Verdures de tardor amb dukkah de festucs i anacards

Verdures de tardor amb dukkah de festucs i anacards

Les verdures de tardor em posen les dents llargues. Anar al mercat és un plaer visual i el meu cervellet es posa en marxa. Les cols de brussel·les, els bolets, moniatos, carabassa… gran part de les meves verdures preferides. És habitual que les cuini tal i com les veis avui però sense enriquir-les amb la dukkah, una mescla d’espècies i fruits secs de l’Orient Mitjà que es sol emprar per condimentar salses, carn, peix i verdures. He trobat carreretes al mercat, uns bolets petits i elàstics, de sabor suau i perfumat que no són habituals aquí. Cercant per internet veig que és un fruit de primavera, de juny i fins i tot de juliol. On les he comprades m’han mirat amb cara estranya quan he demanat si eren de temporada i m’han assegurat que sí. I com que no vull confondre a ningú m’estim més dir-ho. Si algú en sap més noves li agrairé que m’ho aclareixi. Continua llegint

Pollastre cruixent amb carxofes confitades i salsa de safrà

pollastre cruixent amb formatge de cabra i carxofes confitades

Què fas un diumenge que no has previst dinar a casa? aquesta és la pregunta que em vaig fer l’altre dia. Havíem d’anar a caminar per la muntanya però els plans es varen tòrcer… unes piteres de pollastre que hi havia al congelador, uns fulls de pasta brick, tan versàtils ells i una salseta per vestir el conjunt i encara dinàrem la mar de bé, molt millor del que ens pensàvem. Per si un cas vaig fer fotografies i com que ens agradà el resultat aquí us deix la recepta, que és fàcil i no té cap secret. Continua llegint

Terrina suau de carxofes

 terrina suau de carxofes

La carxofa posseeix moltes propietat nutritives i curatives i és una de les verdures més beneficioses i completes: neteja la vesícula, és bona contra l’estrenyiment, està especialment indicada en els trastorns hepàtics i biliars i, entre altres coses, és molt baixa en greix. En aquest blog la trobareu en diverses receptes perquè és la meva hortalissa preferida. L’enyor moltíssim durant l’estiu i a principis d’octubre ja començ a comprar-ne de nou, tot i que sé que és de fora i no ha començat la temporada. El desig  és més fort que jo. En aquesta recepta la vos present com una terrina suau, molt adequada per a uns entrants. La podeu fer en format individual o en un motllo més gran tal i com veis aquí.  Continua llegint

Raoles de tronxo de bleda amb massa mare

raoles de bleda

Avui public una recepta que feia ma mare i que a casa ens encantava: unes raoles d’aprofitament, una recepta que converteix una cosa tan aparentment insulsa com el tronxo de les bledes en un plat ben digne. Em fa mal tirar aliments. Aprofitar-los, reconvertir-los en alguna cosa atractiva al paladar, m’omple de goig.

Si no teniu massa mare podeu substituir-la fent una pasteta amb farina, cervesa i ou. La qüestió és fer una pasta no molt clara ni massa espessa que ens aporti esponjor i que lligui les verdures. En lloc de tronxos de bleda podeu fer servir alguna altra verdura. Veureu en els ingredients que no m’he limitat a elles. Continua llegint

Menestra de verdures amb gremolata de festucs

Menestra amb gremolat de festucs

No sé si havia tengut mai tants dubtes a l’hora de publicar una entrada. La qüestió és que a hores d’ara no estic segura de si el que veis aquí és una menestra o una simple ensalada de verdures. A “Memòries d’una cuinera” ens han proposat aquest plat i com que no n’havia fet mai no sabia molt bé com ho havia de compondre. He cercat bastant i he vist receptes de totes maneres: amb brou, sense, amb carn, patates, ou,… al final i  posant límits a tanta informació, he fet la meva pròpia versió, que s’asembla molt al que solc dinar o sopar molts de dies. Per personalitzar-la l’he amanida amb una gremolata de festucs. Aquesta picada d’origen italià és, bàsicament, una picada d’all i julivert a la qual s’hi afegeix pell de llimona ratllada. Continua llegint

Conill farcit de carxofes confitades i albergínia amb salsa de codonyat

El temps passa massa aviat. He estat atabalada amb moltes coses i sense adonar-me’n feia un mes que tenia el blog descuidat. I em sap greu perquè no m’agrada tenir les coses a mitges. Aquestes festes de Nadal he cuinat més que mai però no he tengut ocasió de fer fotografies o no eren receptes pensades per ser publicades. Algunes de les que he fet, però, estan en el calaix de les pendents per a taulaposada. Ara que hem tornat a la normalitat i a una certa rutina confii en treure posts amb certa assiduïtat. Continua llegint

Arròs negre

La primera vegada que vaig menjar arròs negre va ser quan vivia a Barcelona. Allà és molt freqüent trobar-ne a les cartes i als menús dels restaurants. Les racions que es serveixen són ideals per a mi perquè en general no són massa grans. Segurament el tamany respon a raons d’estalvi però a mi ja m’anava bé perquè veure la gran estubada em treu les ganes de tastar-lo. Després de tres anys i mig a Mallorca no n’havia tornat a menjar. Tenia pensat fer-ne pel mes de l’arròs de la Recepta del 15, però finalment, per falta de temps, em vaig decantar per un arròs basmati amb pollastre especiat i mango.

