Crema de moniatos i carabassa rostida especiada


Crema de moniato i carabassa rostida especiada

Que bé que acompanyen les cremes en els dies de fred. Aquesta va quedar sedosa i amb un punt picant gràcies al gingebre, la coentor que desprenia em va semblar medicinal. Tenia una ricotta fumada que havia comprat al mercat de Santa Catalina de Palma, en una parada de productes italians i em va semblar un bon acompanyament. Aquesta crema és més aviat dolceta i la ricotta fumada, que és seca i salada m’oferia un contrapunt interessant. Si no trobau aquest formatge no passa res, un bon parmesà us servirà tot i que us la podeu menjar tal qual.

Continua llegint

Xups de pollastre amb cunyes de moniato i salsa satay

xups de pollastre, cunyes de moniato i salsa satay

Mira que m’agraden poc les aletes de pollastre, em pens que mai n’he demanat en un restaurant perquè no les trob cap gràcia ni una. En canvi, així, m’encanten, Em semblen una mossegada boníssima que pots fer de mil maneres i acompanyar de mil maneres més. He intentat publicar els xups unes quantes vegades però mai acabava d’estar segura. Avui, finalment, els teniu aquí. Si la vostra carnisseria és de confiança potser us voldran estalviar feina, sinó només es tracta de que us tallin cada aleta en dos bocins, descartant la punta. Després, a casa, heu de pelar l’os d’una punta a l’altra, arrossegant la popa, recollir-la i fer-ne un boliquet. Jo procur treure la pell perquè em fa bastant de fàstic menjar-me-la. Continua llegint

Verdures de tardor amb dukkah de festucs i anacards

Verdures de tardor amb dukkah de festucs i anacards

Les verdures de tardor em posen les dents llargues. Anar al mercat és un plaer visual i el meu cervellet es posa en marxa. Les cols de brussel·les, els bolets, moniatos, carabassa… gran part de les meves verdures preferides. És habitual que les cuini tal i com les veis avui però sense enriquir-les amb la dukkah, una mescla d’espècies i fruits secs de l’Orient Mitjà que es sol emprar per condimentar salses, carn, peix i verdures. He trobat carreretes al mercat, uns bolets petits i elàstics, de sabor suau i perfumat que no són habituals aquí. Cercant per internet veig que és un fruit de primavera, de juny i fins i tot de juliol. On les he comprades m’han mirat amb cara estranya quan he demanat si eren de temporada i m’han assegurat que sí. I com que no vull confondre a ningú m’estim més dir-ho. Si algú en sap més noves li agrairé que m’ho aclareixi. Continua llegint

Cocarrois de moniato i sobrassada

 Els cocarrois són una de les meves debilitats. M’agraden de tota manera però sobretot que la pasta sigui prima i cruixent, amb molta verdura i amb un punt de coent. No cal dir que els que fa ma mare són els millors del món. El dia que en feim a casa és com un aconteixement però no sol ser sovint.

Aquests d’avui són els primers que he fet jo sola i ja que em desmarcava de les faldes maternes he canviat també el farcit. A Mallorca els més populars són de col, de verdura i  segons a on, solen fer-se amb patata i ceba. De moniato no els he vist mai enlloc però per canviar em va passar pel cap fer-los així. He tengut convidats de bon paladar a casa que m’han donat la seva opinió i a tots els han agradat molt, esper que no ho hagin dit només per quedar bé. De totes formes n’he quedat encantada i per això vos faig arribar la recepta. Continua llegint

Milfulls de bolets i moniato

El temps passa volant, sí, un tòpic que no podem deixar de repetir i que a mi em cau al damunt cada mes. Vull ser complidora amb les propostes habituals d’altres blocaires i quan me n’adon vaig a contratemps. Tot això per dir que ja tornam a ser a la Recepta del 15 i que ara dediquen als bolets. Els que m’heu anat seguint ja sabeu que m’apasionen. Continua llegint