Pastissets antics amb confitura de pebres i sobrassada

pastissets antics amb confitura de pebres i sobrassada

La rebosteria de les Illes Balears és rica i variada: masses tovades, farcides, mantecados, torrons, crespells, doblegats, pastes salades amb carn, verdures o peix; coques bambes, quartos, panades., cocarrois, confitures… i la reina indiscutible i reconeguda a tot arreu: l’ensaïmada. De totes aquestes llepolies parlen dos llibres imprescindibles: Reposteria balear i La rebosteria de Mallorca, Menorca i Eivissa de na Caty Juan de Corral. Ambdós són un recull de receptes de les nostres pastes salades i dels dolços més característics. D’ells n’he extret aquesta recepta que des de fa temps em va cridar l’atenció. Aquesta és una de les receptes que es publicaran al calendari de la revista Sa Plaça. Tal i com vaig comentar en aquest blog, he fet 12 receptes, una per mes, amb una varietat local com a protagonista. Aquesta és la que dedic al pebre tap de cortí. Continua llegint

Paté de carabassa i nous

paté de carabassa  nous

La carabassa compta amb grans propietat beneficioses per a la nostra salut. Conté un alt contingut en caroté, que una vegada al fetge es converteix en vitamina A. La verdura cuita preveu i alleugereix les inflamacions d’estómac i budells per la qual cosa és molt indicada per qui pateix d’estómac delicat, gastritis o irrritació de còlon. És diurètica i evita la retenció de líquids i càlculs renals. Estimula la funció del pàncrees i en conseqüènci,a és apropiada per a les persones diabètiques. I per acabar-ho d’arrodonir, és lleugera i molt indicada pel seu baix contingut cal·lòric. Continua llegint

Confitura de llimona i ginebró: confitura de pomada.


Confitura de llimona i ginebró

Enguany la llimonera va carregada, les branques pengen esmorteïdes pel pes dels fruits i és una llàstima no aprofitar-los per a alguna cosa. La meva tia Antonina m’havia parlat de la confitura que feia i vaig pensar que el ginebró li podria donar un matís especial. I la veritat és que sí, que en sents el punt, com si menjasses confitura de pomada. Si no n’hi voleu posar, tanmateix, tendreu una confitura de llimona ben bona.

Com veureu, l’elaboració és més lenta però val la pena el resultat final. No faceu com jo, que vaig fer la primera cocció a la nit i vaig quedar dormida. En despertar, després de 5 hores, la casa estava plena de fum i a l’olla hi havia una massa dura, negra i brillant semblant al petroli. Li hauria d’haver fet una fotografia i enviar-la als desastres que publica a vegades El Comidista. En aquell moment, però, no estava per fotos, tanta sort que no ens va passar res greu, només una olla insalvable i una olor de cremat que va estar uns dies a desaparèixer. Continua llegint

Muffins amb gamoneo i confitura de tomàtiga


muffins amb gamoneo i confitura de tomàtiga

Passejant per la blogosfera em vaig topar amb el blog Cocido de sopa i amb la recepta que veureu clicant a l’enllaç. Em va semblar una bona manera de fer uns muffins aprofitant diferents confitures que tenia en el rebost, així com un formatge fantàstic al qual no acabàvem de donar sortida a casa. Aquest estiu passat anàrem a Astúries i compràrem un tros de gamoneo, un formatge fumat i madurat posteriorment en coves, de gust fort i lleugerament picant. Ja he declarat en anteriors entrades la meva passió per la carxofa i per altres aliments, però la meva debilitat autèntica és el formatge. Per mi no hi ha cap embotit que pugui fer-li costat i quan vaig de viatge m’agrada tastar les varietats locals, sobretot aquelles que són imossibles de trobar a Mallorca. Mai no n’he trobat cap que no m’agradàs, tot i que n’hi ha de molt baixa qualitat al mercat, ben descartables. Només la gran quantitat de greix que aporta fa que no en mengi tan sovint com m’agradaria. Continua llegint

Confitura de taronja i gingebre

Una de les meves fruites preferides és la taronja. Supòs que és una qüestió sentimental perquè a casa sempre n’hem tengut. El meu padrí matern tenia un tarongerar preciós i n’estava molt orgullós. Es sabia totes les varietats de taronges i a nosaltres ens divertia que ens les recitàs: navel, navelate, valencialate, guashintona, de la guixa, sanguines, mandarines, clementines… i n’hi havia moltes més que ara no em vénen al cap. Record que les venien a petita escala, a amics o a coneguts i en algunes ocasions vaig acompanyar a la padrina a pesar les bosses amb la romana per deixar-les preparades per quan venguessin a cercar-les. Continua llegint

Confitura d’albergínia al punt de vainilla

Conservar una fruita o una verdura durant molt de temps no deixa de tenir la seva part de màgia. Una bona confitura pot durar bé un any o dos sense que es malmeti gens el seu sabor. A mi m’agrada més fer-ne que menjar-me-la i trob que és un gran aliat en el rebost per a qualsevol ocasió. Acompanyant unes postres o en una tapa improvisada pot ser el punt que clogui la mossegada. Tot i ser més freqüents les de fruita, hi ha verdures que accepten molt bé aquest tipus de tècnica. La que veis avui és molt sorprenent, m’ha agradat molt com ha quedat. Amb unes torrades acompanyant un formatge és una delícia. Continua llegint

Bonítol en conserva

Tenia moltes ganes de publicar aquest post i he hagut d’esperar un mes bo per fer-ho. M’agrada fer aquesta conserva perquè el resultat final és molt satisfactori. Tot i que pot semblar que du molta feina no és gens complicada. Per altra part el preu d’aquest peix és bastant assequible i si comparam el que ens costa un pot de conserva artesana amb el cost i el que en treim d’un sol peix, val molt la pena.

Continua llegint