Carpaccio de carabassó amb salsa Bigalot

Carpaccio de carabassó amb salsa bigalot

L’hort del meu pare fa molt de goig aquest estiu: tomàtigues, albergínies, pebres, mongetes, cebes, carabassons,… creixen i comencen a madurar per alegria nostra. Amb els primers carabassons de la temporada he fet aquest carpaccio. Un plat molt sa i fresc, que es pot tenir preparat a la gelera però que amanirem en el darrer moment per evitar que es panseixi més del que toca. Continua llegint

Truita llorencina

truita llorencina

Una de les meves darreres lectures ha estat el llibre “La cuina dels ermitans” de Miquel de Binifar. En ell s’hi descriuen els usos i costums gastronòmics dels ermitans de Valldemossa i de l’ermita de Betlem, a Artà. Els ermitans eren persones de costums molt arrelades i extremadament conservadors que rarament incloïen les novetats que poguessin aportar els més joves que ingressaven a l’ermita. Per amor als seus vots temien pecar de gola o faltar al vot de pobresa i, per tant, els plats que es descriuen en el llibre estan exempts de floritures. Continua llegint

Arròs amb espinacs saltejats i ou poché

Què fas quan has dedicat tot el matí a fer dissabte i sobretot, a netejar la cuina a fons? un dia d’aquests que no saps de què li has de pegar perquè no hi ha quasi res a la gelera i ja és tard per sortir a comprar. Tanta sort que l’arròs, els ous i la pasta són el recurs ideal per a moments així. Amb les poques verdures que rondaven per casa n’hi havia prou per fer un dinaret la mar de bo, perquè la veritat és que trob que ha resultat una bona combinació, tot plegat. Els ous poché, a més, són tan fàcils de fer utilitzant un paper film que val la pena provar de fer-los. Continua llegint

Natilles de sàlvia lleugeres (sense sucre) amb neules de xocolata

Si algú consulta l’índex de receptes de taulaposada comprovarà que les postres de cullera no són el meu fort i que no hi he parat massa esment en l’any i poc que funciona el blog. Som un poc anàrquica i com que no seguesc una planificació per a què hi hagi varietat, em passen aquestes coses. Tanta sort que els reptes dels blogs on particip esmenen aquests buits. Continua llegint

Flan de rap i porros amb salsa de piquillos

Amb el post d’avui arrib a l’entrada número 100!!! una xifra que em fan ben feliç i amb una recepta ben senzilla i de sabor molt fi.

El peix protagonista d’aquest blog és el lluç i vaig pensar que ja estava bé, que havia de canviar una mica si no volia ser repetitiva. El que passa és que guarda la millor relació qualitat preu del mercat i sol donar molt bon resultat. Tanmateix, per a la recepta d’avui, el peix no és determinant perquè es pot fer amb qualsevol. Pensant amb les festes de Nadal em sembla que aquest podria ser un bon entrant: és fàcil i es pot consumir tant fred com calent. I també el podeu fer en un motllo de púding si no teniu flaneres. Continua llegint

Tomàtigues farcides i la seva sopeta freda.

El dia que vaig publicar els carabassons farcits de lluç ja vaig fer alabances de l’hort del meu pare. I aquest any les tomàtigues superen a totes les demés verdures perquè han sortit boníssimes, amb un punt àcid i amb la popa dura i gustosa. Ara, em sembla que haurem d’anar a fer mercat perquè n’hi ha per aturar un tren. A mi m’agraden molt, de moltes maneres però quasi sempre crues. De tomàtigues farcides n’hi ha a mils i la recepta d’aquest post és una aportació més, per contribuir a les ensalades fresques de l’estiu. Ja em direu si vos han agradat. Els ingredients són un poc orientatius i dependrà del tamany de les tomàtigues.

Continua llegint

Ous farcits amb triple versió de salmó

Les meves darreres publicacions han estat fruit de diferents convocatòries que es fan a altres blogs. Tot i que a vegades algunes coincideixen amb les dates i pot semblar estressant, m’agrada poder-hi participar per diverses raons. Per una banda perquè és una bona forma d’establir connexions amb altra gent, també perquè sempre descobreixes blogs nous i diferents maneres d’enfocar un plat i perquè en cada una d’aquestes convocatòries et plantegen fer plats que potser d’una alta manera no faries. Continua llegint

Remenat de bolets de temporada

Aquesta és la primera entrada del meu blog i vull aprofitar per publicar una recepta amb els bolets que l’altre dia vaig trobar amb ma mare. Com més m’agraden són torrats al caliu, ben fresquets, sentint a cada mossegada el gust de les alzines i l’aroma de la garriga. Trob que poques coses els superen. Com que ja feia uns dies que en tenia a la gelera he trobat que d’aquesta manera els podia aprofitar bé.

remenat de bolets de temporada

Ingredients (per a dues persones):

4 ous

15 bolets mitjancers (blaves i campanines, en el meu cas)

100 ml llet

vi sec

pebre rosa

pebre bo

sal

oli

lletuga per acompanyar

Es trossegen els bolets i es saltegen amb una mica d’oli en una paella. Quan comencen a coure, s’hi afegeix un raig de vi blanc, un pessic de sal, el pebre bo i el pebre rosa. En haver-se evaporat el vi baixam el foc.

Mesclam els ous amb la llet i ho batem lleugerament. Ho abocam a la paella i anam remenant amb una cullera de fusta fins que els ous hagin quallat. Si volem que quedi més melós, és convenient no coure-ho massa.