Espaguetis amb verdures al forn, ou mollet i pesto de julivert amb cacauets

Espaguetis amb verdures i ou mollet

Feia temps que volia fer alguna recepta amb ou mollet, un ou que podria passar per escalfat però que es bull amb la closca en només 4 minuts i mig. El més complicat és pelar-lo perquè tot i que el blanc està quallat, el seu interior és tendre i dèbil i ho hem de fer amb delicadesa. Trob que va ser un encert en aquesta recepta perquè la pasta queda melosa i lleugera

Vaig coure le verdures al forn però també les podeu saltejar. Veureu que hi ha fulles de Kale o col arrissada. Des da fa un temps s’està posant de moda perquè aporta molts nutrients i és baixa en calories. Ara comença la temporada i a mesura que aquesta va avançant les fulles es van arrissant més. És recomanable fer-la un poc al vapor abans de coure-la al forn o saltejar-la però també la podeu menjar crua, en batuts i en ensalades. Aquí la vaig fer tres minuts al vapor i 3 minuts més de forn. Va quedar deshidratada i cruixent, per la qual cosa és millor que la poseu al plat al final i així no perdrà textura.

Els espaguetis que veis aquí són integrals d’espelta, si en trobau no dubteu en tastar-los perquè valen molt la pena, sinó qualsevol de qualitat us serviran. Amb aquestes quantitats en vàrem menjar 2 persones. Continua llegint

Pastissets d’albergínia i brossat amb pesto de fonoll

Pastisset d'albergínia i brossat amb pesto de fonoll
Vaig començar a fer aquests pastissets quan feia feina al Siset. Algun dia els acompanyava amb salsa de tomàtiga i altres amb qualsevol pesto. Ambdues salses crec que hi diuen bé. Ja veureu que són molt fàcils i es poden menjar freds o calents. Per comoditat i perquè m’agrada com queda, els faig de forma individual, fent servir un motllo de magdalenes, però també es pot fer un únic pastís amb un motllo de púding seguint la mateixa elaboració. Continua llegint

Coca de pebres torrats i blaves


coca pebres torrats i bolets5

Les pluges d’agost han avançat la temporada de bolets, el camp estava ben humit i les alzines ens esperaven per oferir-nos els fruits que neixen davall les seves fulles caigudes. Allà estaven, mig amagats, fins que els posàrem al paner i cap a casa.

Per aprofitar que els pebressers anaven ben rabents i en teníem de collita, em va semblar perfecte per a una de les receptes que més m’agraden de la cuina tradicional de l’illa: la coca. Tant m’és si és de pebres com de verdura… les pastes salades són una de les meves debilitats i no n’havia fet cap pel blog. Millor no ho podia tenir. Continua llegint

Pizza vegetal amb massa de bròquil

pizza amb massa de broquil

Avui present una pizza un tant sorprenent perquè per fer la massa no s’empra farina sinó bròquil, la qual cosa la fa ideal per a la gent que no tolera el gluten. I per altra part em sembla ben adient per d’introduir les verdures als més petits. Tot i aportar calories suficients és molt més lleugera que la pizza tradicional i tendrà tantes variants com variants us permeti la vostra imaginació. Podeu fer la mateixa base amb colflori, en tornar segur que la hi provaré de fer. Continua llegint

Broquetes de kofta de mè, ensalada de iogurt i cogombre i baba ghanoush

Kofta, baba ganush i ensalada de cogombre i iogurt

Després de dos mesos de no participar en la convocatòria de Memòries d’una cuinera aquí va la meva proposta per al tema del maig, que són les broquetes.

La kofta és una pilota de carn o de peix amanida amb espècies, molt habitual a l’Orient Mitjà, a l’Índia i als Balcans i que es sol coure al caliu. Les bolles s’enfilen en una broqueta i se’ls dóna una forma més o manco tubular. És habitual que aquest tipus de plat vagi acompanyat de diverses salses, per la qual cosa he trobat oportuna l’ensalada de iogurt i la crema baba ghanoush. En aquest mateix blog trobareu la recepta del moutabal. Una altra manera d’anomenar aquesta salsa tot i que feta de forma diferent. Podeu acompanyar-ho amb pa de pita. Si clicau aquí veureu la recepta. El conjunt resultarà un àpat ben complet. Continua llegint

Conill farcit de carxofes confitades i albergínia amb salsa de codonyat

El temps passa massa aviat. He estat atabalada amb moltes coses i sense adonar-me’n feia un mes que tenia el blog descuidat. I em sap greu perquè no m’agrada tenir les coses a mitges. Aquestes festes de Nadal he cuinat més que mai però no he tengut ocasió de fer fotografies o no eren receptes pensades per ser publicades. Algunes de les que he fet, però, estan en el calaix de les pendents per a taulaposada. Ara que hem tornat a la normalitat i a una certa rutina confii en treure posts amb certa assiduïtat. Continua llegint

Confitura d’albergínia al punt de vainilla

Conservar una fruita o una verdura durant molt de temps no deixa de tenir la seva part de màgia. Una bona confitura pot durar bé un any o dos sense que es malmeti gens el seu sabor. A mi m’agrada més fer-ne que menjar-me-la i trob que és un gran aliat en el rebost per a qualsevol ocasió. Acompanyant unes postres o en una tapa improvisada pot ser el punt que clogui la mossegada. Tot i ser més freqüents les de fruita, hi ha verdures que accepten molt bé aquest tipus de tècnica. La que veis avui és molt sorprenent, m’ha agradat molt com ha quedat. Amb unes torrades acompanyant un formatge és una delícia. Continua llegint

Rotllets d’albergínia amb formatge feta

En altres receptes ja he declarat el meu amor per l’albergínia. M’encanten i sempre n’hi sol haver a la gelera de casa. La única cosa que no m’acaba de fer és que absorbeix molt d’oli i pot resultar feixuga. Per a evitar-ho el millor és submergir-la un temps en aigua i, una vegada cuinada, posar-la sobre paper absorbent. Vos recoman aquest plat com a entrant, amb la vinegreta resultant no podreu evitar fer mulles amb el pa.

Continua llegint

Granada d’albergínies

L’entrada d’avui l’escric amb emoció perquè és una herència familiar que guard amb molta estima i que em va donar la meva padrina jove. Amb moltes més ganes que no pas realisme, havíem quedat que em dictaria totes les seves receptes, perquè les sabia de cap, i jo les transcriuria amb l’ordinador i després, potser, miraríem d’editar-les. Un projecte que ara, malauradament ja no serà possible i que va quedar reduït a 4 plats que estoig com si fossin una joia.

He vist diferents maneres de fer la granada però he seguit les passes que ella em va donar però amb alguns canvis en la manera de cuinar-la o intuint que havia de fer una cosa o l’altra.

Continua llegint