sona a buit és senyal que ja està.

Nota: els pesos de la farina i l’aigua són orientatius, quan vegeu que no podeu pastar sense que s’aferri la farina és que heu trobat el punt. La farina de sègol s’aferra més que les altres així que ho heu de tenir en compte.

Si no teniu massa mare sempre podeu fer un preferment amb llevat de forner un dia abans de fer el pa: foneu el llevat amb una mica d’aigua tèbia i hi afegiu farina fins que tengueu una pasta forteta, com si fos pa. Deixau-la reposar tapada fins l’endemà.