Coca de jonquillo

No puc deixar d’associar el jonquillo a la meva infància. Ma mare ens en feia unes raoles boníssimes quan estava de temporada. Els meus germans i jo ens les acabàvem sense cap protesta. Res a veure amb els dies de cuinat! la única pega d’aquest peixet eren els ulls, els crec crec que feien quan els rosegaves m’escarrufava molt, cosa que encara em passa. No he provat de fer mai les raoles de ma mare però sí que m’he atrevit a cuinar aquesta coca. L’any passat en vaig tastar una de semblant i la vaig trobar mel. I ara, que està de temporada, me la va tornar a recomanar na Xisca, la peixatera del meu poble, que sap dur el negoci de meravella i aconsella molt bé a la clientela. Continua llegint

Croquetes de sípia en la seva tinta

Per fer aquestes croquetes em vaig basar en una recepta d’Els fogons de la Bordeta perquè em va semblar una idea magnífica.  Ara és una bona època per a la sípia ja que ens trobam en plena temporada i en trobam magnífics exemplars al mercat.

Les croquetes casolanes solen ser un encert que et poden treure de diferents fregats, des d’uns entrants a un sopar improvisat. En aquestes hi vaig afegir un fetge de rap que li donà més gust de mar, igual que la melsa de la sípia. Si trobau que la bossa de tinta és petita serà millor que n’hi afegiu una mica més. Continua llegint

Escaldums

 

M’agrada publicar receptes tradicionals perquè pens que és una bona manera de fer-les viure, de donar-les pervivència en el temps. Sé que no aportaré massa amb aquesta però m’interessa que sigui aquí per a què pugui ajudar a qui decideixi fer-ne. Els escaldums no són gens dificultosos però sí que tenen el seu procés i, per això, no és un plat que es faci cada dia. Ara que fa fred vénen molt de gust els escaldums, s’agraeix molt un platet ben calent a taula. La recepta que public és la que he après a fer de ma mare, amb pollastre, costella de porc i pilotes però també els podeu fer amb indiot o només de pilotes. Siguin com siguin i amb les herbetes adequades, és una recepta deliciosa que voldreu fer un dia que tengueu temps. Les herbes dels escaldums són, sobretot, el moraduix, el llorer i la farigola. Jo pos tarongí a les pilotes perquè m’agrada el punt cítric que dóna i també perquè en tenc de sembrat a casa.

Que no us enganin les imatges, la quantitat dels ingredients és per a unes 10 persones, el que passa és que per a les fotos vaig fer una part dins la greixonera que aquí veis i la resta en un calderó més gran. Continua llegint

Mousse de llenties beluga

La llentia beluga, anomenada així per la seva semblança amb el caviar, és la varietat més petita que es comercialitza d’aquesta llegum. Tot i les seves petites dimensions és la llentia amb  més proteïna d’origen vegetal.  Pel seu petit volum no fa falta que es posin en remull, en poc temps són cuites i no tenen clovella. Es poden emprar en tot tipus de receptes, el seu sabor i color faran que les vostres receptes de sempre tornin un punt més originals.

Els que em llegiu habitualment sabeu que no som amant de les llegums, però he de reconèixer que aquesta té un espai al meu rebost. Avui la vos duc en forma de mousse o paté, ideal per acompanyar uns crostons a l’all o unes galetes salades en un aperitiu. Continua llegint

Crema de bròquil i cigrons i bon 2017!!!

Aquests dies tan freds reclamen plats de cullera, plats calents i fumejants que ens faci més fàcil soportar les temperatures baixes. La recepta d’avui és una crema lleugera però bastant completa. Si algú de vosaltres fa una dieta vegana basta que substitueixi la llet per una crema vegetal. Jo l’he acompanyada amb una salsa de iogurt al curri per donar-li més sabor i contrast. Amb aquestes quantitats n’hi ha prou per a dues persones. Continua llegint

Ensalada de llengua amb salseta de llimona

ensalada-de-llengua-de-porc-amb-salsa-de-llimona

Després d’una llarga temporada sense publicar voldries encetar altra vegada amb una recepta espectacular, que justifiqui l’absència i el retorn. Però com que l’objectiu d’aquest blog no és aquest crec que és el moment de començar el curs amb un plat senzill i saborós. Un plat on la base és la llengua de porc, una peça de carn que a Mallorca quasi sempre es cuina amb salsa i tàperes i a la que he volgut donar un altre ús igualment vàlid.  Tot i que aquí és de porc us recoman la de vedella, si la triau pensau que haurà de coure més temps per ser més grossa. Continua llegint