Continua llegint

Carxofes farcides de peix

Carxofes farcides de peixÉs evident que les carxofes són una de les meves debilitats. Me n’adon que ja figuren en moltes de les meves entrades, com a ingredient o com a acompanyament. No pretenc ser repetitiva però com que un dels meus objectius és transmetre receptes fàcils, casolanes i una mica el que faig a casa o m’ha cridat l’atenció, em sap greu no publicar-la. Perquè aquestes carxofetes es fan en un no-res i, segons el peix que empreu, vos poden sortir ben econòmiques. En principi ho podeu fer amb qualsevol, només que si voleu embolicar les carxofes com es veu a la fotografia i fer el plat més vistós vos aconsell un peix que es pugui treure en filets. Jo vaig emprar panga per fer aquestes. Si veis que quedau curts amb el farcit serà millor que no poseu la tira que abraça la carxofa.

Continua llegint

Croquetes de carxofa i foie

Aquí van les meves croquetes per a la Recepta del 15. Sempre que en faig són de pollastre, aprofitant la carn amb la que faig el brou. Per a aquesta ocasió volia fer alguna cosa diferent, així que vaig estar practicant fins que se m’ocorreren aquestes. Esper que vos agradin, és una recepta molt senzilla, només duen la feina habitual de totes les croquetes casolanes.

Amb aquestes quantitats només me n’han sortit 17 (les carxofes eren petites)

Ingredients:

5 carxofes

1 ceba mitjana

2 alls petits

1 fulla de llorer

foie

250-300 ml llet

1 cullerada de farina

llimona

sal, prebre bo, nou moscada

1 ou

galleta picada

Començarem posant una olla amb aigua al foc. Mentrestant anirem traient les fulles verdes de la carxofa i el capoll i deixarem el cor. Les untarem de llimona i les posarem a bullir durant 10 minuts amb mitja llimona per a què no tornin negres . Les deixarem refredar i les farem a trossets petits amb el ganivet.

Mentrestant capolarem la ceba i els alls amb la picadora fins que tenguem una pasta fina. En una paella antiadherent encalentirem un raig d’oli generós i hi sofregirem la pasta de ceba amb el llorer i ho anirem remenant fins que canviï de color. Afegirem les carxofes picades i ho tendrem una mica al foc fins que ho tenguem ben incorporat. Tallarem el foie a trossets petits i al nostre gust, anirem posant-ne  la pasta de croqueta fins que creguem que està bé. Salpebrarem. Afegirem la farina tamisada i ho anirem remenant per a què no s’aferri durant uns minuts. Mentrestant encalentirem la llet i quan la farina ja estigui una mica feta hi anam posant la llet a poc a poc i remenant cada vegada per ajudar a incorporar-la. Espolvorejarem amb una mica de nou moscada i rectificarem de sal. Quan tenguem la massa lligada (heu d’anar alerta que no vos surti massa espessa ni massa clara) deixarem que refredi i la deixarem a la gelera fins l’endemà.

Al dia següent farem bolletes amb l’ajuda d’una cullera i les passarem per l’ou batut i després per la galleta picada. Quan estiguin passades per la galleta ens ajudarem de les mans per fer la forma. Una vegada acabades es poden congelar o fregir al moment. És cert que duen feina però sempre va bé tenir-ne de guardades per quan no saps què has de fer o com a aperitiu per un dia que hi ha convidats.

Vos recoman arrebossar-les amb galleta picada en lloc de pa. Queden més cruixents i gustoses.

Truita de patates i carxofa amb sobrassada

Amb aquesta recepta particip per primera vegada a Memòries d’una cuinera. Amb molta literatura i bon humor cada mes proposen un ingredient als blocaires, igual que com es fa a la Recepta del 15. Aquesta vegada la crida és per a somiatruites!… l’ou no és el meu fort, poques vegades em ve de gust menjar-ne i principalment aprofit per fer-los bullits. Però com que som somiatruites i m’agrada molt imaginar receptes, aquí va la meva aportació. He aprofitat per fer us dels ingredients de la meva terra i  de casa meva, més concretament, on feim la millor sobrassada de Mallorca!!!  de totes maneres és una truita fàcil i bàsica.

La veritat és que estic contenta amb el resultat i vos anim a provar-la. Amb els ingredients que indic en menjàrem tres persones però no surt una truita massa grossa. Jo no em vaig passar amb la sobrassada perquè volia que es sentís el gust de tot, per això no pos les quantitats. Ja em direu si vos ha agradat.

Ingredients:

4 ous

4 patates mitjanes

3 carxofes

sobrassada al gust

alls

oli, sal

Es pelen i tallen les patates a rodanxes molt fines i després en juliana. Posam oli en una paella i les fregim a foc lent amb els alls. Les treim i abocam sobre paper absorbent per treure l’excés de greix. Les salam. Feim el mateix amb els cors de les carxofes tallats a làmines, però a foc alt. Treim l’excés d’oli i reservam.

En la mateixa paella calenta sense oli, fregim la sobrassada tallada a trossos i l’anam desfent a mesura que es faci. Un cop cuita la posam sobre paper absorbent per a què no sigui  tan carregada la truita. Ja veureu que treu bastant de greix.

Batem lleugerament els ous i els salam. Aconsell anar en compte amb la sal perquè la sobrassada en sol dur (i més si és de compra).

Encalentim un raig petit d’oli en una paella. Hi posam la meitat de les patates, les carxofes, la sobrassada i la resta de patates. Abocam l’ou ben escampat i amb una espàtula de fusta ajudam a que penetri bé entre la verdura. Giram la truita i feim el mateix per l’altra costat. A mi m’agrada que la truita quedi melosa i tirant a poc feta sense que sigui crua i per això la gir tres vegades i la faig a foc lent.