Carxofes en conserva

Carxofes en conserva

La temporada de carxofes va arribant al seu final i és el millor moment per fer-ne en conserva. A més, estan a un preu irrisori. Aquestes que veis aquí les vaig comprar a 49 cèntims per kg en una botiga on venen directament sense passar per intermediaris. Tant com m’agraden i en aquestes condicions no m’ho podia pensar gaire.

Hi ha gent que conserva les carxofes posant la mateixa mesura d’oli que de vinagre però a mi el vinagre no m’apassiona massa i les preferesc així, que és com les fa la meva parella a qui he copiat la recepta. Per evitar l’excés d’oli, posau-les un moment sobre un paper de cuina i ja està.

A alguns pots hi vaig posar un bocí de pebre coent i a altres no, dependrà del vostre gust. També podeu canviar i posar-hi espècies o altres herbes. Continua llegint

Suquet de Cap Roig

Suquet de caproig

El peix que més m’agrada és el Cap Roig, un peix robust amb moltes espines i d’un color ataronjat i vermell tacat que el fa ben coneixedor. És un animal molt apreciat al Mediterrani i el seu preu sol ser elevat. Per a mi un Cap Roig bullit amb un raig d’oli d’oliva verge extra de la millor qualitat és un dels millors plats del món. Em feia moltes ganes fer una entrada on fos el protagonista. Quan els vaig veure al mercat no ho vaig dubtar gens, encara es movien! la peixatera em va dir que els acabaven de dur de la barca que té el seu home. Crec que mai havia comprat un peix tan fresc. Llàstima que a la fotografia no s’apreciï com es movien. Em varen fer tantes ganes que vaig pensar que faria un suquet. Continua llegint

Frit de menuts de gallina i pollastre

frit de menuts de pollastre

Un dels plats més populars de les festes de Pasqua i de la cuina de Mallorca és la freixura; coneguda arreu per frit o pel mal sonant frit mallorquí, que es fa amb la freixura del me. Un plat d’aprofitament que s’acompanya amb grells, patates i altres verdures segons la temporada i que s’aromatitza amb fonoll fresc i pebre coent. Tradicionalment els diumenges de Pasqua a Llubí i crec que a molts pobles de l’illa, les famílies van a la processó de l’Encontre, a l’Ofici i després es reuneixen al voltant de la taula per menjar freixura tots plegats.

Podria haver publicat una recepta de frit de me, ara que falten dues setmanes per a les festes de Pasqua però per fer un poc el contrari he cregut oportú publicar aquest de menuts de gallina que em va fer arribar el nostre amic Xavier. Un frit pràcticament igual en l’elaboració només que en aquest cas s’aprofiten els menuts de gallina o de pollastre, més suau en sabor i que pot ser una bona alternativa per a qui no li agradi el me. Continua llegint

Coca sense tou amb bacallà esqueixat

 

coca sense tou de bacallà esqueixat

Fins ara podíeu trobar al blog la coca amb verdura que hem fet sempre a casa meva, una coca de massa tovada que em sembla boníssima i que és ideal quan fa calor (veureu la recepta punxant aquí). Quan no tenc temps o en dies més freds, com els d’ara, em va molt bé la recepta que public avui perquè és ràpida i no porta llevat. Ja veureu que es fa en un minut i quasi bé no necessitau tenir balança. En èpoques d’estudiant la feia amb una tassa petita posant la mateixa mesura d’oli que de cervesa i la farina que es bevia. Tot i això m’estim més amb les proporcions que us detall perquè no té tant de greix. El farcit del damunt pot ser tan variat com la vostra imaginació us permeti: ceba caramel·litzada amb formatge de cabra, amb pebres torrats, de verdura, amb gules,… Jo vaig posar flocs de civada a la massa però si no en teniu posau el mateix pes en farina. És una coca cruixent, si la feis primeta, que sol tenir molt bon resultat. Continua llegint